Manel Nuez té 53 anys i es declara homosexual obertament. En ser especialista en polítiques d'igualtat, l'Ajuntament de Figueres li ha designat la funció d'atendre, informar i assessorar el col·lectiu de lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals. Ha participat en formacions de la Direcció General d'Igualtat de la Generalitat i també de Mossos d'Esquadra per abordar la realitat LGTBI i disposar d'eines per atendre la diversitat sexual i prevenir l'assetjament, la discriminació i la violència a persones d'aquest col·lectiu. Figueres compta, des de fa poc, amb un espai en què ell, com a treballador públic, és el referent en l'àmbit LGTBI. El trobareu tots els divendres als antics jutjats, a les instal·lacions de Serveis Socials. Però també hi podeu contactar qualsevol dia a qualsevol hora a través del seu correu-e: sai@figueres.org. Sempre respon.
Com funciona el Servei d'Atenció Integral LGTBI de Figueres?
De moment, estem en els inicis i la destinació horària és d'un dia a la setmana, però serà flexible perquè les relacions humanes no es poden programar únicament per als divendres. En espera de tenir un telèfon de contacte propi del servei, em moc amb una bústia de correu per a totes aquelles persones que es vulguin posar en contacte amb mi, sai@figueres.org.
Qui es pot adreçar a aquest correu?
Tothom que vulgui fer alguna demanda o sol·licitar informacions i atencions. Intento prioritzar les propostes. M'encarrego de les polítiques de sensibilització, informació i de respecte cap al col·lectiu LGTBI.
A què es refereix amb prioritzar les propostes?
Una de les meves funcions bàsiques és atendre persones víctimes d'actes LGTBIfòbics. La llei et diu clarament que tot allò que és un acte d'odi i entra pel Codi Penal és competència de Mossos d'Esquadra i Fiscalia; els delictes d'odi relacionats amb el món laboral són competència de Magistratura, i actes que no són considerats delictes, però sí faltes, queden dins l'àmbit municipal.
En què ha consistit la formació que ha rebut per part de Mossos d'Esquadra?
A Catalunya, hi ha un únic fiscal, a Barcelona, que es dedica a treballar casos d'odi per qüestions d'identitat de gènere o de relacions sexoafectives. Hi ha una gran bossa d'experiència en denúncies, delictes i judicis. En la formació als Mossos, ens informen sobre la llei i sobre els delictes que poden ser derivats a la Fiscalia.
«Ens van pintar la furgoneta, i en la pintada posaven: «Gais moriu» amb esvàstiques nazis de color fúcsia»
«Ens van pintar la furgoneta, i en la pintada posaven: «Gais moriu» amb esvàstiques nazis de color fúcsia»
Fa algun tipus d'acompanyament a una persona que hagi estat víctima d'insults o agressions per la seva condició LGTBI?
Així és. S'ha de posar en contacte amb mi, en primera instància a través del correu electrònic, en espera de tenir aviat una bústia de mòbil. De fet, un altre dels encàrrecs que tinc és fer una estadística dels casos que ens arriben, per traslladar-los als Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Urbana. I aquest és un tema pel qual sento una gran empatia perquè jo, el 2015, vaig ser víctima d'un atac homofòbic.
Vol explicar què li va passar?
Sortia de casa, a Ordis, i una veïna em va dir: «Manel, no t'espantis quan vegis el cotxe». Al meu marit i a mi ens van pintar la furgoneta, i en la pintada posaven: «Gais moriu» amb esvàstiques nazis de color fúcsia. Va ser l'1 de juny del 2015. Jo vaig entrar en xoc, perquè no entenia allò. Sabia que no podia ser res més que un acte vandàlic de gent ignorant que volia fer mal. Immediatament es va activar el protocol, perquè la llei ja havia entrat en vigor; van venir representants de l'Observatori contra l'Homofòbia i van tirar endavant la denúncia. També van venir els Mossos d'Esquadra. Sé com es viu el rebuig, perquè quan vaig trucar als Mossos per explicar-los allò que ens havia passat em van dir que anés a la comissaria a denunciar. Però em vaig negar a passejar el cotxe amb les pintades per tota la comarca. Al cap de poca estona, la Fiscalia de Barcelona ja tenia coneixement d'aquest delicte.
