La pandèmia ha obligat a redissenyar els equipaments amb els quals interactuem cada dia per tal de convertir-los en espais segurs. A causa del coronavirus, s'han creat tota una sèrie de protocols i canvis, alguns dels quals semblen haver arribat per quedar-se. Els edificis propicien el distanciament, la neteja s'extrema i el teletreball ha convertit l'espai domèstic en el nostre lloc de treball, lluny de l'oficina. El denominador comú d'ajuntaments, centres d'atenció primària, centres educatius, equipaments esportius o esglésies, ha estat indiscutiblement garantir una atenció òptima al públic i la salut dels seus treballadors. Per aconseguir-ho, l'espai s'ha transformat al mateix ritme que els hàbits del personal que hi ofereix el seu servei.

Els espais de culte religiós són un clar exemple de com s'ha vetllat per respectar les noves normes. La Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries ha protegit amb vidre l'espai de la recepció, situada a l'entrada, per garantir la seguretat del personal de manera que només coincideix un treballador per torn. La Basílica s'acull al pla estratègic de la Generalitat de Museus i Monuments en ser un monument nacional, que regula els aforaments i la normativa com a espai cultural. A la vegada això es fa compatible amb la normativa religiosa. «En tot moment han anat de la mà» assenyala Iraida Sais, responsable de la gestió cultural de la Basílica.

Un dels grans problemes que han hagut d'afrontar monuments com la Basílica és que: «Les coses antigues no es poden desinfectar, així que vam optar per prohibir que es toquessin, només es poden fer servir els seients». Les piles beneiteres s'han buidat d'aigua: la gent no es pot mullar d'aigua beneita a cap església. El lema és: «Si vols salvar el patrimoni, no el toquis». Per això des del principi, el personal ha estat molt atent que la gent no toqués les imatges dels sants, explica Sais, que s'encarrega personalment de controlar els aforaments, que ara estan al 50% tant pel que fa a la part cultural com religiosa. Les distàncies de seguretat també es marquen a terra amb cons.

Aquestes mesures han estat determinants per evitar riscos, tot garantint la salut de tots i l'atenció als fidels. Cerimònies com enterraments o casaments s'han controlat de forma estricta. La ventilació després de cada cerimònia és molt important i també cal destacar que l'activitat s'interromp una hora a la Basílica entre activitat i activitat. Hi ha circuits d'entrada i sortida delimitats, expenedors de gel arreu i es fa una neteja «compulsiva». Tot plegat ha estat clau per dir, després d'un any, que «els protocols funcionen. Vam tenir un cas de Covid entre els nostres treballadors i ningú més es va contagiar».

A l'escola Pompeu Fabra de Llançà, també van començar el curs amb un protocol que famílies infants i personal han acollit amb molt bona predisposició, convertint el centre en un espai segur. La creació de grups bombolla, la supressió d'espais comuns com la biblioteca i les aules específiques d'anglès o música, la separació de patis, l'ús de mascareta i gel hidroalcohòlic així com la desinfecció d'espais a cada hora són les rutines que ha incorporat el centre, explica la directora, Tica Mateu. També s'han instal·lat piques a totes aules per garantir el rentat de mans. Els alumnes confinats han fet classes telemàtiques i el centre ha facilitat tant el wifi com els dispositius.

«Els humans ens adaptem i som capaços també de treure coses bones fins i tot d'aquesta situació». Els torns de pati han comportat beneficis, perquè s'hi han instaurat més que mai els jocs. «La pilota hi és, però ja no té tant de protagonisme». A més, l'Ajuntament els ha cedit un camp de gespa artificial que hi ha al costat de l'escola, amb la qual cosa l'escola ha guanyat espai. «Tant la dinàmica dels esbarjos com els hàbits de neteja són ara millors» remarca la directora. Només critica que «hem hagut de renunciar als recursos de personal per atendre les necessitats de protocol». L'escola l'any passat tenia 362 alumnes i aquest any 358, així que han perdut un professor en baixar de ràtio: «S'omplien la boca que posarien professors de reforç i la realitat ha estat una altra».

