Jordi Soto: «Hem sol·licitat a la Diputació una rotonda a l'accés de Siurana»

Com va aquest mandat atípic?

Ha sigut força complicat, perquè hem hagut d'estar confinats durant molt de temps. Hem hagut de reinventar-nos per continuar tenint la cohesió social i que la gent no tingués la sensació que estaven desemparats. Per preservar la salut, ens hem hagut de reinventar les festes i no hem fet gaire cosa més. De la Covid-19, només hem tingut dos casos i un va ser perquè era una treballadora sanitària del Trueta de Girona.

En què basen aquests 4 anys?

Ho basem en el benestar general de tota la població, perquè els pobles petits ens estem envalentint per fer-nos valdre una mica, ja que, sempre, ho havíem tingut tot una mica més complicat, a causa de la manca de recursos i a la poca importància que se'ns donava, a causa de la poca densitat que tenim i érem a la cua de la llista, patint per la gestió i per la inversió. Gràcies a Déu, ara, això ha anat canviant i fa que moltes coses estiguin millorant molt, arribant a l'alçada de pobles veïns, que sempre han tingut un protagonisme de recursos.

Quins són els punts forts de Siurana?

Nosaltres ens podem fer valdre amb el territori, perquè el que té més valor als pobles petits és el territori que, precisament, és la manca que tenen les grans ciutats. Durant la pandèmia, s'ha pogut veure. Estar confinat a Siurana no és el mateix que estar confinat a Figueres i això ha sigut una cosa que, en contrapartida a la mancança de serveis, que ens ha fet reinventar perquè tothom tingués accés a alguna cosa, ha sigut la llibertat que tenies en el confinament. Estar aquí no és el mateix que estar en un pis a Figueres.

I els punts més febles?

Els serveis. Als pobles petits, els culpables sempre són els serveis. Per tenir la fibra òptica, una cosa tan senzilla, que tothom tenia fa temps, nosaltres hem hagut de fer una travessa pel desert molt important per acabar tenint-la. També, per tenir una botiga d'alimentació, en un poble, és més difícil que enlloc més.

Funciona bé la campanya «Siurana ve de gust»?

Es tracta de donar valor als productors del territori. Aquí, hem tingut la sort de tenir productors de matèria primera, que posa molt en relleu el producte de quilòmetre zero, com han sigut Mas Marcè i Vins de taller i, a més, també tenim l'Agrobotiga. Des d'aquí, amb el turisme rural que fem, donem valor al territori i donem a conèixer Siurana. Tot plegat fa que vingui més gent, que es conegui més el poble i tingui èxit el seu producte. Tot hi ajuda.

I ara, la Diputació ha posat a sobre de la taula l'ampliació de la carretera que travessa Siurana?

A Siurana, la carretera que tenim per accedir-hi, que ve de la carretera C-31, ja és molt insuficient i molts veïns fa temps que ho diuen. Hi ha trams en què dos vehicles no passen. Ja feia temps que ens havíem queixat a la Diputació i van fer una petita intervenció que, de fet, era insuficient. Ara, han previst un projecte per deixar millor aquesta carretera. Es vol eixamplar un metre més per cada costat, perquè puguem tenir dos carrils de tres metres d'amplada. Segons informacions que tenim, la mida mínima ha de ser de sis metres, perquè hi puguin circular dos vehicles. El projecte és en fase de redacció, es va informar el públic i hem fet les al·legacions. Preveu que es faci una via verda a tot el lateral de la carretera per poder accedir des de Siurana a Baseia i, d'allà, a la C-31, connectant amb una altra via verda, que va paral·lela a la C-31. A més, que puguem passar la fibra òptica fins al veïnat de Baseia i la instal·lació de l'enllumenat per a la deixalleria i el cementiri. Per distribuir millor la circulació, hem sol·licitat a la Diputació que faci una rotonda per no afectar l'entrada al poble amb la velocitat. No té sentit que es faci una ampliació de la carretera i no arribi una carretera ampla al centre del poble.

S'entenen amb la plataforma veïnal?

Sí, hi ha respecte i hem tingut un canvi d'impressions. La plataforma, d'entrada, va néixer per part dels afectats i no es va informar del tot bé.