Avui en dia, conèixer un jove d'entre 18 i 25 anys que no s'hagi tret el carnet de conduir no és tan excepcional com fa uns anys, i que en tingui més de 25, cada vegada ho és menys. I és que ja no hi ha la necessitat, i menys en ciutats grans i ben comunicades. A la comarca, però, no tots els pobles tenen parada de transport públic, fet que obliga a moure's en cotxe. Malgrat aquesta situació, no tots els joves decideixen treure's el carnet i «s'aprofiten» de la bona voluntat dels seus amics, pares o germans.

En aquest sentit, Carles Vila, gerent de les autoescoles FPC, explica que «abans, el carnet de conduir i el cotxe suposaven pertànyer a la comunitat i no quedar-ne exclòs, mentre que ara no és així». És més, ara, «penso que el que determina, si quedes exclòs o no d'un grup, són les xarxes socials i el mòbil, que donen una gran independència -que abans suplíem segurament amb el cotxe», afirma. Respecte al mòbil, el pensament és: «Si el vull, el pago, i el tinc. En canvi, amb el carnet és: «He de pagar per tenir-lo, que no és ben bé el mateix», explica Vila.

I el que diu Carles Vila en l'entrevista es compleix, ja que dels sis testimonis que han donat la seva visió al Setmanari de l'Alt Empordà -escollits no de forma pretensiosa-, només un d'ells és encara menor d'edat i ja s'està traient el carnet. En tres casos, l'Anna, la Paula i la Kaoula, els estudis i la vida professional han passat per sobre, i han estat una prioritat abans que treure's el carnet. És a dir, les «ganes boges» de poder conduir que abans omplien les autoescoles han disminuït i s'han substituït per unes «ganes relatives» de fer-ho quan realment faci falta, missatge que han transmès alguns dels joves. A partir d'aquí sorgeixen dues «metodologies».

Tenir-lo, si no el faig servir?

El jovent d'avui en dia es veu frenat, d'una banda, pel cost de mantenir un vehicle, sense comptar el preu de comprar-lo, i de l'altra, pel poc ús que en pot fer, ja que si un jove estudia fora de casa, i viu també fora, el pot utilitzar relativament poc. Aquests dos fets decanten la balança cap al no, i compleix una mica la tendència cada vegada més freqüent de fer les coses quan realment fan falta -que un servidor també pensa- i no perquè vinguin imposades per costum. Cal tenir en compte que els nois i noies de 18 anys varen néixer el 2001, en l'era plenament digital, marcada per la immediatesa dels actes i de la resposta ràpida que han de tenir.

Me'l trec de sobre

L'altra manera de pensar dels joves, que també viuen i estudien fora, i que realment no el necessiten de forma obligatòria, és treure's el carnet com més aviat millor per tenir aquest tràmit fet. La dita popular diu que quan s'aprova l'examen, s'ha après a aprovar l'examen, i que és realment en el dia a dia quan s'aprèn a conduir, patint el primer ensurt i cometent les primeres errades. Així, encara que no l'usin gaire, s'apunten a l'autoescola relativament aviat. Carles Vila diu que «la gran majoria de clients tenen entre 18 i 20 anys, en tenim molt pocs de 25, cosa que sí que passa a Barcelona».

S'ha de tenir carnet de conduir

Pot semblar molt evident, però tots els joves altempordanesos tenen molt clar que és imprescindible tenir-lo, sigui per un ús immediat o per un futur llunyà, sense importar-los si fan el pas de treure-se'l amb 18, 19 o 23 anys. És una qüestió de prioritats la que marca el tempo amb què els joves ho decideixen.

Cal apuntar que les dificultats, amb la vaga de les autoescoles de l'any passat, i la incertesa de quan es pujarà a fer examen pràctic per la falta d'examinadors, van frenar i frenen ara també encara més la presa d'aquesta decisió per part d'un jovent que té cada dia «més distraccions i més coses per fer», com apunta un dels testimonis, i que, per exemple, té a disposició aplicacions per compartir cotxe o anar amb algú altre.

Entrevista - Carles Vila, gerent de les Autoescoles FPC

Les autoescoles passen per un moment complicat després de la vaga que van fer fa uns mesos per reclamar millores i les dificultats que tenen per poder portar alumnes a examinar-se. Amb aquestes premisses, parlem amb Carles Vila de la tendència (real o no) dels joves de treure's el carnet més tard o de donar-li menys importància que fa uns anys.

El jovent segueix pensant a treure's el carnet als 18 anys com fa uns anys?

Sí, en la nostra zona geogràfica, sí, perquè la mobilitat no té els mateixos avantatges ni la mateixa comoditat com per exemple a les grans ciutats com Barcelona, Sevilla o Bilbao, Madrid, etc. A la comarca, afortunadament, el transport públic no té tanta afluència de pas. A part que el jovent es mou molt de nit, moment en què el transport públic és encara pitjor: per anar a algun poble o així, necessites cotxe.

