La Fundació SER.GI ha posat en marxa a Figueres i a la Comarca de l’Alt Empordà un projecte d’acompanyament integral a dones procedents de l’Àfrica occidental, des d’un abordatge comunitari i en clau de gènere. El projecte se suma als que ja realitza el municipi i la comarca de l’Alt Empordà conjuntament amb l’equip d’Inclusió del CCAE i el SIAD Figueres i està directament relacionat amb uns dels valors fonamentals de la Fundació: la lluita activa per l’erradicació de la pràctica de la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats i de qualsevol forma de violència masclista. Treballen activament per la promoció dels drets de la dona, les seves famílies i per la igualtat d’oportunitats.
Un dels aspectes claus del projecte és incorporar als equips d’intervenció tècnica, mediadores interculturals; en tenen una que treballa amb l’equip d’inclusió i dues incorporades al SIAD de Figueres. Aquestes intervencions se sumen i es nodreixen de la intervenció comunitària. Pel que fa al municipi de Figueres, cal destacar que és un dels pilars més pioners del projecte: el treball conjunt que es realitza conjuntament amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Figueres i amb la regidoria de Drets Civils i Feminismes. Les mediadores interculturals ajuden a visibilitzar els problemes que afronten les dones migrades pel que fa a la violència masclista.
Amb aquest projecte de dones migrades i violència de gènere, «oferim formació, sensibilització, prevenció i acompanyament en temes de violència de gènere a grups de dones migrades del Marroc i de l’Àfrica subsahariana. Durant els tallers, treballem també l’apoderament i acompanyem les víctimes» explica Mònica Cívico, responsable de l’àrea de Ciutadania i Convivència de la Fundació SER.GI. «Els grups estan formats per dones que han arribat a Catalunya després d’un procés migratori moltes vegades complicat que les afecta a elles, a les seves famílies i a la societat que les envolta» remarca Cívico. Per a moltes d’elles aquest projecte migratori no ha estat escollit sinó obligat. El control dels pares/germans, la doble pertinença cultural que viuen, les tradicions transmeses i les noves, la pràctica religiosa, l’autoimatge, el racisme i el masclisme no només tenen incidència en elles. «Per mitjà d’aquestes intervencions, de forma coordinada i en xarxa, pretenem acompanyar-les, a elles, però també a les seves famílies, fills i filles» assenyalen des de la Fundació. Actualment, s’han engegat dos grups de treball a Figueres, un a la Fundació Clerch i Nicolau i l’altre a l’escola Anicet de Pagès, de la Marca de l’Ham, que es duen a terme cada dijous fins a finals de desembre. També al mes de desembre, es treballarà amb un grup de dones de Sant Pere Pescador. En les sessions de treball que es fan els dijous es posen de manifest les diferents realitats que viuen les dones migrades. Expliquen les dificultats que tenen i que, en la seva majoria tenen a veure amb les dificultats que suposen per a elles denunciar situacions de violència en la seva situació administrativa o econòmica; la falta de comprensió de la seva cultura que existeix en les institucions; o la falta de credibilitat per part d’instàncies policials o judicials. Des de la Fundació SER.GI i el SIAD de Figueres es fa una feina conjunta perquè «cap dona migrant quedi fora dels drets en ser víctima de violència, perquè elles tenen por a denunciar» assenyala Susanna Bosch, tècnica del SIAD. Es tracta de visibilitzar les pors i les manipulacions que els impedeixen denunciar i sortir del cercle agressor.
La pandèmia i la bretxa digital dificulten la comunicació amb l’administració pública
Els tallers de sensibilització i empoderament per a les dones migrades que es fan a Figueres ofereixen un espai on poden expressar les seves inquietuds més importants. Totes elles tenen necessitats comunes: Dificultat d’aconseguir papers, falta de recursos, l’idioma com a barrera lingüística, l’acompanyament en casos de violència de gènere, dificultats de comunicació amb l’administració pública que s’ha agreujat encara més amb la Covid, perquè tots els processos s’han digitalitzat.
Les dones reclamen suport moral per a seguir endavant, cosa que s’aconsegueix amb la figura del mediador, molt rellevant per a visibilitzar els problemes d’aquestes dones. Per a elles aquests tallers «són un espai de confiança, confidencialitat, que ens permet compartir necessitats i treballar l’autoestima així com la llibertat d’expressar-nos» apunten algunes de les participants als tallers.