Es va poder resoldre el cas?
Es va saber qui ho havia fet, però no es va poder demostrar. Per tant, es va arxivar. Això sí, el nostre cas va tenir molt de ressò, perquè dues persones havien rebut amenaces de mort per ser homosexuals.
De quina forma pot sensibilitzar la ciutadania entorn d'aquesta realitat?
Proposem actes i intervencions cap a tota la població a través de la coordinació institucional. Una de les funcions que tinc, per exemple, és formar i informar tots els treballadors de l'administració pública de Figueres sobre les polítiques LGTBI. Això, per si sol, és molta feina. Et posaré un exemple: l'any passat va succeir un cas molt concret, d'una parella de nois que estava passejant pel Parc Bosc. Una agent cívica se'ls va apropar per dir-los que es deixessin d'agafar la mà i de fer-se petons perquè hi havia dues persones que se sentien molestes per la seva expressió afectiva. Si portes aquest cas als Mossos, et diran que l'actitud de l'agent cívica no està tipificada com a delicte, perquè no hi ha hagut ni insults ni agressions, però sí que es pot considerar com un acte de rebuig i s'hi ha de treballar.
Què van fer?
Vam posar en coneixement de l'Ajuntament la necessitat de fer activitats formatives, informatives i educatives a tots els treballadors municipals, per conscienciar-los que la sensibilitat LGTBI s'ha de respectar per llei. No pots dir a una persona: «No et facis petons perquè t'estimes», queda lleig, però no és delicte.
Aquest treball de sensibilització que es fa en el personal de l'Ajuntament, no es podria ampliar en altres sectors?
I tant. El Servei d'Atenció Integral especifica que ha d'arribar a tots els treballadors de l'Ajuntament, però, dins les dimensions tan grans de la llei, representa que també ho he de fer de manera transversal en altres àmbits. Aquí, s'hi inclou la sanitat, els ambulatoris i l'hospital, i l'educació, a les escoles i els instituts. Seria molt interessant poder mantenir un treball en xarxa, en aquest sentit. El món LGTBI és molt ampli i a vegades es produeixen confusions.
Pot resultar interessant explicar-ho bé.
Una cosa és ser gai o ser lesbiana, que vol dir que tens una identitat de gènere de naixement i que et vincules afectivament a una persona del mateix gènere. Una altra cosa és tenir una identitat de naixement que no es correspon amb la teva, com és el cas de les persones transgèneres. I llavors hi ha les persones bisexuals, que no es declaren per una heteronormativitat. Per altra part, hi ha els intersexuals, que fins fa poc eren un món totalment desconegut. Hi ha persones, en ple segle XXI, que encara diuen que un intersexual és un hermafrodita. Per l'amor de Déu! Suspès en ciències naturals! Una persona intersexual no s'autofecunda com un cargol. Un intersexual, en el moment del naixement, té els dos genitals, i fins fa poc decidia un metge si havia de ser de gènere masculí o femení.
Avui dia encara està en mans dels metges aquesta decisió?
En l'àmbit de les polítiques LGTBI, allò que es demana a Sanitat és que, si en un part, es dona el cas que el nadó és intersexual, cal no incidir de manera mecànica tallant-li un dels genitals. No es pot assignar un sexe parcialment. Cal esperar-se que la persona arribi a la pubertat i que el propi cos designi quines són les hormones que predominen. La pròpia persona és qui ha de decidir.
Té clara la societat la importància de la identitat de gènere?
Per a mi, és importantíssim acompanyar i donar suport tant en situacions de discriminació com en les incidències. Una de les funcions que també tinc és tramitar la targeta sanitària amb el nom sentit. Una de les coses que més ha estigmatitzat les persones transsexuals ha estat, per exemple, que el metge cridi una dona per un nom masculí, com Mario Gómez. Per evitar l'estigma, fem que el nom sentit estigui en la targeta sanitària.