Però hi ha tanta fal·lera com abans?

Això sí que ha canviat. A la meva generació, que ja en tinc 40, ens apuntàvem als 17 i mig, perquè era la nostra via de llibertat i independència. Ara potser aquest anhel s'ha substituït pels mòbils, per exemple, perquè ja els dona el seu espai. Els alumnes que tenim, però, tenen entre divuit i vint anys, saben que els fa falta tenir-lo. Hem de pensar també que l'entorn social amb què es mouen els influencia, per molt que marxis fora a estudiar. Els amics s'hi apunten i passar per l'autoescola forma part de les seves vides.

A les grans ciutats, però, la tendència deu ser una altra, no?

Exacte. A vegades ens ha vingut algun client de Barcelona que amb 30 anys no s'havia ni plantejat treure-se'l, i que aquí s'ha vist obligat a fer-ho per poder-se moure amb comoditat.

És car treure-se'l?

És molt relatiu. Potser els suposarà una gran despesa, per exemple, uns 1.000 euros per tenir el carnet, però en canvi, per compar-se un mòbil, no ho serà tant. El que sí que ha canviat és el transport amb ciclomotor.

Abans els joves tenien més ciclomotors?

Sí, fa uns anys, tots els joves venien a fer les classes de cotxe amb moto, ara ja no. Ara només es treu el carnet de ciclomotor aquells adolescents que ho necessiten per moure's per la comarca o aquells que són aficionats al món del motor. Abans tothom el tenia, tinguessis moto o no, et treies el carnet. Per aquest motiu, les vendes de ciclomotors van baixar en picat. Respecte a fa deu anys, potser és el canvi més gran que hem viscut.

És evident que les condicions que m'explica frenen molts joves a l'hora de treure's el carnet, no?

Totalment. Si alguns ja tarden a fer-ho, els tira més enrere si no saben quan podran pujar a fer l'examen, ho veuen com una complicació més. També els frena els costos que suposa mantenir un cotxe, que molt probablement no poden cobrir amb les possibles feines d'estiu, fet que suposa haver-lo de compartir amb els pares. Tot i que això ja seria un altre tema, com aquells que decideixen anar a estudiar amb tren per una qüestió de costos i d'estalvi.

TESTIMONIS:S'HAN TRET EL CARNET FA POC

Pep Sala | Figueres | 19 anys

«No treballo on visc i m'he vist obligat a treure-me'l. També em dona més llibertat per anar amb amics»

En Pep es va treure el carnet fa pocs dies, quan encara tenia 18 anys, i ho va fer «perquè el necessitava, ja que treballo fora del meu lloc de residència», comenta el figuerenc. A més, tenir el carnet «em dona molta més llibertat d'horaris per poder quedar amb els amics. De fet considero que el carnet és imprescindible si t'has de desplaçar de casa, sigui per feina o estudis», afirma. Ara bé, el jove de 19 anys també té clar que, si «vius en una ciutat on el transport és abundant i ben organitzat, no és un element indispensable per poder viure de manera còmoda». Per aquest motiu, entenc que hi hagi joves que no se'l treguin fins als 20 o més anys, fins quan realment el necessiten.

Frederic Hernández | Barcelona | 38 anys

Li agrada conduir, però no se l'ha tret fins després dels 38 anys. Pensa que «és molt car», treure-se'l

En Frederic es va treure el carnet de cotxe després dels 38, quan ja feia molts anys que «portava moto i transports diversos. M'encanta conduir», afirma. Ara bé, «és clar que treure's el carnet ha creat al seu voltant un aprofitament lúdic de negoci exagerat. A Espanya, per a una família de classe mitjana, és insultantment car», diu. I, per descomptat, «has de tenir sort de tenir un bon professor, i un examinador just, o que tingui un dia bo. L'aleatorietat dels criteris i dels tipus d'examinadors és com el temps atmosfèric, si vas ben preparat, aprovaràs, però no pugeu només per provar...» assegura. Conduir és un plaer absolut, però mai deixeu de combinar-ho amb una bona lectura al tren amb vistes

S'ESTAN TRAIENT EL CARNET

Pau Yter | figueres | 17 anys

«Ja estic fent testos per a l'examen teòric, vull tenir el carnet de conduir com més aviat millor»

En Pau té clar que es traurà el carnet de conduir com més aviat millor, i per això ja està fent testos de cara a l'examen teòric, ja que «em servirà per desplaçar-me de manera molt més fàcil i còmoda», assegura. A més, perquè en un futur proper, per tenir més opcions de trobar feina, «em pot servir o l'hauré de necessitar», comenta. «Penso que els joves intenten treure's el carnet com més aviat millor, ja que, com he dit, potser els serà molt útil, si s'han de desplaçar. També és veritat, que potser els adolescents com jo, que viuen a Barcelona, no pensen de la mateixa manera i no veuen tan necessari tenir ni el carnet ni fer servir el cotxe», reflexiona.

Anna Sargatal | Lladó | 20 anys

«Crec que és indispensable, tot i que penso que tenim més distraccions en el dia a dia i no hi pensem tant»

L'Anna no ha pogut començar a treure's el carnet fins ara, perquè «els estudis m'ocupaven molt de temps, i alhora, és força car haver de pagar les dues coses a la vegada», afirma. Viu en un poble, i, per tant, considera indispensable tenir el carnet per a disposar de més «llibertat», i no dependre de les combinacions dels transports públics, «mai saps on i quan et pot sortir una feina», afirma. «Hem d'admetre, però, que tenim més distraccions en el dia a dia i no pensem tant a treure'ns el carnet, com potser sí que es feia fa uns anys», explica la jove lladonenca. «Quan t'hi poses de veritat, no és tan difícil, només és qüestió de voler-ho fer», diu Sargatal amb entusiasme.

Paula Villalba | Llançà | 23 anys

No va poder treure-se'l per incompatibilitat d'horaris. Ara en té ganes perquè sap que «el necessitaré»

La Paula havia de començar a treure's el carnet als 18 anys, «però vaig anar a viure a Barcelona a estudiar, cada cop vaig tenir menys temps per a buscar una autoescola, i malgrat que al segon any vaig apuntar-m'hi, per incompatibilitat d'horaris vaig deixar-ho de banda», explica. A Barcelona mai no ha necessitat cotxe, ja que es mou amb transport públic o amb ciclomotor. Per l'estiu i els caps de setmana, «sí que he trobat a faltar tenir carnet de cotxe», afirma. Ara que està a punt d'acabar, «penso molt a tenir el carnet, de fet ja estic fent pràctiques i en teoria el mes que ve faré l'examen pràctic», diu. Ja en tinc ganes perquè el necessitaré quan acabi els estudis», conclou.

NO S'HAN TRET EL CARNET

Kaoula Boumaaza | Llançà-Girona | 20 anys

No té la necessitat real de conduir i per això encara no s'ha tret el carnet. «Quan la tingui, me'l trauré»

La Kaoula no té carnet de conduir. Ara té 20 anys, quan en tenia 18, es va plantejar anar-hi, però no va ser fins als 19 que va fer classes de manera periòdica, a l'estiu. Quan arriba el setembre, però, que estudia i viu a Girona, no té temps per anar-hi, ja que l'autoescola on s'ha apuntat és a Llançà i només obre entre setmana. Tot són problemes de logística, però és que «realment no tinc una necessitat expressa de treure-me'l», assegura. «Girona és una ciutat on ho tens tot molt a prop i és fàcil moure's», comenta la Kaoula. «El dia que tingui la necessitat real de conduir, m'hi posaré», afegeix. «Puc anar amb els amics, a més que mantenir un cotxe són diners», dictamina.

7.500 persones de la província esperen per fer l'examen

Fins a 7.500 persones esperen per fer l'examen pràctic (tenint el teòric) a la província de Girona. Carles Vila, el gerent de les Autoescoles FPC explica que «si abans, cada un dels 32 professors examinaven les persones que volien, ara només en poden examinar un cada deu dies, és a dir, 96 alumnes poden pujar a examen en un mes, de la nostra autoescola. Una misèria!». Aquesta bossa d'alumnes «la reconeixia el director general de Trànsit el desembre passat, després d'admetre que s'havia solucionat el problema de la vaga amb les autoescoles», comenta Vila.

Aquest fet limita molt la productivitat de les autoescoles -n'han tancat 130 a Espanya- perquè, «de què serveix preparar la gent, si després no poden pujar a examen?», es pregunta Vila. Almenys a Girona està previst que arribin cinc examinadors nous, «que ja veurem quan començaran a treballar», però tot i això «seguirà faltant personal». És a dir: «Trànsit no posa totes les eines que necessitem: professors, autoescoles, alumnes... i en general tot el sector», assegura Carles Vila. Que afegeix: «Trànsit tampoc no disposa de personal i eines suficients, fet que alenteix encara més el procés. Els diferents governs dels últims anys posen traves a un sector que mou moltíssima gent, i que destina molts esforços a oferir un bon servei, i que al final beneficia a tothom».

I el que provoca aquesta espera és la pèrdua de la il·lusió per treure's el carnet, d'una banda, i, de l'altra, que «paguin els plats trencats amb nosaltres, les autoescoles, que som l'intermediari amb Trànsit», diu Vila. En aquest sentit, seria convenient que la part que s'ha de pagar a Trànsit ho fessin «els mateixos clients», i no «nosaltres com fins ara», perquè així reclamin les millores directament a ells i «prenguin més consciència de la situació».

Finalment, aquest retard també provoca que «no preparem els alumnes fins que no tenim clar que poden pujar a fer l'examen pràctic i tenen un dia assignat, perquè, si no deixessin de fer pràctiques, el carnet de conduir els sortiria molt i molt car, com fan altres empreses», conclou.