01 de setembre de 2020
01.09.2020
L'Empordà
Torroella de Fluvià

«La Covid-19 ha deixat en evidència les debilitats de la salut pública»

«Els rebrots de Figueres, Vilafant o l'Armentera s'han resolt de forma molt ràpida i eficaç», explica Pilar Aparicio, directora de Salut Pública

31.08.2020 | 19:28
Tot i estar uns dies de vacances, la directora de Salut Pública manté connexió directa amb Madrid.

Llicenciada en Medicina i directora de Salut Pública del Govern espanyol. Pilar Aparicio va fer el doctorat i estudis en Medicina Tropical. Ha treballat en diversos indrets, tant assistencials com l'Institut de Salut Carlos III com a investigadora i al Centre Nacional de Medicina Tropical. També va treballar al Regne Unit i a l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És especialista en medicina interna. També ha estat la directora de l'Escola Nacional de Sanitat. Nascuda a València (1958), Pilar Aparicio Azcárraga, aquest agost ha estat uns dies a la seva segona residència, a Torroella de Fluvià.

De quina manera ha afectat la salut pública, aquesta pandèmia?
La Covid-19 ha posat a prova tots els mecanismes de Salut Pública, de vigilància, d'informació, de resposta àgil per poder donar resposta a les diferents fases que passa la pandèmia. De fet, el virus ha posat de relleu la debilitat de les institucions de salut pública tan del Govern central com dels autonòmics. És el problema més important dels últims cent anys a casa nostra i ha afectat tots els nivells de la salut, tant pels efectes directes d'aquest virus com també pels efectes sobre el nostre sistema sanitari, quan s'han deixat d'atendre problemes de salut, perquè els centres han hagut de prioritzar les persones que tenien la Covid. És un sector que ve d'una falta d'inversió històrica en recursos humans i en noves tecnologies. Com a professional de la medicina amb experiència, tant en química com en investigació, en Salut Pública i en docència, mai abans havia viscut res semblant. Cap altra epidèmia, com la grip A, el virus del Zica o el virus de l'Ebola, que va afectar el nostre país, no té res a veure amb l'impacte tant bèstia que ha tingut el virus de la Covid-19. De fet, la salut de la població mai abans havia estat contra les cordes com ara.

Quan es van posar a treballar, al ministeri?
El dia 31 de desembre vam saber que les autoritats sanitàries xineses estaven preocupades i donaven una alerta per 27 casos de pneumònia atípica de causa desconeguda. En aquell moment, el nostre equip d'alertes del CAES (Centre de Coordinació d'Alertes Sanitàries), dirigit per Fernando Simón, es va posar a seguir totes les notícies que ens anaven arribant d'aquesta nova infecció que produïa les pneumònies. En aquest sentit, la primera setmana de gener, concretament el 7 de gener, és quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) dona l'alerta i reconeix que un coronavirus és la causa d'aquesta pneumònia. Pocs dies més tard, el 12 de gener, ja veuen que és un genoma i s'adonen que es pot tenir una prova diagnòstica a través d'ell. Aleshores va ser quan nosaltres ja estàvem coordinant totes les comunitats autònomes per poder donar resposta a segons determinats protocols a aquesta afectació a Espanya. El mecanisme de coordinació amb les comunitats autònomes es va posar en marxa el 12 de gener i, en aquest sentit, també ens vam coordinar amb les societats científiques per donar una resposta més interdisciplinària.

Ha estat dificultós coordinar-se durant aquests mesos?
El sistema nacional de salut, a través dels diferents òrgans del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, és dels sectors que funcionen de manera més coordinada. Té una sèrie de comissions, com la comissió formada per tots els directors de salut pública de totes les comunitats autònomes; té unes ponències, com les de vigilància i resposta formada, a nivell tècnic, per experts de subdirectors de vigilància, o altres ponències, com la de vacunes i la de promoció, que elaboren documents tècnics de treball de resposta. Un cop ho supervisa la Comissió de Salut Pública, ho eleva, si cal, al Consell Interterritorial, és a dir, a totes les conselleries de les comunitats autònomes. La coordinació ha estat una de les claus de la resposta que s'ha donat a Espanya a l'epidèmia, malgrat totes les dificultats que hi ha hagut. Val a dir que no ha estat fàcil coordinar-nos amb els sectors científic i de professionals, societat civil o organitzacions de pacients, per donar una resposta interdisciplinària en una epidèmia que abasta tota la ciutadania.

