En un any com el que acabem de viure, són moltes les persones professionals de diferents sectors que s'han vist molt canviat el seu dia a dia. La pandèmia ha provocat, en alguns casos, que s'haguessin de reinventar moltes estratègies laborals per tal de poder mantenir el nivell que reclamava aquesta nova època que ens ha tocat viure. No és el mateix la dedicació del pagès, que pot treballar més aïllat al camp, que un treballador de la banca o de la justícia.
La paraula teletreball ha estat a l'ordre del dia de molts empordanesos. L'advocada Olga Carbonell, alcaldessa de Sant Climent Sescebes, explica que «la meva línia de treball no ha canviat, però el que ha canviat és la incertesa de saber quins endarreriments s'acumularan a conseqüència de la situació que hem viscut».
La situació viscuda per Carbonell diu que ha provocat «molts endarreriments en un sector que ja tenia moltes mancances i s'acumulaven per sistema nombroses dilacions. És evident -continua explicant- que aquesta situació ha agreujat una problemàtica que ja patíem des de fa molts anys. Actualment, als jutjats, la situació física a l'edifici ha variat molt: més estona entre judici i judici i menys assenyalaments. Per evitar la coincidència de gent esperant, òbviament, això fa que s'acumuli més endarreriment en general als que ja hi havia. Ara bé, també s'ha de dir que, més enllà d'aquestes dificultats habituals, els temes que entren es tramiten amb una relativa celeritat. Hi ha jutjats que van més col·lapsats que d'altres i/o que acostumen a tramitar molt més ràpid que d'altres, i aquest fet continua igual».
Al municipi de Vilamacolum, la perruquera Rosa Dalmau qualifica aquest any de «molt estrany i amb molts canvis», alhora que considera que «treballar amb la Covid-19 és molt estressant i amb moltes despeses. En molts moments -afegeix- m'he sentit abandonada pels polítics, ja que ens han ajudat molt poc i jo crec que es podria haver portat molt diferent, perquè els autònoms anem amb l'aigua al coll i amb feines a arribar a final de mes». Dalmau confessa que, els autònoms «hem hagut de pagar tots els mesos, més el material que hem de comprar».
Entre l'aula i la casa
Entre l'aula i la casa Rosa Maria Aulet exerceix de mestra a l'escola l'Amistat de Figueres, una comunitat d'aprenentatge, que té com a element fonamental la participació de tota la comunitat (docents, famílies i voluntaris, entre altres). «El confinament total va ser a través de l'ordinador i això va dificultar encara més el treball a les escoles, perquè faltaven dispositius, com la connexió a internet i, a d'altres, el coneixement de les noves tecnologies, com a mi mateixa», comenta Aulet, que va aprendre molt, «perquè l'edat també hi influeix i m'hi vaig esforçar tot el que vaig poder».
Per a Aulet, «això porta la desigualtat en tot el sistema educatiu. Una cosa -remarca- són els alumnes de Primària i una altra els estudiants de Secundària, perquè els de Primària no són tan autònoms i necessiten més l'ajut de les famílies. Hi havia famílies que fins i tot els pares feien teletreball i algunes famílies no només tenen un fill, sinó dos i tres, amb les dificultats que això comporta», remarca Aulet.
A l'Amistat, ja treballen diferent, «ja que ho fem per projectes, però, d'ençà de la pandèmia, no es fan especialitats de música i d'educació física. No podem, malgrat que Educació ens ha posat personal docent de la Covid», afirma Aulet. Els estudiants que surtin d'aquest cicle marcat per la pandèmia «sabran més tecnologies, que era una de les coses que faltaven». Les entrevistes amb els pares també es fan en línia o telefònicament. Hi ha mestres que han estat confinats, mentre que la mestra Rosa Maria ho ha estat dues vegades. «Una d'elles perquè he passat la Covid, que, per cert, l'he passat molt bé. Em vaig fer el cribratge que ens van dir per Nadal i, si no arribo a fer-lo no me n'adono, perquè no el vaig passar gens fort», subratlla.
