Durant els seus anys d´estudiant a l´INS Deulofeu de Figueres i a la facultat de filosofia, Max Pérez mai va sentir a parlar, de forma acadèmica, d´Alexandre Deulofeu ni de cap altre pensador català. Tot i això, el seu interès personal per Deulofeu el va dur a llegir-se el primer volum de 'La Matemàtica de la història' "que em va captivar". Aleshores va conèixer Juli Gutiérrez, nét de Deulofeu, i va endinsar-se més profundament en l´obra completa del filòsof. "Ha estat com el meu guia secret", reconeix Pérez, que va decidir dedicar-li el seu treball de final de carrera que Brau acaba de publicar amb el títol 'Les onades del mar de la història'.
"Vaig escollir-lo perquè és un autor que escriu molt bé, perquè ho fa en català i perquè no existia bibliografia prèvia, era molt excitant", explica Pérez, que tenia clar que el seu treball no seria divulgatiu, sinó academicista, quelcom innovador però necessari per "normalitzar aquest autor que té una obra prolífica d´un nivell molt alt, almenys, filosòficament parlant". Sota la batuta dels seus tutors, el filòsof Ramon Alcoberro -dels pocs que coneixia el personatge dins la facultat- i l´historiador Enric Pujol, Pérez va triar cinc temes que a ell li interessaven dins l´àmbit filosòfic. "Vaig abordar Deulofeu com qualsevol altre autor de la història del pensament, el vaig estudiar sense prejudicis", comenta el figuerenc.
El volum es divideix en cinc apartats: les influències i el context intel·lectual comparant-lo i analitzant "la novetat que suposa dir que la història és cíclica de forma matemàtica"; analitza i matisa la llei de la matemàtica de la història contrastant-la per confirmar-la; el determinisme històric dins la Matemàtica; la concepció de llibertat de la llei; i, finalment, com concep Deulofeu la història de la filosofia dins els seus cicles.
Pérez segueix treballant i aplicant la matemàtica de Deulofeu a cultures que l´autor no va tractar com ara Corea; l´Índia, que el filòsof va deixar molt embrionària o el Tibet. Gràcies a Deulofeu, Pérez, però, s´ha interessat també en Francesc Pujols, filòsof que també apassionà Salvador Dalí qui va dedicar-li un monument a l´entrada del seu museu.