Les ganes de caminar, fer salut i sortir de casa s’han incrementat aquests darrers temps a partir de la pandèmia i les seves conseqüències. A l’Alt Empordà sempre hem gaudit de camins i corriols que faciliten el trànsit d e persones per tot el territori. Per a molta gent aficionada a les sortides, aquest no era cap secret, però és ben cert que avui, en qualsevol racó de la comarca, podem trobar-hi gent caminant pel simple fet de gaudir de la natura i dels paisatges que ens ofereix.
Els camins de ronda litorals són un bon exemple d’aquests espais que han guanyat visitants aquests darrers temps. Els nouvinguts o nous usuaris d’aquests vials s’han trobat amb una xarxa de rutes que les administracions fa temps que tenen en el punt de mira com un dels seus actius més preuats.
A Roses, en el camí de ronda que parteix del port pesquer i va cap al cap de Creus, hi trobem gent cada dia. La majoria de trams estan en òptimes condicions i permeten l’accés a persones de totes les edats.
Ens fixem en un tram concret, el que va des de la punta de la Figuerassa, on s’acaba l’Almadrava, fins a la pedrera de marbre, on hi havia hagut l’antic Mas Romà. Just abans d’aquest punt hi ha l’antiga base militar de punta Falconera, un espai emblemàtica que guarda una llarga història.
Per arribar-hi a peu, només cal enfilar el carrer de Paul Gauguin i prendre el camí de ronda en el punt que ja està senyalitzat, a tocar la darrera casa. Aquest camí coincideix amb el recorregut del GR-92 que ressegueix la costa mediterrània. En dies de bonança o després d’una bona tramuntanada, des d’aquest camí albirarem una vista espectacular de la badia de Roses, tancada en el seu extrem sud per la punta de Montgó i els penya-segats del parc del Montgrí. El perfil de les illes Medes i del cap de Begur ens ajudaran a entendre l’entorn que voreja una de les badies més belles del món.
Si mirem enrere, veurem la casa Rozés de l’arquitecte Coderch i, a l’hivern, el Canigó nevat i totes els cims emblemàtics de l’Empordà, com el Bassegoda i la Mare de Déu del Mont.
El corriol cap a punta Falconera no té secrets i és fàcil de cobrir. La mar ens ofereix les seves diverses tonalitats mentre la vegetació mostra la seva vitalitat, fins i tot en temps de sequera. Des de baix, podrem anar observant les troneres dels cinc búnquers de la bateria de Costa número 8, construïda durant la postguerra civil, en temps de la segona Guerra Mundial. Dins d’ells hi havia uns potents canons Vickers que havien de protegir la Badia, juntament amb els de la Punta Milà de l’altre costat, d’una teòrica invasió enemiga. La base militar va estar operativa entre 1944 i 1993. Actualment, resten dempeus alguns edificis de superfície i tot l’entramat de túnels de l’espai fortificat.
Si mantenim el pas pel camí de ronda, arribarem fins a la Font del Lledó, on hi havia hagut la pedrera de marbre. Una explotació minera que ja era coneguda en temps dels romans i que, cap el 1912, va ser adquirida i potenciada per l’alemany Heinrich Zoeller. La càrrega del marbre es feia en vaixell i encara es pot veure l’antiga estructura que permetia traslladar els blocs de pedra fins a les embarcacions.
En aquest punt hi ha un mirador amb un banc de pedra que serveix de punt d’aturada als caminants. L’accés a aquest punt es fa des d’una escalinata envoltada de pins. Sense tenir una dificultat important, cal ser prudents a cada pas i portar un bon calçat.
Si seguim el camí de ronda, trobarem cales emblemàtiques com les de la Mustra, Rostella, Montjoi, la Pelosa, el cap Norfeu i Jóncols. Si volem recular cap a Roses, tenim la triple opció de resseguir el sender fet, passar pel camí de terra de l’Almadrava o pujar fins al trencant de la carretera de Montjoi.
