Josep Blanch i Dalmau (Pau, 1948) és pagès d'ofici i ha tingut diversos papers destacats en el món associatiu empresarial i polític a la comarca. Ha estat l'alcalde de Pau des de 1983 fins ara. Va entrar a l'Ajuntament com a regidor d'ERC el 1979. Presideix la cooperativa Empordàlia i ha esta president del Consell Regulador de la DO Empordà, conseller comarcal, dirigent territorial d'Unió Democràtica de Catalunya i, sobretot, empordanès de cap a peus.

- Fa temps que va decidir posar punt final a la seva etapa política i no presentar-se més a unes eleccions municipals?

- No sabria dir-te exactament quan va ser, però sí que feia temps que tenia clar que aquest que ara s'acaba havia de ser el meu darrer mandat. Soc a l'Ajuntament des de les primeres eleccions democràtiques i sempre he seguit els meus valors personals. El 1983 em vaig convertir en el primer i únic alcalde de Nacionalistes d'Esquerres a tot Catalunya. Ara ja tinc una edat, crec que he complert sobradament. Podré fer moltes coses que durant aquest temps he hagut de deixar de fer. Estar més per la família, per exemple. Vull dedicar el temps a guanyar qualitat de vida amb els meus. Faig un pas al costat, ara em tocarà veure el poble d'una altra manera.

- Tant de temps en el càrrec es deu al fet que no hi havia alternativa per al relleu?

- En els pobles la vida política es viu d'una manera diferent. Llevat de dos mandats, sempre hem tingut oposició i la nostra candidatura ha guanyat. De la gent que ens presentàvem, jo era el que podia passar més temps al poble i això va pesar molt. També, segurament, va comptar molt el fet que els vots que aconseguíem a cada mandat m'animaven a seguir i refrendaven aquesta situació de continuïtat. Sempre vaig pensar que, si ens votaven, era perquè alguna cosa estàvem fent bé a favor de Pau.

- D'ERC i Nacionalistes va fer el salt a Unió Democràtica. Què ho va motivar?

- En aquells primers anys de la Transició i els posteriors, tothom va anar buscant el seu lloc polític de referència. La gent que m'era més propera era d'UDC i m'hi vaig sentir a gust des d'un primer moment. Amb el temps, la cosa ha acabat com ha acabat perquè potser Unió no va saber transmetre prou bé la seva idiosincràcia. La coalició amb Convergència va funcionar bé durant anys. CiU tenia un marcat accent nacionalista. Unió tenia més valors humans que altres partits polítics.

- Abans de seure amb vostè per entrevistar-lo, m'he entretingut a comparar fotos velles del poble amb la imatge que té ara Pau. Obra de govern, en diuen.

- Crec que, amb totes les limitacions que es puguin tenir en compte, hem ajudat a transformar Pau. Des d'un ajuntament petit, com és el nostre, allò més important és la gestió del dia a dia. L'objectiu sempre va ser millorar les infraestructures i la qualitat de vida dels pauencs. Desenvolupar el lleure, els temes culturals... una mica de tot per fer poble de veritat.

- Hi ha alguna cosa que el faci estar satisfet del tot?

- Crec que la més important i evident, a primer cop d'ull, és l'adequació dels carrers amb un urbanisme amable. Millorar la xarxa d'aigua i soterrar serveis també ha estat gratificant. Crec que tenim pavimentats el cent per cent dels carrers del poble.

- Sí, fa goig passejar per Pau. Permeti'm dir-li que potser és un poble que massa sovint passa desapercebut. Entre Palau i Vilajuïga queda en un punt discret.

- Segurament no et falta raó. Sempre vam voler controlar-ne el creixement. La urbanització d'Els Olivars ja estava en marxa quan vam entrar. Hem tingut molta cura amb les edificacions dels disseminats, moltes ja hi eren. Ens hem preocupat del medi i del paisatge. Aviat és dit: de granja no en tenim cap a Pau...

- Quan parlo amb alcaldes i alcaldesses de pobles mitjans i petits de la nostra comarca hi ha una queixa comuna...

- ...sí, coincidim molts que cada cop tenim menys autonomia. Hi ha massa administracions per sobre, massa burocràcia. No ens queda marge per actuar amb coses que haurien de ser molt més senzilles de resoldre del dia a dia.

- Pau és un poble agrícola i residencial. Dos fets compatibles?

- En el seu moment vam prendre decisions: no créixer i no patir per temes ambientals com el dels purins. Sabíem què volíem: ramaderia extensiva sí, però compatible amb la sostenibilitat.

- Marxa de l'Ajuntament amb deures pendents per al seu successor?

- Hi ha tres coses importants que no han tirat endavant, encara, perquè la solució no depèn de nosaltres. Una és la depuradora, costa un milió d'euros i és en mans de l'ACA. La segona són els barracons de l'escola, fa set o vuit anys que hi són i depèn d'Educació. Hem de completar la zona esportiva en espera del projecte que redacta el Consell Comarcal.

- Per si no tingués prou feina, també és president de la Cooperativa Empordàlia.

- Ho soc des de 1985. L'any 1989 ens van fusionar amb la de Roses i el 2005 amb la de Vilajuïga i la SAD Mare de Déu del Camp de Garriguella. Empordàlia es dedica al vi i a l'oli, tenim més de dos-cents socis.

- La presència a Empordàlia el va portar fins a la presidència del Consell Regulador de la DO Empordà. En la seva etapa hi va haver molts canvis, en positiu.

- Hi vaig estar molts anys, tants com a la cooperativa i quinze com a president de la DO. Em sento una mica partícip dels èxits que s'estan recollint ara. Els vins de l'Empordà han guanyat en qualitat, en prestigi, en projecció. Hi ha hagut una feina d'anys.

- Treure la Costa Brava del nom va ser un encert?

- Mai vam buscar la polèmica que alguns hi van voler veure. Amb el temps, el canvi s'hauria fet igualment. El canvi va anar acompanyat d'esforços de moltes empreses que apostaven clarament pel nom Empordà per a generar una identificaió clara de producte i marca. Mai vam voler menystenir la Costa Brava com algú va dir.

- Quin creu que va ser el punt d'inflexió que va dur la DO Empordà a canviar el rumb cap a la situació actual?

- Quan es va voler modernitzar l'estructura es van prendre decisions encertades. Estic molt orgullós, per exemple, d'haver impulsat com a president les comissions de treball que van implicar els tècnics (enòlegs, comercials...) en el projecte, a més dels cellerers, i això va fer que quasi el setanta per cent de les empreses treballessin i participessin en la feina directa de la DO. El gran objectiu va ser donar al sector gastronòmic un producte de qualitat i una marca potent com és la de l'Empordà, i crec que ho hem aconseguit amb la complicitat dels restauradors, que també han cregut en la potencialitat dels nostres vins.

- Li reca deixar l'alcaldia?

- Marxo amb molta feina feta. Crec que he complert amb els compromisos que vaig contreure amb la gent que ens va votar i amb tots els pauencs i les pauenques.