Una gironina, Anna Costal, llicenciada en història i Ciències de la Música per la UAB, i estudiant del doctorat en Musicologia, presentava el passat mes de juliol, a la Sala de graus de la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, la seva tesina després de dos anys d'estudi i anàlisi de les sardanes de l'empordanés Pep Ventura que ha descobert aspectes inèdits del músic.

"Es tracta d'un treball d'investigació previ a l'inici de la tesi doctoral que també estarà òbviament dedicada a Pep Ventura"- explica Costal. Pep Ventura: moda, sàtira i revolució. Anàlisi musical, politica i social de les sardanes sobre temes d'òpera i sarsuela (1864-1875), és el títol de la tessina.

Costal és bona coneixedora del món de la sardana i de la formació de cobla, ja que és instrumentista de tenora. Primer va passar per la Baix Empordà de Palamós, durant set temporades, i actualment forma part de la cobla Vila d'Olesa, des del 2007.

El treball el va escollir a partir de la suggerència d'un dels seus professors de llicenciatura, el Dr. Jaume Ayats que coneixia la faceta de intèrpret de cobla de la gironina. "Em va comentar que per increïble que semblès, mai s'havia fet cap estudi sistemàtic sobre la vida i l'obra de Pep Ventura, sobre el seu catàleg complet".Aquest ha estat un primer pas del que pot donar de si l'estudi d'una part de les sardanes i altres partitures del músic figuerenc, ja que Costal ho vol complementar en la seva futura tesi doctoral. "Es tracta d'un repertori que ha restat amagat i proscrit durant molts anys, ocultant una part molt interessant de la història contemporània de Catalunya; la part més social, vital i quotidiana de l'Empordà federal de l'època del Sexenni Revolucionari" explica l'autora.

Descobriments

Segons Costal,va ser entre el 1864 i el 1875 que Ventura va escriure sardanes llarges sobre temes d'òpera i sarzuela, "en la seva època de madures, no en la seva joventut, com els llibres sobre la sardana durant dècades s'han esforçat a justificar".

Segons Costal, aquestes sardanes van ser les més fervents rivals del contrapàs, la dansa que a partir de la revolució del 1868, va passar a ser del bando carlí, i que controlaven les families benestants de cada poble, un fet que els permetia demostrar el seu poder a la plaça, sota la col.laboració de l'Esglèsia. Amb la sardana llarga quedaven enrrera els privilegis de l'aristocràcia que juntament amb la defensa de l'estat laic i amb la república com a forma de govern, van suposar un canvi en la societat d'aquell temps.

Ventura va escriure sardanes de temes bèl·lics com Catalina de la sarsuela homònima de Joaquim Gaztambide, i/o sardanes que es burlaven de l'església, com Fray José, entre d'altres.