Treball a pagès
Treball a pagès En el cas de la pagesia, «la pandèmia no ens afecta», manifesta Josep Ministral, l'hereu d'un mas del veïnat de Vilacolum, a Torroella de Fluvià. Assenyala que ha pogut sortir de casa, sempre amb la mascareta posada -aquesta és l'única cosa que l'«emprenya», confessa-, i amb el tractor ha treballat els camps de la seva finca. «A l'hora de treballar, tot és igual», remarca Ministral. En canvi, per anar fins a Figueres, ho veu «un desastre, ja que les botigues estan tancades».
Josep Soler és un lampista de Bàscara, que ha pres moltes limitacions per prudència en aquest període. Malgrat tot, afegeix que, al llarg d'aquest any, «no hem parat perquè som un servei essencial, per donar llum i aigua a la gent». Soler explica que, al principi del confinament, van acabar una obra d'una casa de colònies i, «pobre home, ho ha tingut tancat fins ara», recorda l'electricista, segons el qual «a la gent, li costa més de fer coses, però, en canvi, hi ha hagut gent amb segones residències que han fet reformes».
Problemes a la banca
Problemes a la banca D'altra banda, el treballador de la banca, Lluís, confessa que ho han viscut d'una manera molt diferent. «N'hi ha que han acabat amb ERTO (expedient de regulació temporal d'ocupació), però que tenien altres sortides per poder sortir amb facilitat durant un any. Estem contents amb el resultat, però», explica. Per altra banda, també hem estat atents amb els companys i companyes que poguessin patir alguna malaltia o seqüela relacionada amb la Covid-19, però amb optimisme a la vegada sabent que, al final del túnel, hi ha una sortida».
Per al treballador de la banca, aquest «ha estat un any molt diferent per a tota la gent que estava afectada per expedients de regulació d'ocupació de treballadors (ERTO) i que els havíem de donar el màxim de solucions perquè poguessin resistir durant un any. Hem hagut de buscar -continua explicant?- solucions per a les empreses perquè poguessin passar, mitjançant aquesta necessitat de liquiditat que poguessin tenir durant aquest període tan complicat. Estem contents del resultat obtingut i d'haver pogut ajudar a tothom». Per altra banda, sempre amb la incertesa dels companys i companyes que també «hem estat a primera línia d'atenció al públic que poguéssim patir alguna malaltia relacionada amb la Covid, però amb optimisme a la vegada, ja que sabem que, al final del túnel, hi ha una sortida», manifesta.
Els professionals de les diferents activitats del dia a dia afectats per la pandèmia expressen el desig particular de poder reprendre ben aviat la normalitat. Durant aquest període, han anat comprovant la seriositat de les conseqüències que ha provocat aquest virus a tota la població mundial.
En la pròpia carn
En la pròpia carn La periodista figuerenca de Televisió Espanyola (TVE) Catalunya, Montserrat Rigall, va haver de passar gairebé un mes de baixa per la pandèmia, el mes d'abril de l'any passat. Rigall, però, va poder reprendre l'activitat després d'un parèntesi, i va assumir les tasques de cap de Comunicació de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) a Catalunya. La periodista ha pogut recuperar el seu ritme al llarg d'aquests mesos posteriors al seu pas per l'hospital tenint ocasió de fer un canvi en la seva dedicació professional.
Rigall, com altres professionals dels mitjans de comunicació d'aquest país, s'ha trobat amb moltes novetats en la seva dedicació durant aquesta pandèmia. Aquest ha estat l'inici d'una nova era en un temps que es recordarà com aquell en què es va iniciar una nova trajectòria per a la majoria de professions del nostre territori. A més, Montserrat Rigall és directora de comunicació de la Mitja Marató de Figueres -l'any passat, va veure frenada la trajectòria de la prova esportiva-, especialista en periodisme mòbil MoJo, professora de l'IORTV i de la UIC. Ella, igual com altres companys de professió, confia en una sortida satisfactòria cap endavant, això sí, superant les dificultats que ha tingut des del mes de març de l'any passat.
