10 de març de 2020
10.03.2020
Castelló d'Empúries

El cap de l'oposició de Castelló d'Empúries confessa que es sent millor en la col·laboració i en el pacte

Agustí Ayats defensa la necessària unanimitat dels portaveus davant la protecció de la institució i la problemàtica de seguretat

10.03.2020 | 12:03
Ayats a la passera sobre la Muga, que «ens uneix a tots; la Vila, la Marina i el Parc».

Agustí Ayats (Vila-sacra, 1969). Regidor a l'oposició. SOM Empuriabrava i Castelló va obtenir dos regidors, amb 376 vots. Tot i que el cap de llista i impulsor del partit va ser Nicola Bruzzese, aquest va deixar Ayats al capdavant de l'oposició castellonina, una persona amb una llarga trajectòria en política a la comarca.

Actualment treballa al registre de la propietat de Figueres, una feina que l'apassiona i que ha compaginat amb la política, primer a Vila-sacra durant vuit anys, on fou regidor d'esports. Després a Figueres ocupant diferents càrrecs a Convergència Democràtica.


Vostè va estar vinculat a la política, fins que va abandonar el seu partit, Convergència.

Crec que tots els pobles tenen dret a decidir, però també crec que tots tenim l'obligació de complir les lleis. No estava d'acord en com s'estava portant el procés independentista, fins i tot desencaixava amb la meva professió.

Què recorda de l'època a Vila-sacra?

N'estic molt orgullós. Teníem un camp de futbol terrible que no estava inscrit al Registre de la propietat. S'havia de construir la variant de la C-260 i vam aconseguir inscriure'l per tal que la Generalitat ens l'expropiés. Així vam construir el nou camp, tancant una anella esportiva ludicosocial al poble. Després van néixer les meves filles, i vaig dedicar-me a la família.

I quan decideix embarcar-se en un nou partit a Castelló?

Amb en Nicola Bruzzese ens trobàvem a la porta de l'escola, i dia rere dia, mentre esperàvem la canalla parlàvem del poble. Un dia em va dir: «Et fitxaré pel meu nou projecte polític», i jo li vaig contestar: «Encantat de la vida», mig de broma mig seriosament.

Doncs el va convèncer!

L'energia i les ganes de transformar el poble que destil·lava en Nic em van fer engrescar de nou. El projecte està fet amb la il·lusió de transformar el poble per bé. Tenia un sentiment molt potent de què podíem fer. En el moment que va néixer el projecte, coneixia en Nic superficialment, però ara haig de dir que vaig perdre un amic, més enllà del cap del projecte. 

Un cop assumeix el càrrec, vam veure una actitud agressiva als plens.

Jo no ho veig exactament així. La gent que em coneix sap que soc un gran discutidor, vehement. Capaç d'acorralar l'altre en la reflexió. Podria ser que la situació d'en Nic m'influís; em va dir: «Ho has d'aconseguir». Suposo que un surt tan desbocat que és excessiu.

I quin és el seu tarannà?

L'Agustí Ayats polític és el d'ara. Jo em sento bé en el pacte, en la col·laboració i en el fet de construir en positiu. Però estic convençut que des del primer dia hem fet propostes. Una altra cosa és que no trobéssim el to. 

Com és, ara, la seva relació amb l'alcalde?

No el votaria, evidentment, perquè, per a mi, li falta la passió. Crec que al principi estava a la defensiva i no ens coneixíem. Tradicionalment, l'oposició a Castelló s'ha portat molt malament, a través de querelles, insults i mal ambient. Però ara, tot i que estic a l'oposició, veig que m'escolta i la relació ha millorat molt.

Quan hi ha el canvi en la relació per passar a fer acords?

Crec que el punt d'inflexió va ser el dia que vaig sortir eufòric del ple per la moció de seguretat. Tot i que al final la vàrem retirar, vam aconseguir el compromís de treballar en una moció conjunta.

Com veu l'actitud de la resta de regidors?

Estan conformats. Crec que, malgrat estar a l'oposició, es pot fer molta feina. I crec que no pressionen ni fiscalitzen prou.

Hem vist unanimitat en els portaveus a l'hora de tractar el tema de seguretat.

No és un tema per fer-ne demagògia. A la primera Junta de Portaveus sobre seguretat, vam acordar deixar fora de la baralla política el tema de seguretat.

Què en pensa que l'alcalde no assistís a la reunió convocada per l'associació Rosa dels Vents?

A l'alcalde li van parar un parany. Una d'aquestes persones ocupava un dels primers llocs a la Coalició UDEM-Plataforma Cívica. Volien aprofitar una mala conjuntura per treure el cap i tenir el protagonisme que les urnes no els hi havien donat.
Però es va fer una reunió.
La institució havia de liderar l'organització de la trobada. Com a ciutadà i com a demòcrata, crec que són les institucions que hem escollit democràticament les que ens han de defensar i és la seva obligació donar la cara. S'ha treballat molt amb l'alcalde per fer els comunicats i la reunió conjunta. I estem molt orgullosos d'haver defensat de manera unànime la institució i a tots els ciutadans d'aquest populisme malintencionat. Un cop acabada la reunió, vam creure important fer un comunicat que tots els portaveus vam ratificar de forma fulminant.

La seguretat és la principal problemàtica del municipi?

N'és una. La manca d'habitatge social també ho és. Per exemple, dels 10 pisos de lloguer, tenim 103 sol·licituds. És un termòmetre clar de la necessitat. Per a la CUP i alguna part d'ERC algunes ocupacions són justificades. En cert punt ho puc entendre, però un Ajuntament ha de ser capaç de garantir que la gent que inverteix no pateix ocupacions i, alhora, posar al mercat habitatge social.

I com ho solucionaria?

L'arquitecte Josep Maria Pla Torras, en els anys 70, va dissenyar un barri nou i digne, per viure en propietat: el Botxí. Aquest és el model que ens agradaria aplicar.

Vol dir construir habitatges?

Sí, al centre. Tenim cases ruïnoses. Crec que es podria valorar invertir la partida per comprar una casa al centre, i que sigui una fundació privada qui compri el terreny a l'Ajuntament. Aquelles persones que acreditin els requisits, com si es tractés d'un lloguer, financen la construcció dels pisos. Els beneficis del que seria el promotor, se'ls queden els mateixos nous propietaris. És una operació que ja s'ha fet a Vila-sacra.

Per a vostè, la masoveria urbana és viure a precari?

Sí, ho és. Li desitjo al projecte tots els èxits del món, però és un pedaç. És una manera imaginativa i simpàtica de posar en relleu la manca d'habitatge. Però, per solucionar-ho, s'ha de promoure habitatge de propietat.

Un altre aspecte on s'han centrat molt és la mobilitat.

S'ha fet el parking day i la setmana de la mobilitat. He parlat amb molts regidors d'aquest tema. Tot plegat sense retorn. Per això vam fer una proposta, on incloíem la interconnexió sostenible i segura entre els dos nuclis. No podem tenir menors d'edat amb patinet pel mig de la carretera a les nou del vespre. Ara esperem tenir novetats aviat respecte al pla de mobilitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent