13 de setembre de 2018
13.09.2018
Figueres

El Suprem ratifica el TSJC i Figueres no haurà de pagar 6,2 MEUR a un privat pel pla parcial del Turó Baix

La primera sentència de desembre de 2016 del TSJC qualifica «d'esquizofrènic» el plantejament de l'acord signat l'any 2003 entre el govern de l'alcalde Armangué i el promotor privat

13.09.2018 | 13:07

El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el litigi entre un privat i l'Ajuntament de Figueres en la reparcel·lació del Turó Baix. La sentència del tribunal català ja eximia al consistori de l'Alt Empordà de pagar 6,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat patrimonial al propietari dels terrenys afectats. Aquest, però, va optar per recórrer a l'últim pas de la via judicial, i va presentar un recurs al Tribunal Suprem. De tota manera, la sala de Contenciós-Administratiu l'ha inadmès a tràmit per "falta de fonamentació".

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha assegurat que la sentència és "una restitució moral" del govern municipal del 2008, any en què es va tirar enrere l'acord signat amb anterioritat amb el propietari per donar-li més edificabilitat a canvi d'haver cedit gratuïtament part d'uns terrenys al Turó Baix.

El cas arrenca a finals dels 80, quan l'Ajuntament de Figueres va aprovar el projecte de reparcel·lació del Turó Baix, dins del sector Olivar Gran. En aquest document s'establia que el promotor privat havia de cedir part del seu terreny al govern local per tal que aquest hi construís carrers, voreres i zones verdes, tal com estableix la llei.

L'acord de cessió pels terrenys, però, no es va signar fins a l'any 2003. Quatre anys després, durant el mandat del socialista Joan Armangué, el consistori va fer un convenir amb el privat, Joan Cullell, en què es compensava la cessió de terreny que aquest havia fet a canvi que pogués construir més.

L'entrada de Santi Vila al govern de Figueres va comportar l'abolició d'aquest acord, ja que el nou alcalde considerava que el primer document signat l'any 2003 estipulava una cessió gratuïta dels terrenys, tal com fixa la normativa. Per això creia que no hi havia cap motiu per compensar la cessió de terreny a Cullell. Davant de la negativa de Vila de complir l'acord arribat amb Armangué, el promotor va optar per obrir un procés judicial.

La primera sentència, en contra

En primera instància, ell Jutjat Contenciós número 3 de Girona va donar la raó al privat i va estipular que l'Ajuntament de Figueres havia de pagar 6,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat patrimonial al promotor. Segons la sentència, la indemnització era de 4.394.821,04 euros, als quals calia sumar-hi els interessos, que pujaven a 1,8 milions més.

Aquesta primera sentència emesa al 2014 va portar a l'Ajuntament de Figueres a presentar un recurs al TSJC. Dos anys després, el desembre de 2016, el tribunal català canviava de parer i donava la raó a l'administració local. A més, en la sentència qualificava l'acció judicial del privat com un "plantejament esquizofrènic", ja que si inicialment havia acordat una cessió gratuïta no podia exigir compensacions a posteriori.

Felip creu que la sentència és "una restitució moral"

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip s'ha mostrat satisfeta amb la decisió del TS i ha qualificat la sentència com una "restitució moral de la gestió tècnica i política del govern municipal de 2008", quan es va arxivar l'acord de compensació amb el privat. Considera que amb aquest cop de porta a futurs recursos han evitat que "els impostos dels figuerencs" s'hagin de dedicar a "pagar sis milions d'euros a un promotor privat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook