Segueix-nos a les xarxes socials:

En marxa la replantació de 300 plantes de posidònia al cap de Creus

El projecte Poseidonia-Grows es va començar a gestar fa un any i dijous passat es va fer la primera trasplantació de l’alga amb l’objectiu de frenar la planta invasora «caulperpa cylindracea»

En marxa la replantació de 300 plantes de posidònia al cap de Creus

El vint-i-cinc de maig va començar la primera fase del projecte Poseidonia-Grows per a la replantació de tres-centes plantes de posidònia a la cala Sa Sabolla de Cadaqués. Aquesta acció pretén reduir la presència de l’alga invasora Caulperpa cylindracea. Aquest projecte es va començar a gestar fa un any i es planteja com una prova pilot que, si funciona, es podria reforçar en un futur. Per evitar que la pèrdua de posidònia oceànica continuï en aquesta cala i permetre’n la recuperació natural a través dels trasplantaments, el fondeig lliure a cala Sa Sabolla quedarà prohibit definitivament, sense perjudici que el Parc Natural de Cap de Creus o el MITECO instal·lin alguns fondejos ecològics, per satisfer parcialment l’alta demanda turística de fondeig en aquesta cala.

Preparació de la posidònia per replantar-la. | EMPORDÀ MAR

Per replantar la posidònia s’ha fet servir un sistema força innovador que ha consistit a recollir el fruit que allibera la planta i que arriba a les platges, per portar-lo al viver de Portman, Cartagena, i fer-lo germinar. Una altra manera és fer-ho amb fragments vegetals, però l’índex de supervivència és baix. «Hem tingut la sort que el Ministeri per la Transició Energètica té un aquari a Cartagena i ens van cedir les plantes germinades», explica Salva Manera, fundador d’Empordà Mar. «Fer-ho d’aquesta manera ha estat com tancar el cicle, perquè aquesta llavor que no hauria germinat, i que s’hauria perdut, l’hem germinat i l’hem tornat a l’origen», assenyala Marta Bayona, tècnica de la Red de Áreas Marinas Protegidas de España (RAMPE).

Per trasplantar la plàntula s’ha fet de dues maneres: una on les plantes estan ancorades en unes catifes, i l’altra, replantant-les una a una i subjectant-les amb unes forquilles de metall recobertes amb cera d’abella per no alterar les condicions químiques del voltant i protegir la planta.

L’estudi vol contribuir a la millora del coneixement de les tècniques de restauració de praderies de posidònia oceànica, l’estimació del balanç d’emissions de carboni i sensibilitzar la població del cap de Creus sobre la utilitat del projecte Posidona-Grows i al sector nàutic recreatiu i turístic de la zona, sobre les pràctiques de fondeig responsable i la necessitat de no fondejar a la Cala. «És important saber que el creixement de la posidònia és molt lent i aquest és un treball a llarg termini. S’ha de ser conscient que és molt costós recuperar les praderies malmeses i és molt fàcil destruir-la», assegura Bayona.

Una de les línies d’investigació del projecte és la capacitat i l’efecte que té la posidònia per capturar el CO2 de l’atmosfera, que és deu vegades superior a les dels arbres. Tot i això, encara s’ha de dissenyar el procediment per investigar això, per tant, aquesta part encara està en un estadi inicial.

Propera replantació

El vint-i-set de juny l’equip tornarà a fer una immersió i replantarà tres-centes plàntules més seguint el mateix mètode. Es faran uns polígons d’un metre quadrat a les zones on hi ha clapes de posidònia distribuïts en els 1.100 metres quadrats.

Des de fa uns anys, la Caulperpa cylindracea està present a la zona del cap de Creus i va guanyant terreny, «la posidònia està en regressió i hi ha moltes zones de mata morta, encara no coneixem el potencial de l’alga invasora i el que no volem és que tingui més espai per establir-se», declara la tècnica de RAMPE.

Prem per veure més contingut per a tu