03 de desembre de 2019
03.12.2019
Pla de Protecció del Litoral

SOS Costa Brava presentarà al·legacions i demana «més valentia» al Govern

Roses, Palafrugell, Cadaqués i Llançà veuen amb bons ulls el pla i creuen que promourà el creixement «sostenible» del territori

03.12.2019 | 16:29

SOS Costa Brava presentarà al·legacions al pla de protecció del litoral que la comissió d'Urbanisme va aprovar inicialment ahir i que impedeix la construcció de 15.037 habitatges perquè consideren que es queda "a mig camí". L'advocat de l'entitat ecologista, Eduard de Ribot, exigeix "més valentia" al Govern i que desclassifiqui tots els sectors pendents de desenvolupar. "La capacitat de càrrega de la Costa Brava està exhaurida, no podem continuar urbanitzant", ha apuntat. Els equips de govern de Roses, Palafrugell, Cadaqués i Llançà veuen amb bons ulls la proposta perquè creuen que fomentarà el creixement "sostenible" a la Costa Brava. En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme de Palafrugell, Jaume Palahí, diu que la Generalitat ha estat "valenta" i l'alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana, creu que el pla beneficiarà el municipi, on el planejament actual permetia un creixement "molt extensiu".

{C}

{C}

Un "pas endavant" però "manifestament insuficient". SOS Costa Brava espera la publicació del pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona per analitzar el detall de la proposta del Govern però l'advocat Eduard de Ribot ja avança que les 31 entitats ecologistes que integren SOS Costa Brava comencen a treballar per presentar-hi al·legacions.

Segons de Ribot, el pla es queda "a mig camí" perquè impedeix la construcció de 15.037 habitatges al litoral gironí però n'avala 15.806. "Nosaltres demanàvem desclassificacions massives i no ha estat així", ha afirmat en nom de SOS Costa Brava. Eduard de Ribot creu que el Govern perd una oportunitat per fer un "canvi de rumb real" en política urbanística i desclassificar tots els sectors pendents de construir. "Hem de ser conscients que hi ha més hectàrees en perill que les que salven", ha criticat.

"La Costa Brava no admet continuar edificant, no hi ha prou cales, ni prou boscos ni prou paisatge per continuar urbanitzant", sosté de Ribot que creu que "destruir el paisatge" és una "política absurda". "La moratòria va ser una aturada de màquines i el que aquest pla proposa és només una abaixada de velocitat", ha afegit.

Tot i que SOS Costa Brava celebra que es desclassifiquin algunes urbanitzacions com Cala Morisca de Tossa de Mar o Aiguafreda de Begur, lamenten que s'avali la construcció en altres paratges com Sa Guarda de Cadaqués, encara que Urbanisme aprovi una nova normativa més restrictiva que implicarà modificacions en el projecte. "Queden cavalls de batalla per continuar lluitant", ha dit.

De Ribot creu que el Govern ha actuat amb excés de zel per evitar que alguns promotors puguin reclamar indemnitzacions. L'advocat ha recordat que SOS Costa Brava entén que no hi ha drets adquirits de propietaris i, per això, insta a impedir la construcció de totes les urbanitzacions pendents.

A més, també ha criticat que el pla no entri a valorar la situació urbanística de poblacions tan importants com Palafrugell, Calonge, Palamós, Platja d'Aro o Castelló d'Empúries només perquè tenen un planejament més recent i adaptat al pla territorial parcial de les comarques gironines. "Tenen un potencial de creixement urbanístic molt important i s'haurien d'haver revisat", subratlla.

SOS Costa Brava es reunirà aquesta setmana en assemblea per valorar el pla i començar a treballar en les al·legacions.

Creixement "sostenible"


Alguns dels municipis afectats pel pla veuen amb bons ulls la proposta i creuen que promourà el creixement "sostenible" a tot el territori. És el cas de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan. Diu que encara s'ho han d'estudiar a fons i que segurament hi presentaran al·legacions però considera que el document és "fruit d'un estudi" en profunditat.

El PDU desclassifica nou sectors del municipi amb un potencial de 5.621 habitatges. També contempla la modificació de tres sectors més passant dels 175 previstos als 123. En total, el planejament vigent preveia 6.624 habitatges nous i el PDU rebaixa aquesta xifra fins als 948. La voluntat d'Urbanisme és que el municipi aprofiti la redacció del POUM per repensar algunes de les urbanitzacions.

Mindan admet que el municipi té molta superfície amb problemes d'inundabilitat però que hi han d'haver sectors que permetin el creixement. En aquest sentit, creu que el futur haurà de passar per la "rehabilitació" d'edificis del centre enlloc de la construcció en zones pendents.

"Preservar el litoral"

En el cas de Llançà, l'alcalde, Francesc Guisset, diu que les afectacions previstes al municipi no suposen un "canvi radical" i reivindica que la població sempre ha apostat per un creixement sostenible. El pla preveu la desclassificació de tres sectors. Entre ells, la urbanització prevista a Cap Ras (76 habitatges). També redueix i en reordena altres com el sector de Perpinyà, que rebaixa la superfície i el nombre d'habitatges de 38 a 23 i el de Roses, que passa de 41 a 29.

Guisset afirma que veuen bé l'objectiu del PDU perquè és "molt important preservar el litoral", tot i que "entén" que alguns municipis vegin certa "ingerència" en unes competències que, fins ara, "eren seves".

Sa Guarda de Cadaqués


L'alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana, per la seva banda, creu que el document serà molt positiu per al municipi, que té un pla general "antic i molt extensiu". "La zona on es podia construir era molt gran i si es fes tot el que es podia, seria una autèntica bestiesa", afirma. En aquest sentit, recorda que el municipi té la capacitat que té i que, al ritme que anava, no podia assumir el volum d'urbanitzacions. "Les necessitats d'aigua arriba un punt que no es poden absorbir", remarca.

El pla esborra del mapa 16 sectors i obliga a fer canvis en cinc més. Entre ells, el polèmic de Sa Guarda que s'haurà de reordenar i adaptar a la nova normativa impulsada pel Govern, tot i que d'entrada s'hi mantenen els 105 habitatges previstos. També el Turó d'es Calders (61), on es manté la superfície afectada i el nombre d'habitatges, però s'obliga a deixar lliures d'edificació les parts més elevades i exposades visualment.

El cas d'Aigua Xelida


Palafrugell és un dels cinc municipis que ja tenen el planejament municipal adaptat al Pla Territorial de les comarques gironines. Per això, Urbanisme no decideix que es farà en cada sector però sí que fixa que s'ha de complir la nova normativa que busca minimitzar l'impacte visual i ambiental i garantir una major integració paisatgística. Una situació que, a la pràctica, probablement suposarà que s'acabin reduint els habitatges previstos per poder complir amb les directrius fixades pel pla. Aigua Xelida, amb 33 xalets de luxe previstos, és un d'ells.

El regidor d'Urbanisme, Jaume Palahí, creu que la Generalitat ha estat "molt valenta" impulsant aquest pla i creu que tot plegat ajudarà a la integració paisatgística. Creu que en alguns punts de la costa, el pla "arriba tard" perquè hi ha "queixalades que són per plorar" però valora molt positivament l'aposta que s'ha fet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook