12 de març de 2019
12.03.2019
Figueres

La política interessa les noves generacions lluny del camí seguit pels seus pares

Els joves se senten més còmodes a través d'exercicis de democràcia participativa com ara mobilitzacions i accions diverses

11.03.2019 | 19:25
Els joves se senten més còmodes amb democràcies participatives

«Els joves només us sabeu queixar». Una de les frases més repetides per part d'adults davant de mobilitzacions empreses per joves. Realment, però, cal plantejar-se: si no és d'aquesta manera, com ho han de fer per participar en política? Un jove que al mes de maig encara no tingui els 18 anys no podrà exercir el seu dret a vot per escollir els representants polítics municipals fins que en tingui 22. Mentrestant, l'única manera que té d'expressar la seva opinió és a través de vagues, manifestacions o queixes davant del poder.

Hi ha un altre motiu que fa aflorar aquest tipus de reivindicacions, per part dels joves, i que no té a veure amb l'edat legal per votar. Els joves estan més avesats a participar en mètodes de democràcia participativa, més que pas representativa. En aquest sentit, destaca la feina feta a través de les associacions i moviments organitzats.
Segons una enquesta de Participació Política promoguda per la Generalitat de Catalunya, el 61% dels joves catalans participen en política i afers públics. Els joves, doncs, sí que participen en política, però no de la mateixa manera que els adults, i és que prefereixen noves formes d'activisme i mobilització no convencional.

En aquest article, parlem amb sis joves de la comarca per saber què n'opinen, de la política. Ells són Xavier Colomer, l Noemí Martínez, Josep Puig, Cristina Belda, Erik Roura i Ariadna Arbolí.

L'1-O

En preguntar-los sobre el judici dels líders independentistes, els enquestats coincideixen en el fet que es trepitgen els drets fonamentals bàsics dels catalans. «Som persones, més enllà dels nostres pensaments, i crec que s'està obviant, en el judici, totes les agressions que hi va haver als drets humans», diu Belda. Sobre el mateix tema, Martínez explica que «estan jutjant, culpant i estigmatitzant persones que representen una societat i, en aquest sentit, l'herència de Franco és més viva que mai». Ras i curt, Colomer el resumeix com un procés que «diu molt de la salut democràtica de l'estat espanyol». Arbolí opina que «ha estat la gran derrota de la política, i s'està convertint en el gran triomf dels extremismes».

«Per sort a Catalunya, la qüestió nacional ha obert el debat a totes les capes i sectors de la societat, i la discussió democràtica i la repressió han fet que la gent prengui partit davant del conflicte», diu Puig. Aquest panorama polític català tan convuls està fent que els joves augmentin encara més el seu interès per la política, sigui quina sigui la seva ideologia.

Les eleccions municipals

Pel que fa a les eleccions municipals, els joves expliquen que senten interès per les polítiques que promouen, ja que els són properes. «És des de pobles i ciutats que hem de poder fer polítiques públiques que s'adaptin a la ciutadania. Votar a les municipals és gairebé un deure cívic», explica Erik Roura. Tot i que faran seguiment de la campanya, els joves asseguren que, com que encara queda temps per les votacions, els plats forts dels programes electorals encara s'han de posar sobre la taula.

«La política és l'exercici de poder en un conflicte d'interessos»

Xavier Colomer (1994), professor. 

Se sent representat per la formació política CUP. Després d'haver estudiat ciències polítiques, afirma amb contundència que «política és tot. Jo defineixo política com l'exercici de poder, en un conflicte d'interessos. En aquest sentit, la vida és plena de conflictes d'interessos i d'exercicis de poder i, per tant, plena de política. Sigui sobre el tema que sigui, és gairebé impossible no parlar de política». En el seu entorn proper –família, amics i assemblees a les quals participa– es parla habitualment de política, i diu que sent interès especial per aquell tipus de polítiques que són socials, educatives i relacionades amb la llengua. Davant de la pregunta de si creu que els joves estan interessats en política respon que no, i ho argumenta a través de dos motius: el primer, perquè no saben fins a quin punt els afecta. El segon, perquè no saben exactament què és la política. «Es pensen que la política és la que fan els polítics i el que passa als parlaments, i no és només això».

«Avui en dia no hi ha representació real de la població, en política»

Noemí Martínez (1995), educadora.

