L'impacte emocional que causa la mort gestacional o la mort perinatal es reflecteix en els rostres de les cinc dones que s'han reunit en una taula rodona a l'Auditori del Convent dels Caputxins per trencar el silenci a l'entorn del seu dol. Una d'elles és l'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, la qual, des de la seva posició de personalitat pública, s'ha obert amb naturalitat i senzillesa a explicar el dolor que li ha provocat haver passat per quatre avortaments. Agnès Lladó ha revelat com des del 2010 ha provat de ser mare i com la il·lusió i els somnis es truncaven cada cop que li deien que un petit cor havia deixat de bategar. Assegura que no és fàcil per a una dona que ha patit tanta por, angoixa i pressió haver de donar explicacions sempre que li pregunten per què no ha tingut un fill.

Agnès Lladó ha compartit la seva experiència tan íntima i personal igual que ho han fet la periodista i escriptora Bàrbara Julbe; la psicòloga perinatal i psicoterapeuta Maria Sàbat, i les representants de l'associació A Contra Cor Leticia Hernández i Carolina Ballesta, en un acte que s'ha celebrat aquest divendres, 15 d'octubre, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre la Mort Perinatal, i que ha estat moderat per la periodista de L'Empordà Mairena Rivas.

Hi ha persones que canalitzen les seves emocions escrivint sobre allò que no poden pronunciar en veu alta. Així ho va fer Bàrbara Julbe quan es va veure amb la necessitat d'expressar els sentiments per la seva pèrdua, quan ja havia superat els cinc mesos de gestació, i es va refugiar en la creació de la novel·la 'On em portin els ametllers'. La tria d'aquest arbre va ser a consciència, com explica la periodista banyolina: "L'ametller és un arbre valent, que floreix a l'hivern, quan tot està encara fred, mort i sense vida. A més triga nou mesos a formar el seu fruit, i em resulta molt simbòlic". Les emocions afloren quan es verbalitzen i Bàrbara Julbe recorda l'escalf de la mà d'una llevadora acompanyant-la en el moment tan dur que li va tocar viure.

Maria Sàbat també relata la seva experiència com a mare que ha patit la mort d'un fill durant l'embaràs. "Jo ja tenia una filla de tres anys i mig quan em vaig tornar a quedar embarassada, però només una setmana, perquè vaig tenir un avortament natural, amb el seu dol, amb coherència per la pèrdua. Més tard, vaig quedar-me de nou embarassada i, quan estava de més de cinc mesos, en l'ecografia morfològica van aparèixer unes malformacions severes incompatibles amb la vida i vaig haver de passar per una interrupció d'embaràs", explica Maria Sàbat, la qual agraeix la delicadesa i el respecte amb què el personal sanitari la va atendre quan va haver de passar per aquest mal tràngol. Ella, com a psicòloga i psicoterapeuta, té la feina d'acompanyar les dones que han experimentat la mort perinatal o gestacional en els moments de dolor i dificultat i, a banda de treballar en la seva consulta de Girona, ofereix el seu servei i la seva expertesa a través de l'associació A Contra Cor.

Leticia Hernández admet que en cap dels seus dos avortaments no va ser atesa a l'hospital amb la tendresa que una mare en aquestes circumstàncies mereix i, per això, ha volgut contribuir a fer aquest món una mica millor implicant-se en A Contra Cor. Ella explica: "Soc mare de dos fills a la terra i dos fills al cel. La meva història va començar quan vam decidir anar a buscar el tercer. Després de dos anys, quan ja havíem decidit deixar-ho estar, ens va sortir el positiu. Nou setmanes després, en una visita rutinària ens van dir que no hi havia batec. Vaig passar per un avortament en diferit i vaig quedar tocada emocionalment. Divuit mesos després, tornem a veure un positiu al test i aquesta vegada havia de ser la bona. Tot anava molt bé perquè, en cada ecografia, veiem com la nena creixia i sobretot que el seu cor bategava amb força. A les dotze setmanes, però, el plec nucal va sortir el doble del que es considera normal i en aquell moment vam veure que alguna cosa anava malament, molt malament. Em van fer una biopsia de corion i el resultat va ser trisomia 18, sindrome de Edwards, incompatible amb la vida".

Leticia Hernández, després de veure la seva petita filla embolcallada en un drap quirúrgic, va tenir la idea de tirar endavant un projecte que s'ha consolidat en l'associació A Contra Cor amb molt d'èxit. Es tracta dels saquets Jizō, unes bossetes de roba que porten un conjunt d'amanyac i capçó en diferents mides i que es reparteixen de forma gratuïta a diversos hospitals com un recurs per a aquelles famílies que han de passar per una mort gestacional o perinatal. Aquestes peces són confeccionades a mà per unes mares de l'associació.

Carolina Ballesta també aporta el seu testimoni colpidor, d'un avortament que es va produir en unes circumstàncies personals molt dures. Però, igual com han fet les altres participants en la taula rodona, parla des de l'optimisme i explica com ha aconseguit transformar el dolor en amor per ajudar altres dones. Ella desvetlla a grans trets quina és la història del déu Jizō: "Es representa amb un gorret i un pitet de color vermell i és el protector dels nens que no han pogut néixer".

La moderadora i presentadora de l'acte, Mairena Rivas, reivindica que "el dol perinatal ha de ser un dol reconegut, validat socialment. S'ha de deixar de considerar tabú l’avortament, que no és altra cosa que la mort d’un fill, un fill que ha existit, existeix i existirà per a una mare que l’ha sentit dins seu".