L'alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys i Arbolí (Figueres, 1962) és filla d'Albanyà. Diplomada en Gestió i Administració Pública, va dur a terme un mestratge en Alta Funció Directiva de l'Escola d'ADministració Pública de Catalunya. És funcionària de l'administració de Justícia.
Cantenys fa dotze anys que és al capdavant del govern municipal vilafantenc. N’era regidora socialista, però, des del 2003.
Quina part de la feina emparaulada han pogut fer aquest mandat, davant de les circumstàncies de la pandèmia?
Bé, ha estat un any molt i molt complicat i, per tant, hem hagut de destinar molts esforços a ajudar al Centre d’Atenció Primària (CAP) i les escoles, entre altres col·lectius. Però, sí que és veritat que hem anat fent feina, tot i que hi ha hagut coses que, per capacitat d’execució, no s’han tirat endavant. Déu n’hi do, però, el que hem treballat.
Podria resumir aquestes accions?
Hem acabat l’Àgora, que ha de ser un espai boníssim, ja que ens ha ajudat en aquest any de restriccions, perquè hem pogut mantenir una certa activitat esportiva i cultural, per ser un espai molt polivalent. També hem acabat el Cau i l’entorn de l’Església, que eren dos projectes interessants. Quant a projectes previstos, hem iniciat el procés de participació del nou institut de Vilafant i, per tant, és a punt d’adjudicar-se l’obra. Hem fet molta intervenció de manteniment del patrimoni del Manol. Ara començarem, també, les obres de rehabilitació de Palol-Sabaldòria, amb un projecte de participació. Hem tirat endavant la pàgina de transparència i hem contractat un tècnic de Garantia Juvenil que ens ha posat al dia sobre transparència i participació.
És llarga la llista...
Ja ho veus. I n’hi ha més. Hem avançat en el tema de les energies renovables, fent una primera intervenció a l’ajuntament, amb plaques solars, i ara som a punt de començar una segona intervenció, que és molt interessant, perquè és la creació de la comunitat energètica local. Posarem plaques solars a l’escola de les Mèlies. Hem anat fent força coses de les quals teníem previstes. En la promoció econòmica, també hem avançat moltíssim. Ara estem fent tot un mapa dels establiments comercials d’interès del municipi. Dintre de les dificultats, hem avançat bastant. Som a punt d’aprovar el Pla General, que serà al mes de setembre.
Què pot aportar l’institut nou al poble de Vilafant?
A part de la qualitat de l’edifici, permetrà als estudiants i a l’equip directiu la possibilitat d’exercir i desplegar el mapa educatiu, ampliant l’oferta educativa de Vilafant. Acabarà de consolidar tot un espai al voltant de Poliesports, on hi ha molts equipaments esportius i, per tant, consolidarà tot aquell espai multidisciplinari que hi haurà amb l’institut. Un municipi com el nostre, que tenim tres nuclis, això és imprescindible, perquè acabarà de consolidar aquest sentit d’identitat del municipi. Crec que això ja ho ha fet l’institut en barracons, però traslladant-se en aquell espai, on hi ha molt de dinamisme, acabarà de consolidar tot això, bàsicament, la identitat i l’oferta educativa.
Abans de Sant Joan, es reunia amb el director dels Serveis Territorials d’Educació per parlar sobre la línia de P-3 de Les Mèlies. Com està la situació?
La setmana passada, des d’Educació, em van comunicar que sí que mantenen la segona línia. Hem estat pendents aquests darrers dies que el fins ara director, Martí Fonalleras, ens donés la confirmació de la segona línia de P-3. En la darrera reunió, ens va dir que traslladava la petició a Barcelona, però, dies enrere, em vaig assabentar que el director dels Serveis Territorials l’havien canviat –Adam Manyé substitueix Fonalleras– i, per tant, la meva secretària ja ha demanat hora, perquè Manyé ens acabi de confirmar si aquesta segona línia s’obrirà el curs vinent. Nosaltres estàvem a la seva confiança i ens va garantir de paraula que sí.
Com tenen els treballs per a la comunitat energètica local?
Molt avançats. Estem acabant de redactar el projecte per a la primera instal·lació energètica, que seria a l’escola Les Mèlies, que, a part de servir d’autogestió i autoconsum de la pròpia escola, significaria un excedent per als veïns. Quan tinguem el projecte aprovat i acabat, constituirem aquesta comunitat energètica local. Nosaltres volem que, abans d’acabar l’any, això estigui.
En el darrer ple, van aprovar una partida per adquirir un habitatge d’emergència. Com es desenvoluparà aquest tema?
Això va ser una oportunitat dintre del Pla d’Habitatge, amb tots els contactes i les reunions que hem anat fent amb els propietaris. Nosaltres volem que les cases que estan tancades es posin a l’oferta social, aprofitant els ajuts per a la rehabilitació. Amb aquests contactes, vam trobar aquesta oportunitat. És un habitatge que té unes condicions adequades. Com que Vilafant no tenia cap habitatge d’emergència, vam aprofitar-ho. Estem en tràmits d’escripturar la propietat a nom de l’Ajuntament i, segons les característiques de l’habitatge, el que farem serà entrar en un programa que gestionaran els Serveis Socials per donar resposta a aquelles necessitats d’habitatge d’emergència social per a famílies monoparentals o gent que necessiti de forma urgent un habitatge.
