Segueix-nos a les xarxes socials:

Radiohead s'enlaira pel Primavera Sound

La banda britànica liderada per Thom Yorke acaba de publicar el seu novè àlbum d'estudi, «A moon shaped pool», després de cinc anys de l'aparició de l'anterior, mesos d'especulacions i una última setmana d'expectació màxima

Radiohead fa el que vol. Són amos de la seva música i dels seus temps. Qui més publica disc un diumenge a les vuit del vespre? Són mestres en l´art de crear expectativa. Quin altre grup envia pamflets, instant a cremar la bruixa -Burn the witch, el títol del primer single del disc nou- i escrivint-hi un amenaçador «sé on vius», a les bústies d´uns quants privilegiats fans del Regne Unit? I també dominen el màrqueting, tal com han tornat a demostrar amb l´estratègia que més i millor pot captar l´atenció de les sobresaturades xarxes socials: deixar-les en blanc, fent impossible accedir al seu web i buidant de contingut els comptes de Facebook, Instagram i Twitter. Tot això va passar la primera setmana de maig, a l´avantsala d´una presentació que la banda britànica tenia a punt per al 8 de maig. Però això només ho sabien ells.

Potser el Primavera Sound s´hauria de plantejar de completar tot l´anterior amb un nomenament de fills predilectes del festival, perquè Radiohead ha esperat gairebé fins al temps d´escalfament d´aquesta cita musical per presentar A moon shaped pool. Suficient per alimentar les oïdes dels seguidors, satisfer els milers de persones que al febrer ja van deixar el dia de la seva actuació, el 3 de juny, sense cap entrada a la venda -els abonaments es van esgotar de manèra inèdita a finals de gener- i haver creat el caldo de cultiu adient per deixar anar les noves cançons des de l´escenari més gran del Parc del Fòrum. En les tres setmanes prèvies a Barcelona, una apretada agenda de concerts els haurà permès rodar el disc en directe a Amsterdam, París, Londres i Lió.

El camí fins arribar a A moon shaped pool ha estat llarg, més de cinc anys des del seu últim treball discogràfic (The king of limbs), i ple d´especulacions en el tram final. Per Nadal, la banda de Thom Yorke, Johny Greenwood, Ed O´Brien, Colin Greenwood i Phil Selway va regalar la cançó Spectre a través del seu web. Aquest tema, però, no forma part del nou treball sinó que va ser un projecte fallit per a l´última pel·lícula de la saga James Bond, un encàrrec que «no va funcionar» -va explicar Yorke, sense aprofundir més.

Ara sí entrant en matèria, el dimarts abans de l´estrena, Radiohead va desvetllar la peça que dóna títol i obre el disc, Burn the witch, acompanyada d´un videoclip d´animació. Tres dies més tard i quan ja se sabia que el diumenge 8 de maig era el dia D, el grup va penjar un altre vídeo al seu web, en aquest cas corresponent a l´onírica Daydreaming -la segona cançó de l´àlbum-, protagonitzat per Thom Yorke i dirigit pel cineasta Paul Anderson Thomas: durant sis minuts i mig, el músic no para d´obrir i tancar portes, pujar escales, observar i de vegades somriure mentre travessa amb pas decidit oficines, passadissos, sales d´hospital, blocs de pisos, cases, bugaderies, supermercats, aparcaments i soterranis buits, un parc, una platja... fins acabar en una muntanya nevada, ja de nit, i refugiar-se al costat d´una foguera a l´interior d´una cova.

La rumorologia va acabar amb la publicació del novè disc d´estudi de Radiohead, A moon shaped pool, que conté onze peces, tot i que almenys quatre ja formaven part de l´arxiu de la banda i les havien tocat en directe: la cançó final, True love waits, que apareixia a l´EP enregistrat en directe I might be wrong; Desert island disk, Identikit, Full stop i Present tense. Una curiositat: Burn the witch és una de les frases que omplen la portada de Hail to the thieve (2003).

I quan l´especulació s´ha tancat, han resorgit frases que acompanyen tota proposta de Radiohead al llarg dels últims 15 anys, que solen començar amb «després d´OK Computer...» -la seva obra mestra de finals dels 90. L´opinió, l´estat d´ànim, la sensació, millor després d´escoltar, reescoltar, A moon shaped pool.

Per acabar, una altra curiositat: la banda de Yorke es va inspirar en una cançó de Talking Heads a l´hora d´escollir el seu nom. Però, a finals dels 80, va néixer com a On A Friday, perquè solien assajar els divendres; el mateix dia de la setmana que actuaran, durant dues hores segons l´horari oficial, en la propera edició del Festival Primavera Sound.

Prem per veure més contingut per a tu