30 de octubre de 2019
30.10.2019
Figueres

Xavier Aldeguer: «Al cos tenim una cèl·lula humana per cada bacteri, l'ésser humà és una combinació»

Des de Girona es desenvolupa un mètode pioner per detectar el càncer de còlon a través dels microbis de l'intestí i la femta

30.10.2019 | 10:41
El doctor Xavier Aldeguer.

El doctor Xavier Aldeguer (Girona, 1969) fa una crida a la població perquè es conscienciï sobre la importància dels programes de cribratge per a la detecció precoç de càncer de còlon. La resposta de la gent és d'un 35%. El Doctor Aldeguer és investigador i cofundador de l'empresa biotecnològica GoodGut, que lidera  la investigació per a la detectació del càncer de còlon i el diagnòstic de les malalties inflamatòries intestinals i còlon irritable.

La colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn com afecten la qualitat de vida dels pacients i quin tractament tenen?

Aquestes malalties són cròniques i cursen a brots. Durant els períodes de brots, els pacients tenen molta afectació en la seva vida. Un tant per cent elevat acabaran passant pel quiròfan i perdran part dels seus budells. En el cas de la malaltia de Crohn, a sobre, la malaltia tendeix a retornar allà on s'ha operat. Des del punt de vista de tractaments, avui disposem de fàrmacs biològics de distribució des de Farmàcies hospitalàries en forma d'anticossos monoclonals que bloquegen substàncies inflamatòries que són molt efectius en el control de la malaltia, però que també cal saber que suposen una sobrecàrrega important al sistema sanitari a causa del seu cost elevat.

Els pacients les anomenen malalties invisibles. Es coneixen prou?

Són malalties que, en afectar els budells, pot aparentar que externament el pacient no té res i això el fa més difícil d'entendre per la gent del voltant que no les coneix. Això fa que molts pacients prefereixin viure la seva malaltia en silenci. No obstant això, a poc a poc es van coneixent més. Per exemple, a Catalunya, amb el Programa No puc esperar, que vam iniciar des de Girona que planteja l'ús de lavabos d'establiments per aquests pacients, és un exemple d'iniciativa que ha permès augmentar-ne el coneixement a la societat.

Una malaltia d'aquest tipus pot desencadenar un càncer de còlon?

Les malalties inflamatòries intestinals que porten una evolució de més de 20 anys augmenta la probabilitat de patir un càncer colorectal. Per això, a partir d'aquell moment, es fan controls per a prevenir-ho. No obstant això, l'aparició de càncer colorectal ha baixat en els darrers temps per un millor control de la inflamació amb els nous tractaments.

De quina manera el càncer de còlon ha augmentat els darrers anys entre la població?

El càncer colorectal és el segon càncer global que hi ha al món occidental. Els factors tenen a veure amb un tipus de vida occidentalitzada, hàbit alimentaris i envelliment poblacional.

Què opina de les dietes veganes i vegetarianes?

Les dietes vegetarianes mal fetes porten a dèficits nutricionals. No soc partidari de dietes extremes i menys al nostre àmbit, on tenim una riquesa de varietat d'aliments tan important

Catalunya disposa d'un programa de prevenció. La població respon adequadament?
L'administració ha fet un esforç que cal reconèixer i que permet que tota la població entre 50-70 anys se li faci un cribratge poblacional amb la detecció de sang a una mostra de caques. Aquesta mena de programes permeten la detecció precoç de moltes lesions i a la llarga en disminueixen el nombre de tumors avançats i, en definitiva, la mortalitat. Tot i això, la resposta de la gent és d'un 35%. Cal conscienciar-nos per augmentar aquesta xifra!!

Com a metge i com a persona que va patir aquest càncer, quin missatge dona a la població?

Que és molt important la prevenció. Que un càncer de còlon, agafat a temps, es pot superar i permet continuar el camí de la vida, com, afortunadament, va ser el meu cas.

Com el va canviar la malaltia a l'hora de tractar els pacients?

Hi ha un aspecte d'empatia molt clar. Sobretot, en el meu cas, que vaig tenir complicacions greus postoperatòries i vaig acabar a l'UCI i vaig necessitar bossa ileostomia durant mesos. El que dic a la gent és que no podem aspirar a no tenir mai cap malaltia, però que la medicina lluita i no pararà de lluitar perquè tinguem una segona oportunitat, però també que això depèn en una part de la corresponsabilitat de cadascú i això vol dir fer cas de les recomanacions mèdiques per a prevencions de malalties.

La investigació pel que fa a les malalties digestives i el càncer de còlon cap a on va?

Des de Girona, hem estat capaços de generar una tecnologia disruptiva de marcadors a femtes basats en microbis intestinals que anomenem signatures microbiològiques que s'han demostrat altament precisos per a la prevenció de càncer colorectal i per a diagnòstic de malalties inflamatòries intestinals i còlon irritable. La recerca la vam liderar des de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona, IDIBGI, adscrit a Hospital Trueta i vam generar una empresa Biotecnològica, Goodgut (www.goodgut.eu) que ens permet de tirar-ne endavant la seva futura comercialització.

Catalunya lidera aquesta classe de recerca?

Sí, Catalunya és un referent a Europa. En el nostre cas, estem provant els nostres marcadors amb mostres d'Alemanya, s'hi han interessat des de la Xina (hem quedat segons en una cimera Sino-europea d'Innovació) perquè puguin utilitzar el nostre marcador en els cribratges de càncer que volen començar a fer i també hem despertat interès d'algunes multinacionals americanes.

Els trasplantaments fecals i de la donació de femta cobraran importància els propers anys?
Sí, però som a les beceroles. Avui només s'ha demostrat efectiu en una infecció dels intestins molt greu per un bacteri que es diu Clostridium difficile. No obstant això, s'intueix útil en altres malalties. El que ho limita és la seguretat, és a dir, no passar bacteris perillosos d'una persona a una altra, i reconèixer qui és un donant adequat. Ho estem estudiant i, per això, estem treballant amb el projecte d'un Biobanc de femtes català amb altres hospitals catalans.

El tub digestiu és, com diuen, el nostre segon cervell?
Sí, penseu que tenim tantes terminals neuronals al llarg del tub digestiu com al cervell. Aquestes terminals es connecten amb l'ambient amb la nostra microbiota, és a dir, bacteris intestinals. Al cos, tenim una cèl·lula humana per cada bacteri, per tant, allò que coneixem com a ésser humà és una combinació. Aquests bacteris, la microbiota, s'interrelacionen de tal manera que tenen un metabolisme que es comporta en global com si fossin un òrgan. Sembla que la interacció entre aquests dos elements, el nostre cervell i els nostres bacteris, podria participar en la modulació de les nostres emocions. Qui no ha sentit mai un nus a l'estómac quan ha tingut una emoció? En aquest sentit, un bon model per esbrinar aquesta relació és la síndrome d'intestí irritable que afecta un 15% de la població i que són dolors i canvis del ritme d'anar de ventre molt vinculats al nostre estat emocional. Crec que d'aquí en sortiran descobertes claus de com funciona el nostre cos humà com un tot, ben aviat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent