«Tenir molta llibertat és divertit, però angoixant perquè tot és revisable»

Quan tothom estava confinat a casa seva, tres amics van començar a penjar vídeos cantant des del seu terrat. Han passat tres anys des d’aquell naixement dels Stay Homas i el pròxim diumenge 30 de juliol Klaus Stroink, Guillem Boltó i Rai Benet actuaran al Festival Sons del Món de Roses per presentar Homas, el seu segon àlbum.

El passat 5 de maig van llençar Homas, el seu últim disc. Fa tres anys s’haurien imaginat tenir un segon treball discogràfic sota el braç?

No, en absolut. Ni fa tres anys, ni fa un any. Vam començar fent les cançons sense cap mena de pretensió. Totes les coses que ens passen són fruit de petits capritxos que anem tenint i diem «anem a fer un mixtape o un disc». Tot el que ha anat passant no ha sigut planejat. Vam començar a compondre i va sortir un disc.

Un disc que, com a curiositat, té catorze cançons.

En teníem 29 i vam eliminar-ne quinze. Tu vas component molt, tens moltes idees i intentes fer un disc plural i amb una mica de recorregut emocional. Com que toquem tants pals, ens permetem a nosaltres mateixos fer un disc tan eclèctic. Intentem que sigui un viatge bastant boig, estilísticament parlant, des del primer tema a l’últim.

Com ha sigut el procés creatiu ara que ja no viuen tots tres junts?

Tenim un estudi i hi anàvem gairebé cada dia. A més, sempre que podíem ens escapàvem dos o tres dies a algun lloc a fer convivència. El més interessant és fer tot el procés de viure junts un altre cop i així poder tenir una major connexió entre nosaltres.

Com definiria Homas?

No et sabria dir. Crec que és un punt més introspectiu del que hem fet fins ara.

Quin és el retorn que estan rebent del públic ara que ja l’han presentat en directe?

Molt bé! A les actuacions que hem fet és bastant increïble la rebuda que tenim. Quan actues assumeixes que una cançó agradarà més que una altra i, al final, com que en un concert no pots tocar-les totes, hem de triar i ens hem trobat alguna sorpresa.

Per què La Nòria va ser la carta de presentació del nou àlbum?

No la vam escollir. No teníem tots els temes i havíem de treure un single. Vam anar molt tard, com sempre. Vam triar les cançons un mes abans del termini per entregar-les.

És trompetista, però en aquest disc pràcticament no hi apareixen instruments de vent. Com és?

Al final has de posar els instruments que creus que ara et fan falta, indiferentment de si tens un nivell concret o no. Potser ens interessaria posar-hi uns «pitus», però a nosaltres tres i a ningú més, i es veuria que els hem posat amb calçador.

Ara que ja s’han retirat totalment les mascaretes, d’aquell confiament en queda el record i Stay Homas.

Suposo. Nosaltres hem continuat fent música esperant deixar de ser en algun moment un record del confinament. Suposo que és una cosa que va marcar a molta gent.

«Nosaltres hem continuat fent música esperant deixar de ser en algun moment un record del confinament»

Com va néixer aquesta idea?

Ja ho fèiem normalment, però no ho gravàvem. I aquell dia ho vam gravar i penjar. Al final era més pensat per amics nostres que ens seguien i, com que va ser divertit, vam fer una cançó cada dia i així també teníem alguna cosa per fer.

De cop i volta, els vostres vídeos cantant van fer la volta al món.

Va ser brutal! No era un èxit molt palpable perquè érem a casa nostra i mai era físicament visible, ni sentíem els aplaudiments. El mòbil treia fum, però tampoc sabíem gaire com anava. Una gasolina més per continuar fent música.

L’ús de diferents llengües, barrejant català, anglès, castellà o portuguès, potser va jugar a favor d’arribar a tanta gent.

Amb la broma, el primer tema era en portuguès i vam pensar que tot s’hi valia. Vam cantar en tots els idiomes que sabem i, fins i tot, els que no sabem. És difícil treballar sense límits. Tenir molta llibertat és divertit, però angoixant perquè no tens una direcció i tot és massa revisable.

Troben a faltar el terrat?

A estones sí i a estones no. Tenies la pressió de què t’escoltava molta gent que no sabia qui eres i potser ni li importaves. Està bé saber que qui queda ara és la gent que li agrada, més enllà de seguir el fenomen del moment.

I des d’aleshores no han parat. A l’Alt Empordà hi han actuat els tres estius posteriors al confinament.

Sí. És molt divertit venir-hi. També hi hem vingut a compondre. Poder escapar-nos-hi és una sort.

Què els inspira d’aquesta zona?

No et sabria dir una cosa en concret. En general, els tres som bastant de mar i, al final, la Costa Brava és la millor opció.

Fa unes setmanes van treure el tema Platja amb The Tyets. És la cançó de l’estiu?

Hi ha molta gent que ha tret cançons i que estan molt bé. Almenys és la nostra cançó de l’estiu. Ja ho volíem fer l’any passat, però se’ns va tirar l’estiu a sobre i ens vam haver d’esperar un any.

La lletra d’aquesta cançó pot fer que molta gent s’hi senti identificada pels temes que tracta.

Apel·lem allò nostre. A vegades sí que fas més el personatge, però en aquest cas parlem de tot allò que nostàlgicament ens aboca a l’estiu.

Finalment, com serà el concert de Sons del Món?

Per començar el lloc és increïble. Ja hi vam tocar fa uns anys i va ser espectacular. A més, primer actuarà la Julieta que és un format diferent del nostre, però que és una aposta boníssima de la nova tongada musical catalana. És el típic concert que els meus pares sempre venen perquè pots estar tranquil o al màxim, segons tu vulguis. És bastant idíl·lic. A més, no tindrem limitació de temps i podrem fer tota l’actuació sencera.