Se sent representada per l'antiga esquerra. Els eixos principals dels partits als quals voti haurien d'incloure accions entorn la desigualtat social, la igualtat de gènere, les mesures de protecció a la infància i la protecció dels animals. En aquest sentit, i com a educadora social, reclama la importància de la política en la seva professió: «No tindrem el mateix conveni en acció social si governa VOX que si governa PSOE». Martínez està convençuda que «avui en dia, no hi ha una representació real de la població, en l'àmbit de la política». Aquest és el motiu que ella troba pel desencantament general cap a la política. Tot i això, assegura que «intento creure-hi, encara que cada vegada em costi més». Davant de la pregunta sobre si tothom s'atreveix a opinar sobre política, respon amb un rotund: «La política hauria de ser de la població i, per tant, la gent opina i ha d'opinar. El problema està quan s'opina però no es vota, o quan s'opina sense criteri ni arguments fonamentats».

«Em sento políticament orfe de representació institucional»

Josep Puig (1994), botiguer i estudiant 

És independentista, tot i que últimament se sent políticament orfe de representació institucional. Li agraden les polítiques centrades a millorar o garantir una vida digna i estable per a la majoria social ja que, per ell, la política hauria de ser allò que permet modificar i millorar les condicions materials d'existència. Pel que fa a la relació dels joves amb la política, Puig opina que molts d'ells en parlen però sense ser-ne conscients. «En general, es rebutja la política perquè s'associa massa sovint als debats del Parlament, i no a tot allò que ens afecta i condiciona en la vida quotidiana». En aquest sentit, apunta que, en política, la confrontació d'idees és necessària per estimular la intel·ligència i la capacitat d'entendre on som i què volem. Conclou amb un irònic «Tot sovint ens trobem amb posicionaments massa ferms i massa poc profunds, a l'estil de les discussions futbolístiques, com si totes les opinions fossin defensables pel simple fet que algú s'identifiqui amb elles».

«Política és democràcia, i necessitem creure-hi i també fomentar-la»

Cristina Belda (1996), educadora

Se sent propera a la política d'esquerres. En àmbit d'accions concretes, se sentiria representada per partits que fomentessin una sobirania popular i democràtica, i que tinguessin per ideal la construcció d'una república. Tot això, sense oblidar les polítiques representatives de la societat, aquelles que acullen un marc no LGTBIfòbic, no racista, inclusiu i que fomenten el poder popular. Per ella, la política és «un sistema de comunicació que té la societat per organitzar-se, a escala de govern i institucional, per tal de garantir un funcionament just i ètic». «La política és democràcia, i necessitem creure-hi, i fomentar-la més», afegeix. Pel que fa a l'interès dels joves per la política, Belda assegura que els que més s'impliquen són els que estan en moviments associatius juvenils. Respecte als que no es pronuncien sobre el tema, creu que podria ser «per por a no saber expressar correctament el seu pensament i trobar-se vulnerable davant d'algun debat».

«Els temes punyents que ens toquen de prop han polititzat els joves»

Erik Roura (1998), estudiant 

És republicà d'esquerres i estudiant de Ciències Polítiques, encara que actualment està fent un Erasmus a Alemanya, segueix molt involucrat i assabentat de les novetats polítiques de Catalunya i la seva ciutat, Figueres. Segons explica el jove, allò fonamental que el guia a l'hora de votar una formació o altra és que es tingui en compte qüestions com: la defensa del dret a l'autodeterminació del poble català, la defensa de la igualtat en tots els àmbits (polítiques públiques feministes, redistribució de la riquesa...) i el desenvolupament d'un Estat del benestar ambiciós i potent a Catalunya. Segons el seu parer, els joves sí que s'interessen en política perquè vivim moments convulsos. «Hi ha temes punyents i que ens toquen tan de prop com la lluita feminista, l'activisme pel clima o el procés d'independència. Això ha fet que les persones que aparentment tenien poca vinculació amb la política s'hi hagin interessat i actualment tinguin alts nivells de politització», conclou.

«Les noves generacions tenim molt a dir per regenerar el sistema»

Ariadna Arbolí (1998), estudiant

No se sent encasellada en cap ideologia concreta, tot i que s'identifica més amb idees de centreesquerra, especialment pel que fa a temes socials. Ella se sent atreta per polítiques que fan referència a la defensa dels drets humans i la promoció del desenvolupament sostenible, entenent per política l'eina que hauria de fer més fàcil la vida a la gent, i promoure una convivència estable. Des de Filadèlfia (Estats Units), que és des d'on està acabant el grau de Global Studies, capta que hi ha un cert desprestigi i falta de confiança que afecta a tota la classe política. «Aquí, les noves generacions hi tindrem molt a dir per regenerar el sistema polític i tornar a generar un clima d'il·lusió», i matisa que «si la política no s'interessa pels joves, cada vegada costarà més que els joves s'interessin per la política. Tot i això, si la política ha de canviar, ho haurem de fer sobretot els joves. Per tant, ens necessitem mútuament com a motor dels grans canvis en la societat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook