Begoña Román Maestre és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB) i presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya. La seva especialitat és l'ètica aplicada, que consisteix a transferir la reflexió filosòfica i ètica al món professional i organitzatiu. Ha estat recentment a Figueres, al Servei Educatiu de l'Alt Empordà, per participar en una trobada amb mestres i professors de la comarca, en què els ha donat directrius per organitzar l'escola.

Com s'incorpora el concepte del lideratge en la transformació educativa?

En moments de transformació i de canvis de formes de treballar, més en equip, més en xarxa i amb innovació, sempre hi ha d'haver un grup de gent que porti la iniciativa. No és bo que aquesta iniciativa la tingui una persona aïllada i il·luminada, sinó que sigui un treball més deliberatiu, més de grup, i aquesta és la noció de lideratge: un grup de persones, amb la missió de fer un canvi en la manera de concebre la institució i dinamitzar projectes transformadors.

Quins són els beneficis d'aquesta forma de treballar?

El mestre o el professor no només s'encarrega de la seva aula, sinó que també s'encarrega de la institució, de l'escola. Per tant, el professional participa en allò que podríem anomenar la política escolar. No només és una qüestió de docència, sinó que també és una qüestió de projectar la missió de la institució.

Com ha de ser la participació?

El professional ha de fer-se seva l'escola, l'ha de sentir com a casa seva. Aquesta és una manera de gestionar els equips. Aquest és un primer canvi important. També cal tenir en compte que tot canvi requereix idees noves i aquestes idees venen de persones que estan a la trinxera, a la primera línia. Està molt bé que vinguem gent de fora a donar idees als mestres i als professors, però ells mateixos han de ser conscients d'allò que està funcionant i que han de proposar canvis per a allò que no funciona.

Com es portaria a la pràctica aquesta manera de treballar?

D'una forma més col·laborativa, més crítica i reflexiva. Cal deixar de fer algunes coses per aturar-se a pensar una miqueta més.

Ha trobat una bona predisposició per part dels docents en la seva trobada a l'Alt Empordà?

Molt bona. Els mestres i els professors s'han vist molt qüestionats en els darrers anys. L'escola s'ha vist molt carregada de necessitats que havia d'atendre. Per tant, els mestres i els professors són els primers a dir «som-hi», perquè tenen claríssimament una gran vocació educativa i jo he vist que hi ha una gran receptivitat a arremangar-se plegats per millorar la reputació professional i institucional, però també per millorar el clima laboral. Volen sortir del desànim i de la desmoralització en què semblava que havien quedat una mica instal·lats.

A què atribueix el desànim?

L'entorn escolar s'ha vist molt canviat precisament per noves dinàmiques socials, per l'entrada de la tecnologia o pel descrèdit de l'autoritat com se l'havia concebut tradicionalment.

Com defineix l'escola?

Per a mi és una institució socialitzadora de primer ordre que genera més justícia que la loteria que és la família. Una família pot tenir una sort bona o dolenta, pot tenir una problemàtica de malaltia, de pobresa, de manca de respecte a altres formes de vida i de fer. Però l'escola precisament és un lloc que socialitza i incorpora la persona a una altra realitat, on s'ha de garantir la diversitat d'opinions, de visions, però on no tot s'hi val. Per tant, per a mi l'escola és la principal institució socialitzadora pel que fa a la capacitat per desenvolupar-se com a persona i com a ciutadà.

L'escola requereix la funció fonamental del mestre?

És cabdal. Jo sempre dic que a un alumne li pot fallar la família, però no li pot fallar l'escola. Quan diem allò de «De tal palo tal astilla» o «Aquest nen no és per a aquesta escola» estem davant d'unes afirmacions greus. L'escola ha d'adequar-se contínuament a la realitat social que té al davant, sobretot en un moment en què un fracàs escolar és un fracàs total, no només és un tema acadèmic.

En quin moment es troba ara mateix el sistema educatiu?

L'escola pública, que ha gaudit de bona salut perquè ha estat una gran institució a l'hora de generar ciutadania democràtica i immersió i inserció de les diversitats, crec que ha fet una molt bona carrera. Però també crec que en els darrers anys hi ha hagut com un cert desprestigi de l'àmbit públic. Hi ha com un desig de reivindicar molt més l'àmbit privat o concertat perquè l'àmbit públic es burocratitza o no ha sabut respondre a grans reptes com per exemple la inserció de moltes persones immigrants o de les noves formes de família o de les noves maneres d'educar o de la incorporació de noves tecnologies. A l'escola, en general, li ha tocat viure en molt poc temps unes dinàmiques molt accelerades sobre les quals havia quedat endarrerida.

De quina forma s'atrapen aquestes dinàmiques?

Incorporar les tecnologies no és una qüestió de canviar la pissar ra de guix per la pissarra digital, és un canvi de mentalitat. Això és el que cal fer, posar-se a l'altura de les noves necessitats.

Aquesta feina és extrapolable a qualsevol sector de la societat?

És evident. L'escola no és un bolet aïllat de la societat, és un claríssim reflex de tot el que passa a fora. El que té l'escola, però, és que ha de gaudir d'una confiança per part dels pares. Abans, a priori, els pares ja confiaven en el bon saber fer de l'escola, però, ara, els mateixos pares són els que a vegades estan qüestionant l'escola. L'escola es troba que s'ha de guanyar a pols una confiança que no té a priori. No és fins a final de curs que sap si se l'ha guanyat o no. Això obliga a canviar la manera d'adreçar-se als pares i a la comunitat educativa.