Navata impulsa un projecte pioner en habitatge cooperatiu per una vida en comunitat

L’habitatge cooperatiu es troba en un moment d’expansió ara mateix a Catalunya. A l’Alt Empordà, la cooperativa d’habitatge Somtribu, formada per membres com en Jaume Guillamon, la Montse Biernés, i la Yolanda Márquez, està realitzant un projecte de vida comunitària, a Navata. Han creat la cooperativa amb l’objectiu de compartir espais de vida i construir una comunitat solidària i sostenible. La cooperativa es basa en principis d’habitatge cooperatiu, cessió d’ús i consum ètic, sense ànim de lucre. Segons explica en Jaume Guillamon, va ser «la voluntat de la Yolanda de viure en tribu, de recuperar el concepte de família tal com s’ha entès tota la vida: un grup de persones que viuen juntes i s’ajuden entre elles» la que ha donat vida a aquest projecte innovador a la comarca, trencant els esquemes convencionals de l’habitatge a través d’un enfocament cooperatiu, que permeti fer front a la crisi residencial actual.

Una cooperativa d’habitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i a un preu inferior al del mercat. Tot i que a la comarca encara no s’hi poden trobar projectes finalitzats d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, existeixen propostes molt avançades com la de Somtribu que es presenta a Navata, aquest 17 de novembre, de les set a les vuit del vespre, al centre cívic. La cooperativa opera mitjançant el concepte de «cessió d’ús en sol privat.» La cooperativa adquireix terreny. Això significa que la propietat és de la cooperativa, i els socis tenen dret a utilitzar les seves llars de per vida, sempre que mantinguin la quota de soci. A més, aquest dret pot ser heretat pels seus hereus, d’acord amb la llei de cooperatives de Catalunya.

El projecte de Somtribu representa un canvi de paradigma en l’accés a l’habitatge, allunyant-se dels models tradicionals d’habitatge privat o de lloguer. Participar-hi requereix una aportació inicial, en aquest cas, de 30.000 euros i quotes mensuals de 500 euros fins a pagar el total de l’obra. En l’actualitat, la cooperativa té tres socis físics i i un soci jurídic, que és una altra cooperativa. «Cooperem i arrelem a Navata amb compromís social, des d’una visió integrativa de la vida i de les relacions entre nosaltres».

«La cerca d’una propietat adequada ens va conduir a un edifici a Navata, gràcies a l’ajuda de Bona Llar, immobiliària de Girona que està immersa ja en el tema de l’habitatge cooperatiu». L’edifici s’ha reconvertit a través d’un projecte de rehabilitació per donar cabuda a sis unitats d’habitatge i estan oberts que més unitats de convivència s’uneixin al projecte.

Finançament ètic

Per poder-se finançar de manera ètica i evitar els interessos, s’han associat amb la cooperativa de finançament islàmic Coophalal, una entitat que finança projectes sense imposar interessos, ja que els considera pecaminosos.

Les obres de rehabilitació estan programades per començar el març de l’any que ve, després d’haver passat per tots els processos de llicència necessaris. «Els projectes han de preveure criteris ambientals estrictes, una quantitat significativa d’espais que promoguin la vida en comunitat, l’ús compartit d’infraestructures bàsiques i la corresponsabilitat dels usuaris en la gestió» detalla l’arquitecta Estel Jou d’UNDOS Arquitectura que s’ha fet càrrec de l’estudi de rehabilitació.

Somtribu és un exemple de com l’habitatge cooperatiu genera cada cop més interès a la societat. A les comarques de Girona, es calcula que hi ha més de mitja dotzena de projectes engegats. Des de l’Ateneu Terres Gironines, impulsen l’habitatge cooperatiu a comarques gironines com a model alternatiu. Xevi Iglesias, representant a l’Alt i el Baix Empordà, destaca que «és una manera de poder viure a llarg termini pagant una quota més reduïda a l’habitual. La creixent demanda es deu al fet que els lloguers són molt cars, no n’hi ha i l’augment de pisos turístics i la reducció del parc immobiliari, ha fet que la gent busqui altres alternatives. Tot i això, necessites certs privilegis econòmics per accedir-hi i aquest continua sent un dels principals reptes perquè el model pugui arribar cada cop a més persones».

Fortià impulsa una cooperativa d’habitatge a la zona del Rec del Molí