El vigatà Segimon Baulenas i Raurell va començar a dedicar-se a fer pipes tot sol, a escala artesanal, quan va tancar la fàbrica Salvatella de Maçanet de Cabrenys. «Remeno pipes des dels 18 anys», confessa. Baulenas va venir a Maçanet amb el seu pare l’any 1973. «El pare va venir aquí a ensenyar a la gent a fer pipes, però jo, primer, vaig començar treballant a Barcelona», recorda. El seu pare li va dir si volia continuar l’ofici i ell va dir que sí.
Als 18 anys, va començar a treballar, fins que va entrar l’euro i l’empresa va decidir tancar les portes. Va fer clients nous del boca a boca. «No em faig milionari, però això és un hobby. És una artesania que s’està perdent, ningú ho vol continuar. No hi ha joves que facin pipes, però ja en comencen a fumar. No es feia gaire i estic veient, pels clients que tinc, que hi ha joves de 25 a 30 anys que s’animen a fumar en pipa. Abans no hi havia gaires tabacs, mentre que, ara, n’hi ha de molt bons», explica. Per a Baulenas, no és el mateix fumar en pipa que fumar cigarretes. Pot dir que és millor. És dolent fumar, però, si fumes, és millor en pipa. «El tabac és menys treballat, no hi ha paper, és molt diferent», afegeix.
Amb el temps de dedicar-s’hi, Baulenas ha detectat una cosa: «El fumador de pipa, cada cop, és més exigent amb la qualitat de la fusta o amb l’acabat; la broqueta era sempre negra, mentre que, ara, agraden els canvis de colors, formes originals, són èpoques». La pipa clàssica ja hi ha a qui li agrada, però hi ha molta novetat amb les formes, no tan clàssiques i amb broqueta de diferents colors.
Baulenas va a trobades de Pipa Club Girona –de la qual n’és el tresorer– i troba gent de seixanta anys en amunt, la qual és més de pipa clàssica. En canvi, el jovent que va entrant, ara, quasi tots porten barba i tenen de 25 a 35 anys. «Em van encarregar una pipa, però volien formes més originals i amb broqueta de diferents colors. És el que canvia entre un fumador antic i un de jove», remarca. Baulenas considera que «ara, hi ha sort que en el tabac, hi ha moltes varietats i gustos diferents. El fumador clàssic –afegeix– fuma tabacs no massa aromàtics i, en canvi, al jovent, li agraden més els tabacs més perfumats, que deixen un gust més suau a la boca». Això li fa dir que, a la llarga, aquests fumadors més joves aniran tirant cap a aquest tabac més clàssic i menys original.
«El problema de la pipa és que no se n’ha fet massa difusió», segueix explicant el maçanetenc d’adopció, segons el qual s’han fet campanyes antitabac i això ha creat un malestar general. «No és el mateix un fumador de cigarretes que un fumador de pipes. El de pipa és més tranquil, per asseure’s a llegir un llibre o mirar la televisió, no és aquell devorador de cigarretes». Hi ha gent que té pipes i no ha fumat mai, perquè hi ha el col·leccionista de pipes. «Nosaltres tenim el Pipa Club Girona, que és la manera de fer trobades d’amics que tenen una cosa en comú: fumar amb pipa», assegura Baulenas.
En Sigmund, com l’anomenen alguns, va ser alcalde de Maçanet entre els anys 1999 i 2003. Va estar quatre anys de regidor, ho va deixar totalment i ara ho torna a ser, des del 2015, amb l’alcaldessa republicana Mercè Bosch. «Hi dedico moltes hores», manifesta. Mentrestant, ha fet pedagogia amb un veí, que agafarà el relleu en l’ofici de fer pipes quan Baulenas ja no s’hi pugui dedicar. «M’agradaria que algú continués fent-ne, ja que Maçanet té fama de la pipa per en Salvatella», remarca.
Entre tots plegats, han buscat alternatives, però no se n’han sortit, a causa del temps que la nau Salvatella fa que no funciona i no han trobat aliats per convertir aquest espai en un museu per al record.
Les característiques de les peces elaborades a la casa Sigmund, a la falda de les Salines
No surten dues pipes Sigmund iguals. Totes les pipes són fetes a mà i de manera personalitzada, des de la falda de les Salines, a Maçanet. Realitzades amb un bruc de qualitat extra i un assecat natural de la fusta superior a dos anys. El bruc és de qualitat extra, totes les pipes són elaborades a partir d’una placa, a la qual se li pot deixar la boca natural o bé anul·lar-la. Abans de procedir a donar-li forma, es fa un dibuix respectant la direcció del vetat i un cop dissenyada, es procedeix a tallar les parts sobrants.
«Totes les pipes Sigmund porten la boqueta de metacrilat, a no ser que s’especifiqui el contrari (si no vol la boqueta de metacrilat, ho pot especificar en la seva comanda)», confessa a la seva pàgina web el mateix Baulenas. La cassoleta de bruc de les pipes artesanes Sigmund és de qualitat extra. Respecta sempre la direcció del vetat i amb un assecat natural de més de 3 anys.
Per a donar el lluïment a la fusta, s’ha passat al canell una composició usada pels lutiers (fabricants d’instruments musicals) a base de productes naturals que donen un perfecte acabat i no alteren el gust de la fumada. La pipa, també, es pot personalitzar i el gravat és en làser.
Les pipes que es poden adaptar per al filtre de 9 mm, porten l’orifici de base per això. A més, tenen un cilindre per a anul·lar-lo i així convertir el broquet en tiratge normal
Si no s’utilitza filtre de 9 mil·límetres desfet, és aconsellable posar el cilindre, d’aquesta forma impedim que la pipa produeixi humitat.