Vostè té sota la seva gestió Fernando Simón. Com és la seva relació?
El CAES depèn de la direcció general de Salut Pública i el seu director, Fernando Simón, és una excel·lent persona, molt senzilla, molt activa i té una gran capacitat comunicadora. Hem reforçat llaços professionals, que ja teníem fa temps. Val a dir que és fàcil integrar-se amb ell i el seu equip, i representa un punt fort en la gestió de la pandèmia. Tot l'equip del ministeri de Sanitat ha patit, com és lògic en qualsevol organització, moments de tensió enmig d'una crisi. Hem tingut la sort d'estar liderats pel ministre Salvador Illa, el qual, acabat d'arribar al ministeri, ha sabut coordinar un equip format prèviament i donar resposta a diferents aspectes de l'epidèmia. Això ha estat possible per un esforç de tot l'equip, que s'ha deixat la pell per gestionar aquesta situació tan crítica i poder respondre tal com calia fer-ho.

Què ens ha ensenyat la Covid?
La primera cosa que ens ha ensenyat aquesta malaltia de la Covid és a ser humils, hem après a fer una cura d'humilitat. Malgrat tenir un Sistema Nacional de Salut fort i potent, una crisi sanitària d'aquestes dimensions posa a prova a tot un país. Això demostra la necessitat de tenir serveis públics potents, que puguin donar resposta en moments de crisi greu com el que hem viscut. Així, també, cal fer una reflexió sobre els serveis socials i les condicions dels centres residencials de persones grans o de persones amb necessitats que no han estat del tot a l'altura en aquesta crisi. Per això, penso que aquesta epidèmia de la Covid-19 ens ha fet evident la necessitat de tenir serveis públics molt potents. Aquesta epidèmia, també, posa en relleu el mapa de la vulnerabilitat i la precarietat.

A què es refereix concretament?
Hem vist com diferents sectors més vulnerables, com les persones grans o les persones amb malalties cròniques, han patit especialment aquesta crisi. Amb la nova situació de rebrots, també hem vist com sectors més vulnerables, més precaris, com el sector hortifruiter, per exemple, han patit de forma especial els efectes d'aquesta pandèmia.

L'emergència ha posat a prova l'administració?
Tenir un ministeri de Sanitat potent amb un sistema capaç de coordinar totes les administracions de tots els territoris és fonamental, perquè la pandèmia no entén de fronteres físiques. En aquest sentit, cal tenir una formació potent i centres d'investigació rellevants, que ens permetin desenvolupar eines bàsiques, tant de diagnòstic com de futures vacunes i possibles tractaments de la malaltia. És important, evidentment, tenir una indústria nacional potent. S'ha evidenciat que no tenir-la ens ha dificultat avançar en la recerca d'un tractament eficaç. Tots els països buscàvem en el mateix nínxol de mercat els mateixos materials. El problema era que aquests s'esgotaven i no arribaven mai. Per això hem lamentat no tenir una indústria capdavantera. Hem après l'enorme capacitat de resposta de la ciutadania. Mai abans hauríem imaginat poder fer un confinament com el de la Xina a casa nostra. El país va estar tancat i tota la ciutadania va respondre de forma exemplar durant i després d'un confinament absolut.

