La recuperació de les Basses del Terrisser de Figueres ja només depèn de la pluja

La recuperació de les Basses del Terrisser de Figueres ja és un fet, però el valor ecològic d’aquests terrenys no es podrà veure en tota la seva plenitud fins que plogui i s’omplin les llacunes amb l’aigua que tant es troba a faltar. Les Basses estan situades en el sector nord-oest del terme municipal de Figueres, a la zona dels Arcs del Castell, entre la carretera de Llers i el centre penitenciari que porta el nom d’aquest punt geogràfic.

Les Basses del Terrisser tenen una llarga història al seu darrere, vinculada a la indústria local dels terrissaires figuerencs, uns professionals que aprofitaven aquests terrenys per a extreure un fang de textura especial que permetia elaborar peces d’ús domèstic i decoratiu molt apreciades arreu del país.

La presó del Puig de les Basses es va inaugurar el juny de 2014. Sis anys abans, la Generalitat va incloure aquest espai en el catàleg de zones humides de Catalunya. Una bona part dels terrenys eren de propietat privada, però l’Incasòl se’n va quedar una part que encara està sota els seus dominis.

L’any 2018, l’Ajuntament de Figueres, esperonat per l’àrea de Medi Ambient que gestionava el regidor Francesc Cruanyes, va adquirir la part privada de les Basses. En aquest mandat, s’ha redactat i tirat endavant el projecte de restauració d’aquest espai des de la Regidoria de Sostenibilitat que dirigeix Ester Marcos amb Xavier Turró com a tècnic de l’àrea. La intervenció que s’ha executat aquests darrers mesos ha tingut un pressupost de 47.023 euros, amb una important aportació de fons europeus procedents de la Conselleria d’Acció Climàtica de la Generalitat (31,239 euros).

«Els treballs que teníem previstos s’han dut a terme sense entrebancs, la qual cosa ens ha permès netejar l’espai, instal·lar una passera enlairada sobre la llacuna principal, col·locar indicadors sobre els valors ambientals de les Basses, especialment de la fauna i flora, desbrossar el terreny, reduir la presència de la ginesta i fer el tancament de la cova», indica Ester Marcos. Segons tots els indicis, aquesta cova servia per a guardar fang i eines dels terrissaires, una de les quals encara és en el seu interior.

El projecte de restauració va ser redactat per l’empresa Phragmites i la seva execució ha anat a càrrec de Drim Nature Engineering. L’espai ocupa 1,22 hectàrees.

Durant anys, sobretot quan va desaparèixer l’activitat dels terrissaires, l’entorn de les Basses va convertir-se en un abocador a cel obert. Una situació que es va agreujar amb l’expansió del conreu il·legal de marihuana, la qual cosa va afectar de ple els terrenys pròxims a la carretera de Llers, amb l’aparició continuada de bosses amb restes de plantacions. Un fet que encara es dona en aquest tram. Per a evitar-ho, l’accés està limitat amb una tanca i un cadenat, la primera de les quals pertany a un camí de servei de la presó. Precisament els interns del Puig de les Basses també han pres part d’aquesta rehabilitació amb diverses jornades de neteja sorgides d’un acord entre l’Ajuntament de Figueres i la direcció del centre penitenciari. «Van fer molt bona feina», ressalta Marcos.

Un ofici molt valorat però que ha desaparegut a Figueres

Les peces de terrissa elaborades pels artesans figuerencs van tenir molta nomenada per la seva qualitat i disseny. Gerres, càntirs, plates, plats, cassoles i altres estris de la vida quotidiana sorgien dels tallers locals. Encara avui se’n poden trobar a can Rosa del carrer de la Jonquera. Una de les empreses referents va ser la de ca l’Ymbert de la Rambla. Eren els propietaris d’una part important dels terrenys del Puig de les Basses, un fet que es recorda en un dels panells informatius de les Basses dels Terrissers. Albert Ymbert, el darrer terrissaire de l’establiment, recordava anys enrere que «a casa tenim constància d’aquest ofici des del segle XVIII». En el món del col·leccionisme, la terrissa de Figueres és molt buscada i valorada.

Subscriu-te per seguir llegint