Tan sols fa un any que la vida d'Unai Eguia i la d'Enric Moner es van unir. El primer és un professor basc que després de llegir El impostor, de Javier Cercas, va desenvolupar la seva capacitat d'historiador. El segon és un dels milers de deportats assassinats en un camp de concentració nazi, figuerenc, i a qui el Memorial Democràtic li ha dedicat ara una Stolpersteine.
Enric Moner va estar al camp de concentració de Hradischko (Praga), un petit camp depenent del de Flossenbürg (Alemania), però fins la investigació del professor Eguia l'estiu passat, es donava per desaparegut. Ara, les noves descobertes han localitzat fins i tot les seves cendres al crematori més gran d'Europa, el d'Strašnice, a Praga.
Per dur a terme tot el treball que requereix una investigació d'aquestes característiques, Unai Eguia ha comptat amb l'ajuda de molta gent i, sobretot, amb la de dos companys, familiars de deportats assassinats: Antonio Medina i Anton Gandarias. La mare de Gandarias és la germana d'una de les víctimes dels nazis, Ángel Lekuona, i una carta guardada com un tresor va ser el desencadenant de tot el que vindria després.
L'any 1945, la família de Lekuona rep una carta en la qual els hi donen la trista notícia del seu assassinat i l'informen que havia sigut cremat a Praga. Tivant d'aquest fil, Unai Eguia es troba amb la sorprenent història del crematori d'Strašnice.
František Suchý era l'administrador d'aquest crematori, i en un moment donat decideix accedir als llistats de les persones cremades, guanyant-se la confiança del guardià. Desobeint les ordres dels seus superiors i arriscant la seva vida i la de la seva família (que també vivia al crematori), amb l'ajuda del seu fill van copiar les llistes amb els noms i números d'urnes.
El llibre 6304, de Jean-françois Naizot (net de deportat del camp de Hradischko) explica com les cendres del seu avi Eugene Naizot van ser entregades al final de la Guerra a la seva àvia. Amb aquesta informació, descoberta per Antonio Medina, decideixen trucar a l'ambaixada francesa. Aquesta els hi aconsegueix el contacte de l'historiador Pavel Paleček, qui havia publicat el llistat que havia fet al crematori František Suchý amb l'ajuda del seu fill. Paleček els hi envia una fotocòpia d'una part del llibre on consten els txecs assassinats per les SS amb guillotina. El professor Eguia confessa que "va ser una mica decepció perquè no venien les llistes completes dels deportats del camp" però, saber que va ser a la presó de Pankrác (Praga) on van guillotinar aquest grup de txecs els hi va donar una pista per continuar.
Enric Moner, nº d'urna 62557
A finals del passat juliol, aconsegueixen contactar amb Aleš Kýr, director dels Arxius Penitenciaris de Praga. Ell de seguida els hi explica que va conèixer personalment al fill de l'administrador del crematori d'Strašnice i que els hi podia enviar la llista que va fer amb el seu pare. "Ens va advertir que tindríem una sorpresa", relata Eguia. De la quarantena d'espanyols que van passar per Hradischko, troben que en aquesta llista n'hi ha sis. Entre ells, hi ha el figuerenc Enric Moner. Eguia reconeix que s'emociona en recordar-ho ja que, a més de Moner, identifiquen els familiars dels seus companys, Antonio Medina (avi d'Antonio Medina) i Ángel Lekuona (tiet d'Anton Gandarias).
Als altres tres espanyols aconsegueixen identificar-los quan, a través del responsable dels cementeris de Praga, Julius Mlčoch, tenen accés al llistat complet: Henri Mone (Enric Moner, Figueres), cremat el 10.4.1945, amb el número d'urna 62557; Pedro Raga (Ulldecona), Ángel Lekuona (Busturia), Antonio Medina (Motril) i Rafael Moya (Andratx) amb la mateixa data d'incineració que Moner i amb les urnes 62558, 62559, 62560 i 62563, respectivament; i Vicente Vila Cuenca (Alberique), incinerat el 23.4.1945 i amb l'urna 62752.
Localitzades al crematori d'Strašnice
Els francesos van ser els únics que van repatriar les urnes dels seus compatriotes assassinats pels nazis. L'any 1948 el govern txec decideix fer un homenatge institucional amb la resta de més de 2.000 urnes que no són reclamades i crea un espai de memòria dins del cementiri del crematori d'Strašnice.
Amb el pas del temps, es sospita que les urnes estarien ja desfetes. Així i tot, Eguia, Medina i Gandarias han demanat formalment la possibilitat d'exhumar-les i dur-les amb les seves famílies, un pas probablement difícil. "L'objectiu és poder donar-los almenys el certificat d'incineració que el director del Tanatori ens va facilitar", indica Eguia. De moment, han localitzat les famílies de tots menys de Vicente Vila Cuenca, de qui només saben que era originari d'Alberique (València).
Stolpersteine a Figueres
L'Ajuntament de Figueres instal·larà aquest dissabte 9 d'octubre, a les 10.30 hores, l'Stolpersteine dedicada a Enric Moner al carrer Sant Pau, número 88, on va néixer.
L'octubre de 2020 es van instal·lar a la ciutat onze llambordes en record dels deportats figuerencs però la de Moner va haver d'esperar per rectificar les noves dades que es van trobar.
Segons informen des de l'Associació Triangle Blau, en aquest acte està previst que hi assisteixin, entre d'altres, la família de Moner que viu a Morellàs (França), algunes autoritats com l'alcalde d'aquest municipi i el professor basc que va ajudar a reescriure la història d'aquest figuerenc, Unai Eguia. També hi serà l'alcadessa de Figueres, Agnès Lladó; el regidor de Cultura, Alfons Martínez; i la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró.
Lluís Fontané, del Triangle Blau, reconeix que tan des de l'Associació com la néta de Moner, fa més d'un mes que esperen amb il·lusió aquesta data, que també s'ha retardat per la pandèmia.
Inicialment, aquesta llamborda s'havia d'instal·lar a Mas Ferrer, on Moner n'era el masover, fins que va ser portat a judici per «desavinences respecte de les rendes», tal com relata el treball d'Eguia. En plena Guerra Civil, és quan s'exilia per segona vegada (la primera va ser amb vint anys i va tornar a Figueres instaurada la República).
L'Ajuntament considera que en ser una propietat privada, on no es pot passejar, xoca amb el sentit artístic de les Stolpersteine. Per això, i seguint el criteri del Memorial Democràtic, es decideix que la ubicació definitiva sigui l'adreça on va néixer.
