09 de febrer de 2021
09.02.2021
L'Empordā
Fortiā

Fortiā tem que el desenvolupament del Logis Empordā empitjori el trānsit

La carretera veīnal que travessa el poble continua sent una drecera excessivament concorreguda entre la C-31 i la C-260

08.02.2021 | 18:27
Vehicles aturats en el semāfor de Fortiā.

És dimarts. Ens aturem a Fortià poc abans del migdia. Just a tocar la cruïlla que ens permetria anar cap a Riumors o Castelló d'Empúries un cop superat el semàfor que regula el trànsit. Aparquem el vehicle a la plaça de la Casa Gran. Des de la vorera, comencem a comptar els turismes i furgonetes que transiten cap a un costat i altre. Deu, vint... La xifra augmenta exponencialment a mesura que passen els minuts.

Un veí ens demana què hi fem, allà i, quan li expliquem que comprovem l'excés de vehicles que travessen pel mig de Fortià, ho resumeix tot en una frase. «Som l'embotit, la part bona d'un entrepà». No costa gens d'entendre'l. Fortià es va convertir anys enrere, quan es va asfaltar la carretera de la Pireta, en el punt neuràlgic de la connexió més curta entre la C-31 i la C-260. Una drecera de primer ordre entre les connexions de la ruta costanera que uneix l'Escala, Figueres, Castelló d'Empúries i Roses.

A Fortià, hi conflueixen quatre carreteres que gestiona la Diputació de Girona: la GIP-6214 que va i ve de Riumors i connecta amb la C-31; la GIV-6212 que enllaça amb Vila-sacra i permet anar cap al Far d'Empordà i Figueres; la GIV-6213 que travessa el poble i la GI-8594, la famosa carretera de La Pireta.

Aquest darrer vial connecta directament amb el polígon industrial de Vilamalla i és una drecera molt utilitzada des de la C-31 pels conductors que fan servir la variant d'Ordis entre l'N-260 i l'N-II per evitar el pas per Figueres.

L'Ajuntament i la Diputació han treballat aquests darrers anys en aquest nus viari per a intentar minimitzar l'impacte del trànsit, especialment del transport pesat de mercaderies. La instal·lació de regulació semafòrica i de ressalts, a més de la prohibició del pas dels vehicles de transport, han ajudat a apaivagar una mica el problema, però l'alcalde de Fortià, Francesc Brugués, reconeix que «som lluny de trobar la solució definitiva». Fortià, com Sant Pere Pescador, l'Armentera o Vilamacolum, paguen el peatge de ser punts estratègics d'aquesta connexió costanera sense que mai s'hagi plantejat seriosament la construcció d'una variant que eviti el seu paper de pobles drecera. Com deia el veí, són la substància d'un entrepà que té com a llesques dues carreteres de primer ordre.

L'alcalde preveu que «amb el Logis tot vagi a pitjor»

L'alcalde de Fortià, Francesc Brugués, i el seu equip de Govern fa temps que busquen solucions a un problema de mobilitat «que ni volíem, ni em buscat». Brugués reconeix que «l'activitat econòmica a la zona dels polígons de Vilamalla és molt important i la respectem, però a nosaltres ens perjudica molt perquè ens hem convertit en un lloc de pas sense treure'n cap benefici. L'Ajuntament ha d'invertir molts diners en manteniment».

El batlle fortianenc tem que «amb el desenvolupament del Logis Empordà i a mesura que es vagin ocupant els terrenys del polígon de Vilamalla, tot vaig a pitjor. La solució no pot ser fer una variant a Fortià, perquè tenim uns terrenys agrícoles molt valuosos i som un important connector entre pobles amb molts camins rurals que no es poden fer malbé trinxant el territori». Francesc Brugués té clar que «tot passa per fer un cinturó de ronda de Figueres potent i atractiu, que sigui útil, respectuós i accessible».
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent