Castelló estudia restaurar el teló del Centre Agrícola

El Centre de Recerca i Difusió de la Història Local (CRDHL), del Departament de Cultura i Patrimoni Històric, va fer el seguiment per conèixer l'estat de conservació del teló de l'antic teatre del Centre Agrícola i Social de Castelló d'Empúries, al qual molts castellonins i castellonines havien acudit de nens o de joves per a presenciar les sessions de cinema, de teatre o bé a veure les representacions dels Pastorets. El Centre de Recerca i Difusió de la Història Local va localitzar el teló al Servei d'Atenció als Museus de Pedret, a Girona, on va ser portat l'any 2000 després de ser retirat per motius de conservació, ja que l'edifici feia anys que estava tancat i s'havia abandonat qualsevol activitat al seu interior.

Contràriament al que tothom afirmava, el teló només s'havia dipositat provisionalment al SAM de Girona i no havia estat objecte de cap intervenció de restauració. Per aquest motiu, el CRDHL va contactar a principi d'any amb un equip de restauradors especialitzats en tela. per plantejar la possibilitat de realitzar la restauració del teló. També va iniciar les gestions per a sol·licitar una subvenció al Centre de Restauració de Béns Mobles, de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que finalment ha obtingut i que ha cobert el 70% de la despesa de la realització de l'estudi de la restauració.

Els responsables del consistori, juntament amb l'equip de restauradors i tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, van visitar i inspeccionar el passat mes de febrer les instal·lacions del SAM de Girona, al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, al magatzem del qual està guardat el teló i els decorats del teatre del Centre Agrícola i Social de Castelló. Els restauradors van poder analitzar i prendre mostres de les diverses classes de tela i pintura utilitzades al teló i als decorats, que han utilitzat per a realitzar l'estudi complet per a la seva restauració.

El fet que el teló i els decorats van ser coberts de diverses capes de vernís en diferents ocasions al llarg del segle XX, amb la intenció errònia de la seva conservació i neteja, "fa més complexa la futura intervenció de restauració del teló, ja que aquesta implicarà haver de retirar completament tot el vernís aplicat sobre la tela. Aquest, però, és un primer pas molt important per recuperar el teló i, en definitiva, el teatre de l'antiga entitat castellonina", segons afirma Jordi Canet, responsable del Centre de Recerca i Difusió de la Història Local. Actualment, l'edifici del Centre Agrícola i Social s'ha recuperat per a diverses activitats culturals, espeicalment per a la Ruta de l'Art, que ha servit per a recuperar i tornar a obrir aquest important i significatiu espai per a diverses generacions de castellonins i castellonines.

Les dades tècnicques del teló, les dues bambolines i el decorat compost de tres teles, datades de les primeres dècades del segle XX, són les següents: l´amplada de la part superior del teló és de 598 cm. i de 554-556 cm, a la zona inferior. Al teló hi ha una representació d'una musa entre un decorat floral i de cortinatges, mentre que al decorat hi ha motius vegetals i un bosc d'arbres a la tardor. La abambolina que acompanya al teló mesura 99,5-100x554-556 cm., i la que acompanya al decorat, 91x525 cm. Al decorat, la primera tela fa una amplada de 600 cm.; la segona, 623 cm. i la tercera, 615,5 cm. La tècnica utilitzada per a aquest tipus de pintura és el tremp sobre tela de cotó.

Segons el regidor de Cultura, Ramon Piris, "l'estudi realitzat aquest any permetrà en els propers anys planificar les actuacions per a la completa restauració del teló i dels decorats de l'antic teatre de Castelló d'Empúries, en la mesura en què avanci el projecte de rehabilitació de l'edifici i de cares a la seva utilització cultural". Per la seva banda, l'Alcalde, Salvi Güell, destaca el fet que "restaurar el teló i en general el local del teatre del Centre Agrícola i Social castelloní suposarà un pas important i significatiu a l'hora de recuperar aquest emblemàtic edifici, del qual molts castellonins i castellonines conserven encara records vius de la seva infantesa i joventut".

El Centre Agrícola i Social, el sindicat de la Solidaritat castellonina

El Centre Agrícola i Social, possiblement l´entitat castellonina amb més identitat, nasqué a principi de segle amb una clara voluntat d´oferir la caritat i la beneficiència als més pobres i mendicants, amb la iniciativa de l´església i de certs pagesos i propietaris filàntrops de donar assistència als més necessitats, que en aquells anys eren gran part de la població. Així, el Centre (també anomenat Centre d´Acció Social) va ser constituït el 25 de maig de 1911 paral·lel a la Caixa Rural, essent president d´ambdues Narcís Casademont, amb seu a la rectoria primer, i al local del Centre a can Fontclara, al capdamunt de la plaça dels Homes, fins l´any 1917. Els promotors de l´entitat foren mossèn Bonaventura Frigola, Bonaventura Almà, Pelai Negre, Modest Casadevall, Francesc Vergés i Joan Farreró, entre altres, i el 1913 s´imprimiren 300 exemplars dels estatuts.

Durant aquests primers anys, el sindicat pren importància i es dedica a tota mena d´activitats: adquisició de terres per a després llogar-les en peces de mitja vessana o de dues vessanes als jornalers, amb la possibilitat de finalment ser-ne el titular; creació de la Hermandad de Socorros Mutuos de San Sebastián, d´assistència als treballadors malalts, similar a altres societats de socors mutus de l´època, com l´Empordanesa, creada a final del segle; concessió de préstecs a baix interès i també a altres sindicats; etc. El mes de juliol de 1915, la junta general autoritzà la compra amb la subscripció d´accions i pel preu de 8.500 pessetes d´un gran casal a la plaça del Vi anomenat can Boris, que esdevindria a partir de 1917 la seu del Centre Agrícola i Social i que disposava de vestíbul-cafè, sala d´espectacles amb galliner i un teló de tela (que en l´actualitat hom intenta restaurar), pati, magatzem d´eines agrícoles i un espaiós habitatge pel conserge i la seva família.

En aquest nou edifici, de grans dimensions i de tres plantes, es començaren a desenvolupar, a més dels serveis socials i ecnòmics, una oferta d´actes culturals i recreatius. El 1932 es crearen els "Esplais del Sindicat", una nova secció cultural, esportiva i recreativa del centre formada per joves que programaven activitats esportives, de teatre, d´excursionisme obertes a tots els veïns i veïnes, dirigits per mossèn Tomàs Miralpeix i també per mossèn Esteve Carbonés. Disposava, a més, d´una biblioteca i publicà la revista "L´Espiga".

Durant el període republicà, la polarització política va facilitar l´aparició del Sindicat d´Obrers Agrícoles i Altres Oficis, filial de la Unió de Rabassaires, que qüestionava la situació social i política i denunciava la injustícia social del moment, motiu pel qual va requisar l´edifici del Centre Agrícola i Social. Després de la guerra, el centre retornà a les activitats agrícoles i recreatives i es canvià el nom pel de Hermandad de Labradores y Ganaderos; als anys setanta s´hi instal·là també la Cambra Agrària local fins a l´abandonament definitiu de l´edifici als anys vuitanta.