Aquest virus ha vingut per quedar-se?
D'aquest virus, n'anem aprenent cada dia un mica més. Només el coneixem des de fa vuit mesos. Durant les primeres setmanes, les primeres notícies que arribaven de la Xina eren que es transmetia d'animals a homes i que no hi podia haver, en principi, transmissió d'homes a homes. En canvi, hem vist com això ha anat canviant amb el temps i cada cop en coneixem noves característiques. Tampoc no coneixíem els quadres clínics per on es podia introduir. Al principi, quan ja sabíem que es transmetia d'home a home, només es podia transmetre quan una persona ja tenia símptomes, però al llarg dels mesos hem vist com una persona asimptomàtica o presimptomàtica també pot transmetre'l. Amb el temps, el virus ha anat canviant i estarà molt de temps amb nosaltres.

El coneixement a l'entorn d'aquest virus és important.
Veurem el tipus d'immunitat, quines defenses, que genera en les persones que han patit la infecció per la malaltia. Veurem l'eficàcia de la vacuna i la seva durabilitat. Veurem, també, si aquest virus té la capacitat de mutar, com és el cas de la grip, que cada any hem de tenir una vacuna diferent perquè cada any muta. Ens queda un llarg període de convivència, de nova normalitat, on caldrà mantenir les mesures anomenades de les 3 emes: rentar-se les mans, portar mascareta i mantenir la distància de seguretat social i evitar al màxim els contactes grupals. Vindran altres virus i hem d'estar preparats per donar-hi resposta. Hem de saber que poden venir més virus que poden produir pandèmies com l'actual, perquè al llarg de la història n'han anat sortint diversos.

Quins problemes es notaran en un futur a la sanitat?
Caldrà tenir sistemes de salut pública potents que puguin identificar, de manera imminent, els virus i donar una resposta el més aviat possible. A més, cal que doni resposta als problemes globals de la població. Som un dels països que té una esperança de vida més llarga i això és molt bo, però volem que sigui una esperança de vida llarga i més saludable. També és un repte el tema de les malalties cròniques i, en això, l'atenció primària hi té un paper important. No hem d'oblidar que les tecnologies avançades que tenen els nostres centres hospitalaris han de ser complementades amb una atenció primària molt potent. En aquesta pandèmia, veiem el paper fonamental que hi juga l'atenció primària en tots els moments. El va jugar al principi per detectar els casos precoços, el va jugar durant la pandèmia per poder atendre els milers de persones que no requerien serveis hospitalaris però sí una atenció propera des del seu domicili per poder seguir l'evolució clínica. En aquest sentit, la sanitat que necessitem és amb aquesta proximitat, des del moment del teu naixement fins al moment de la teva mort.

Quin és el seu balanç al ministeri de Sanitat?
He de reconèixer que és molt satisfactori amb tots els equips que m'he trobat. Aquest és un dels temes que vull destacar. Vull reconèixer la professionalitat de totes les persones que treballen al ministeri i destacar el privilegi que he tingut de coordinar aquesta direcció general. Aquests dos anys, he tingut una relació extraordinària amb les comunitats autònomes i, també, amb les societats científiques. També vull destacar l'esforç de tots els professionals per respondre a la pandèmia.

Amb el temps que porta venint de vacances aquí, l'han sorprès els rebrots que s'han produït a la zona aquest estiu?
És cert que porto molts anys venint a l'Empordà i el considero com casa meva. Els meus fills consideren que és part de la seva vida i, quan els pregunten si tenen algun poble, sempre mencionen Torroella com un dels seus pobles de referència, i les relacions personals d'estima que tenim cap a les persones que ens acullen aquí han estat fantàstiques. Un cop es va obrir el confinament, el virus seguia circulant i les nostres relacions socials són molt intenses, igual que aquesta àrea és vulnerable, com ho són els treballadors hortifruiters i altres sectors, se'm fa difícil pensar de sorprendre'm. Els rebrots de Figueres, Vilafant o l'Armentera, però, s'han resolt de forma molt ràpida i eficaç, responent al sistema potent que hi ha aquí, a Catalunya.

Amb què li agradaria acabar l'etapa al ministeri de Sanitat?
Voldria tancar la pandèmia amb el mínim de dany possible per a la ciutadania, tant pel que fa referència a la salut com en l'àmbit econòmic. També voldria que aquesta etapa representés un reforç del mateix ministeri de Sanitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent