Joaquim Morillo Mañas (Figueres, 1980) fa 15 anys que viu a la Vajol i és ramader, tot i que va estudiar electrònica. L'any 2015, Morillo va entrar en política municipal i va ser nomenat alcalde de la Vajol.

El lluïment del patrimoni històric serà una de les apostes per aquest mandat?

Realment, ens ha passat el tren, perquè la convocatòria per a monuments catalogats com a BCIL es tancava ara, l'1 d'octubre, i nosaltres encara no ho tindrem catalogat. A l'Ajuntament, tenim un pressupost anual de 120.000 euros i aquestes inversions són molt grans, de manera que no podem assumir-ho. Nosaltres volíem demanar una subvenció més potent per fer un primer pas fort, perquè la mina estigués rehabilitada per a l'ús públic. Ara, anirem fent inversions i treballarem a poc a poc, a un ritme molt petit.

Què hi falta per fer promoció exterior, a la Vajol?

De gent, no ens en falta. Al mes de gener d'aquest any, hi havia dies, entre setmana, que teníem fins a set autocars, aquí a dalt. Hi havia moments en què teníem 350 persones visitant la Vajol, alhora. Feien o bé el monument a l'exili, o la mina o la ruta que va cap al coll de Lli. El problema que tenim aquí és que no podem exposar tot el que tenim per falta de recursos, però, per captar persones, hem de dir que ho sentim molt, però no podem obrir. De visitants, en tenim moltíssims.

Què els ha impulsat?

Amb el Procés sobiranista, hem notat que la gent més jove, de 25 a 50 anys, s'ha interessat per la nostra zona. Molta gent ha volgut saber què va passar, aquí, ja que no ho sabien realment. Hi havia gent de Figueres que no sabia que, a la Vajol, havia passat això i s'han interessat a posteriori. Però, això ha sigut arran del Procés. Hi ha hagut un creixement molt ràpid, amb això i, a nosaltres, ens ha anat bé.