Pape Mot Sarr fa dotze anys que viu a l’Alt Empordà. Va arribar en pastera a la península Ibèrica el 2006 amb el somni d’aconseguir aquí una vida millor. Al Senegal, el seu país d’origen, tenia una botiga i havia aconseguit reunir els diners, uns 800 euros, que li demanaven per pujar a una pastera des de Mauritània i iniciar un viatge que va durar una setmana. Setanta persones -de les 93 que van sortir- van arribar a Tenerife, la resta van morir durant la travessia, «una experiència que mai tornaria a repetir i que no deixaria que els meus germans ho repetissin».
Tot i així, la seva decisió ha comportat també coses molt positives: «m’he sentit molt ben acollit a Catalunya i he pogut treballar i estalviar uns diners que mai hauria pogut reunir al meu país». Per en Pape, que ara té 32 anys, això ha estat molt important perquè part d’aquests ingressos els ha destinat a iniciar la construcció d’una escola pública, laica i mixta per a nens i nenes de la zona de Thiongue-Ouoloff, el seu poble d’origen, on les mancances en matèria d’educació són les mateixes que quan ell era petit.
El somni s’ha fet realitat: «fa un any que està en marxa amb uns noranta nens escolaritzats, però la llista d’espera és llarga i encara uns 150 nens i nenes estan impacients perquè l’escola s’ampliï i poder començar a estudiar.
El somni d’en Pape va començar fa uns anys aportant uns 12.000 euros de la seva butxaca. Des que va arribar al país es va posar a treballar en tasques de jardineria i al camp: «Hi havia mesos de l’any en què la feina s’acabava i sobrevivies com podies». Però la sort el va acompanyar i aviat va trobar la complicitat d’un grup de persones de França i Suïssa que estiuejaven a la comarca i que en escoltar el seu projecte van donar un impuls al seu somni.
Educació per a tots
Pape va fundar al seu país el 2012 l’associació AETTO, Associació Educació per a Tots de Thiongue-Ouoloff. Ara també té seu a França i Suïssa i més recentment a la comarca de l’Alt Empordà, on un grup de persones, vinculades sobretot al món de la comunicació, li donen suport a través d’aportacions econòmiques al compte corrent que s’ha creat per al projecte: ES14 0182 2570 1002 0176 9942. Pilar Caballero i Joan Ramon Anguera, que formen part de l’associació a l’Alt Empordà, segueixen fent difusió del projecte entre la premsa. «És molt important destacar que a l’Àfrica moltes associacions han construït escoles, però aquesta és la primera del Senegal que està impulsada per un senegalès».
Pape Mot Sarr amb els nens de l’escola.
L’any passat, el municipi de Ventalló va recaptar uns 500 euros per ampliar l’escola que ja s’estava construint. Els diners que s’han anat recollint els últims anys han servit per aixecar dues aules i una vuitantena d’alumnes, d’entre 7 i 9 anys, ja poden anar a classe. Fins ara també s’ha fet una sala de conferències, una casa per als mestres, un despatx i una planta de biogàs.
La idea de construir una escola va sorgir en un dels viatges de retorn al seu poble natal. «Mentre llegia un correu electrònic, des del mòbil, dos nens em miraven i em van preguntar què feia. Els vaig explicar que llegia el correu i em van respondre que a ells també els agradaria poder llegir». Llavors en Pape va entendre que les coses no havien canviat des de la seva infantesa i que trigarien a fer-ho, si algú no prenia la iniciativa. «Van ser cinc anys i moltes nits pensant en el projecte».
Per tirar endavant la construcció de l’escola, s’hi han implicant els veïns del seu poble, tot aportant la mà d’obra i amb molt d’esforç. Des de l’associació, a través d’aportacions de Suïssa, França i Espanya, s’aconsegueixen els diners per als materials. Cap dels pobles de la zona té escola i, tot i que alguns nens van a escoles coràniques allunyades del poble, les nenes no poden fer-ho: «volem una educació per a tots». El govern senegalès s’ha compromès amb el projecte i hi ha destinat, de moment, tres professors. També ha aportat el material necessari. Ara falta construir dues aules més, la construcció d’un mur que envolti l’escola i un sistema de provisió d’aigua. La construcció de l’escola té un pressupost global de 78.000 euros, dels quals encara queda reunir per finalitzar l’obra 40.000 euros.
Aquesta setmana, Pape torna al seu país per donar un nou impuls a l’escola. Espera reunir-se amb el president del seu país, Macky Sall, perquè segueixi mantenint el seu compromís amb el centre. «Vull que l’escola perduri en el temps i l’única manera és que el govern del país s’impliqui amb la dotació de mestres».
Els nens que ja han estat escolaritzats al centre
«No tornaria mai en pastera»
El jove senegalès va estar set anys sense papers i ara viu a l’Armentera i treballa en jardineria i agricultura. S’ha casat i té dos fills al seu país. D’aquí un parell d’anys vol tornar-hi per quedar-se. Quan rememora la seva arribada en pastera, el gest de la cara li canvia. Una conversa entre amics, quan tenia 19 anys, va propiciar el viatge de Pape fins a Espanya en una pastera. D’un dia per l’altre, va marxar sense dir res als seus pares, ja que no li haurien permès mai fer el viatge, al qual va sobreviure. «Va ser terrible, confessa, no tornaria mai a venir en pastera a Espanya, jo m’he sacrificat per explicar com són les coses, no és veritat que arribes aquí i ja funciona tot, després caus en la decepció». «Vaig estar durant una setmana sense menjar ni beure, tot i que abans de pujar a la pastera havia comprat coses pel viatge, però em vaig oblidar que tenia la bossa sota els peus». El moviment del mar que feia aixecar la pastera, «em feia estar marejat tota l’estona i havia de mantenir els ulls tancats». Al final del viatge, van morir 23 persones, que no van suportar les condicions del mar i del viatge. «Fins i tot vaig tenir un home al meu costat que pensava que estava dormint, i quan vaig demanar ajuda vaig descobrir que era mort».
Pape va tenir la fortuna de sobreviure i ara utilitza la seva experiència per explicar la realitat del viatge i del que et trobes quan arribes aquí: les coses no són fàcils. «Pots venir a Espanya, sí, però no en pastera».