Alguns canvis en positiu

La realitat dels equipaments esportius no s'escapa tampoc de les normes anti-Covid i de la reconversió d'espais. A Biure, el pavelló municipal s'ha adaptat a les noves mesures amb la màxima normalitat possible. «Petites modificacions que han portat coses bones» manifesta Gemma Torrent, responsable de les activitats que s'hi duen a terme. Facilitar l'entrada i diferents sortides a través de les diferents portes d'emergències, garantir la ventilació de l'espai, extremar les mesures d'higiene i el tancament dels vestuaris conformen les normes de com fer servir el pavelló. «La gent ha de venir canviada de casa i canviar-se també les sabates quan entra. Només hi ha obert un lavabo i una persona s'encarrega de desinfectar-lo en tot moment». Dins del pavelló, es desinfecta tot cada cop que es fa servir. Cada persona té una cadira assignada, on pot deixar les coses i hi ha una distància de dos metres de separació entre cada seient. Totes les zones de treball es desinfecten. L'aforament del pavelló és gran, així que no hi ha perill de superar en cap cas el 30 per cent de l'aforament permès, assegura Torrent: «Nou mesos després tothom ho té molt assumit. Les mesures que hem pres ja s'han normalitzat i crec que quedaran per sempre. Per exemple ser més escrupolós amb l'ús del material és una cosa positiva».

Altres equipaments que han hagut d'organitzar al detall el seu funcionament de cara al públic així com la redistribució dels seus espais són els ajuntaments. A Vila-sacra, per exemple: «Quan era el punt més àlgid de la pandèmia, la primera actuació va ser adaptar tots els equipaments electrònics per poder teletreballar». Ara, com que «el nostre ajuntament disposa d'espais prou grans, podem fer alguna reunió mantenint les distàncies i amb la màxima ventilació. Vam suspendre les activitats desenvolupades als diversos espais públics i sempre seguint les normes del Procicat. Això ha afectat i afecta la vida del dia a dia especialment a aquelles persones que vivien o es troben soles» recalca l'alcaldessa Maria Corbairan.

També a l'Ajuntament de Figueres, des del principi, s'ha procurat el benestar dels treballadors i fins ara la plantilla treballa presencialment al 50 per cent. També s'han adaptat els espais i alcaldia és l'únic lloc on es poden rebre visites foranes. Tots els equipaments estan dotats d'un Pla d'Obertura validat per prevenció de riscos. L'OMAC, l'Oficina d'Atenció Ciutadana, estableix cita prèvia. De tota aquesta nova manera de treballar, sens dubte «la digitalització per garantir els processos telemàtics al ciutadà s'ha convertit en el nostre gran repte i en el qual estem treballant a marxes forçades perquè l'administració no estava preparada per una situació de restriccions com la que estem patint», destaca l'alcaldessa Agnès Lladó. Superar la bretxa digital i oferir suport, especialment a la gent gran, són altres qüestions importants que cal tenir en compte en tot aquest procés, assenyala.

Centres sanitaris

Un dels espais que des del primer moment de la pandèmia van restringir el seu ús van ser els dispensaris i centres de salut primària posant distància a l'atenció al ciutadà per contenir la progressió del virus. Des de Salut expliquen que, al CAP de Bàscara, les «noves mesures a tenir en compte: distància, mascareta, arribar a l'hora de la cita, no abans, no anar al centre sinó demanar hora i potenciar les gestions on línia, a través de La Meva Salut i e-consulta han estat determinants per potenciar alternatives a la visita presencial convencional via telefònica o telemàtica per prevenir els contagis».

Un altre sector que ha fet grans esforços ha estat el món cultural i en aquest sentit equipaments com ara teatres s'han reinventat per no aturar l'activitat, a menys que així ho dictés el Procicat. A Roses, han tingut clar que la cultura havia de seguir amb la màxima seguretat, assenyala el regidor de Cultura de l'Ajuntament Èric Ibáñez. El teatre disposa d'una entrada i dues sortides. L'assistència als espectacles són amb reserva prèvia. Per acomodar amb més facilitat el públic, es guarda una butaca de separació entre cada espectador i, com en tots els casos, la desinfecció i la ventilació és una constant. Mentrestant, a l'escenari, els grups lluiten per seguir actuant, conscients que, en aquests moments difícils, la cultura reconforta i ha demostrat ser un bàlsam per a l'ànima.