Hi ha molta demanda?
Hi ha casos de gent que, a vegades, de forma temporal, sol·licita aquests serveis. Gent que es queda sense casa, amb execucions hipotecàries, o que està en una situació complicada i necessita, de forma transitòria, tenir un sostre digne per viure. Aquest habitatge serviria per cobrir aquestes necessitats d’emergència social.
Ara, començarem les obres de rehabilitació de Palol-Sabaldòria
Vilafant ha estat sovint al centre de l’actualitat a causa de la Covid. Com els ha afectat?
A part de les afectacions personals de salut, en el que s’ha traduït és que la gent que treballava en determinats sectors pateix situacions, encara, d’ERTO –expedient de regulació temporal d’ocupació– i altres no s’han pogut reincorporar a la feina. Els comerços i els negocis de la restauració han patit força i l’any passat es va obrir una línia d’ajuts i aquest any s’han tornat a obrir. Semblava que, ara, començaven a respirar, però veurem com evoluciona l’estiu. Aquest ha estat un any difícil per a tothom. Això s’ha vist durant l’època del confinament, que s’havia de fer tot des de casa. Hi ha gent que viu molt en precari i, durant aquests mesos, ho han passat molt malament.
A l’inici d’aquesta conversa, parlava de Palol-Sabaldòria. Quina és la idea d’aquest govern per a aquest espai?
Fa dotze anys que estem invertint cada any en aquest indret. Aquest conjunt és importantíssim per al municipi. Si no hi ha cap contratemps, amb la inversió que farem ara amb una subvenció de l’1% Cultural i del Feder, farem la rehabilitació de la masia. Per tant, aquesta masia estarà en condicions de poder-se obrir al públic i per això, també, estem fent tot el procés participatiu per acabar de decidir els usos més adequats i que podrien ser compatibles a la masia. La idea nostra és acabar la rehabilitació, obrir-la al públic, compaginar-ho amb el tema arqueològic, perquè l’interès de l’espai, al costat d’un riu i amb un centre entre els tres nuclis, pot portar molt de dinamisme cultural i social al nostre municipi. Pot ser un centre d’interpretació dels rius mediterranis per fer-lo compatible amb altres activitats d’interès de tothom. Estan sortint moltes idees. El nostre objectiu és acabar la rehabilitació, després de dotze anys de molta inversió, al més aviat possible.
Mirant endavant, què hi manca, a Vilafant, en aquesta segona meitat del mandat?
Podríem dir que encara manquen moltes coses. Tenim molts projectes sobre la taula i, realment, crec que no ens donarà temps en dos anys d’acabar-los tots, però, sí que tenim com a objectiu, aquests dos anys que queden, acabar l’aprovació del Pla General.
Educació ens ha dit que no tancaran la segona línia de P3 a les Mèlies
Podria destacar alguns projectes que, com diu, es troben sobre la taula?
Tenim projectes que s’han d’acabar de definir, com és la biblioteca. Aquest any redactarem el projecte per al trasllat del camp de futbol a la zona de Poliesports. Volem crear un centre de bicicletes entorn de Palol, ja que hem tingut diverses peticions per fer-ho, i anar adequant els diferents espais urbans. Vilafant està en un punt de creixement important i tenim molta demanda de gent per venir a viure aquí amb la màxima qualitat. L’any vinent s’obrirà el concurs per als habitatges socials als Camps d’en Pineda i nosaltres estem molt il·lusionats perquè esperem que aquella gent jove trobi habitatge a Vilafant. Crec que estem avançant en una molt bona línia.
Una de les prioritats d’aquest Pla General implica trobar l’encaix de l’estació de l’alta velocitat al municipi?
Sí. Realment, aquest és un punt important d’aquest Pla General. A part de millorar l’entorn de l’estació, també ha de resoldre la mobilitat. L’estació del tren d’alta velocitat es consolida al nostre Pla General com un espai prioritari per a la intermodalitat. A més a més, tot aquest entorn connecta amb el municipi amb una urbanització fins a arribar al barri del Puig-grau. Per tant, no volem que l’estació sigui un bolet, sinó que la idea és que pugui formar part de l’entramat urbà. Aquesta planificació l’estem treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Figueres i estem avançant força amb aquest canvi.
Entenc que, per una qüestió de veïnatge geogràfic, les relacions amb l’Ajuntament de Figueres funcionen bé…
Estem treballant, però ens agradaria que anéssim més de pressa per resoldre-ho al més aviat possible. Dins d’aquests dos anys, volem resoldre el tema del transport urbà de Fisersa perquè arribi al nucli antic, de la mateixa manera que arriba a les Forques. Tenim aquesta mancança, que hi ha un sector de la població que no té aquest transport.
Amb la posada en marxa d’una biblioteca, han avançat?
Sí, fa tres anys es va fer un pla amb l’Ajuntament de Figueres, però això s’ha quedat aturat. Nosaltres tenim clar que és un projecte interessant, ja que la futura biblioteca aniria emplaçada on hi ha l’actual camp de futbol. Seria un espai cèntric al nucli antic i, si hi ha de venir gent d’Avinyonet, Navata i altres pobles, serà fàcil accedir-hi. Nosaltres el que volem és deixar això encarrilat.
