Assumpció Brossa (Castelló d'Empúries, 1953) va interessar-se per la política municipal gràcies al seu oncle, Francesc Brossa, primer alcalde després de la transició. Brossa entra a l'Ajuntament el 2003 amb la candidatura de Xavier Sanllehí (CiU) com a número cinc. Després passa a ser la número tres i la número dos, una ocupació que sempre ha combinat amb la de llevadora al CAP municipal, que considera «purament vocacional». Després de la renúncia de Sanllehí, es converteix en alcaldessa l'any 2015, amb un pacte amb PP, Plataforma, UDEM i CiU. Avui és la tinent d'alcalde del mandat de Salvi Güell (ERC), i s'ocupa de les regidories de Benestar Social, Família, Atenció a les persones, Salut i de l'Àrea de la dona. Ha decidit que és l'hora de fer un pas al costat i no tornar-se a presentar més.

- En l'àmbit de salut, hi ha prou recursos al municipi?

- Hi ha el CAP de Castelló i el dispensari d'Empuriabrava. Com que hi ha més gent empadronada a Empuriabrava, convindria que el dispensari obrís tot el dia. De moment, s'obre tres dies al matí i dos a la tarda, excepte a l'estiu, que és tot el dia.

- Fa molts anys que està relacionada amb la salut i amb les dones?

- Sí. Des del 79 que treballo de llevadora a Castelló, quan encara no hi havia ni dispensari. El metge gairebé no visitava les embarassades, a aleshores vaig començar a casa meva, amb una llitera a la meva habitació i de manera molt rudimentària. Després vaig treballar a l'antic CAP de Castelló, i més tard vaig viure el gran canvi, quan es va obrir el nou CAP de Castelló en un edifici nou.

- Empuriabrava s'entén com un sector ric. Pel seu ofici ha estat en contacte amb moltes persones i coneix l'altra cara de la moneda. Com és la realitat municipal?

- Sent llevadora ets molt conscient de la realitat social del poble, i quan hi ha problemes socials, cal atendre'ls. Per sort, és un municipi que ha sabut interconnectar les persones. Quan detectem que arriben joves del Nord d'Àfrica que tenen problemes per adaptar-se, de seguida els recomanem que s'apuntin a cursos i activitats. En detectar un problema, s'actua directament.

- Des de les àrees de Benestar i Família, quins projectes heu engegat en l'últim mandat?

- Des de finals del 2017 tenim el projecte Bé de Gust, que és a tres bandes amb l'Ajuntament, la Fundació Santa Llúcia i l'Associació del Tamariu. Els nens i les nenes amb discapacitat psíquica transporten menjar, des de l'asil, a persones que ho necessiten perquè no s'ho poden pagar o tenen mobilitat reduïda i no poden anar a comprar. També és una manera de mantenir el contacte amb aquestes persones grans que viuen soles. A part d'aquest, també tenim un conveni de col·laboració amb Creu Roja Roses-Castelló. Des que la Creu Roja va deixar les platges, notàvem que no hi havia gaires actuacions. Amb aquest conveni, ara cada dijous al matí ve una tècnica al casal cívic d'Empuriabrava per atendre i donar suport a la gent gran, ajudes a domicili, fer campanyes de joguines, intervenció amb infants en risc i cursos d'alfabetització, entre altres. També tenim convenis de col·laboració amb el Tamariu i Càritas, que es dedica a distribuir els aliments de Girona a persones derivades de serveis socials.

- Des de l'Àrea d'Habitatge fa poc heu comprat un pis social. De quina problemàtica sorgeix?

- Era una demanda que ens feien les treballadores socials per casos de violència de gènere, per exemple. En aquestes situacions es generava un problema molt gran i és que la dona i els nens havien de ser traslladats a Figueres o altres municipis, i s'estroncava la seva escolarització i socialització. Ara, les persones violentades podran quedar-se en aquest habitatge del municipi durant sis mesos, un temps en què serveis socials intentarà buscar-los un altre pis social o una feina.

- De cara a la violència de gènere, quines accions s'emprenen?

- Aquest any hem anat als instituts a fer un taller de conscienciació de frases masclistes que s'utilitzen en el dia a dia, fins i tot per part de dones. També es va fer un curs per al jovent de les barres de bar, per poder detectar i comunicar situacions de risc. Al Carnaval, vam repartir disset llaços liles per a les carrosses, i vam instal·lar un punt lila per donar suport a persones que se sentissin ofeses o violentades. En qüestions de violència de gènere, s'han de promocionar actuacions per al jovent. En l'àmbit educatiu, hauríem d'imitar el model nòrdic i parlar-ne ja a primària. A secundària ja és tard, perquè n'hi ha que ja ho han patit.

- Quines activitats més promociona Serveis Socials?

- Fem moltes activitats per a la gent gran, i cursos d'anglès, català, patchwork, gimnàstica de manteniment, balls, pintura, eines TIC, tastos de cervesa i cuina, etc. Fan una gran feina.

- Qui agafi les seves regidories, quina línia de futur ha de seguir?

- Qui agafi Benestar Social ha d'estar molt conscienciat amb la problemàtica que existeix i existirà al nostre municipi. Som un municipi on hi ha un fluir constant de gent, i s'ha de dotar el projecte social i potenciar els que ja tenim, així com aprofitar els actius d'Oncolliga, Càritas i el Tamariu.

- Què entén per política municipal?

- Les persones que es dediquen a la política municipal han de mirar per al municipi, i no per interessos personals. Els vuit mesos que vaig ser alcaldessa em vaig sentir molt a gust, però ara decideixo fer un pas al costar i no tornar-me a presentar. Només em queda donar gràcies a totes les persones que han estat al meu costat i sobretot als tècnics, que sense ells no seríem ningú.