El jutjat Social número 1 de Figueres ha concedit una pensió vitalícia a una veïna d'Olot de 45 anys amb fibromiàlgia, fatiga crònica i trastorn ansiós-depressiu. Després de valorar les proves documentals presentades per les dues parts, la sentència conclou que la demandant «no pot desenvolupar la seva activitat laboral» amb un mínim de professionalitat, dedicació i constància.

Actualment la dona es troba en una situació d'atur, però en el moment que va iniciar el procediment treballava per una fàbrica d'embotits de la zona de la Garrotxa. S'havia operat en diverses ocasions de les espatlles i, tot i les intervencions, patia de forts dolors articulars en aquesta zona. A més, també se li havia diagnosticat un trastorn ansiós-depressiu (en tractament psiquiàtric i psicològic), així com fatiga crònica.

El passat mes de desembre del 2017 l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) havia denegat a la dona qualsevol prestació per incapacitat laboral en considerar que «les lesions que patia no arribaven al grau suficient de disminució de la seva capacitat laboral». Pràcticament un any després, la visió de la jutgessa és ben diferent, considerant que «els patiments que sofreix la demandant són incapacitants e incompatibles amb la seva activitat professional, no podent exercir d'aquesta manera les funcions bàsiques del seu ofici habitual ni les tasques que requereixin estar molt temps a peu dret o la mobilitat continua de les extremitats superiors». També hi contempla «dificultats d'adaptació al seu entorn social i laboral, sense que a curt termini es puguin apreciar possibilitats de recuperació».

Per tot això, el jutjat li dona a la treballadora el grau d'incapacitat per a la seva professió i condemna a la Seguretat Social a abonar-li una pensió vitalícia «del 55% de la base reguladora mensual de 893,94 euros. L'advocat de la dona i director de Tribunal Medico, Alejandro Rusiñol, ha explicat que «s'està aconseguint tirar endavant molts casos d'aquest tipus» i ha animat a tota la gent que pateix aquestes patologies a «no tirar la tovallola» i «no tirar per la borda una pensió que és seva».

De moment, la sentència no és ferma i l'INSS té temps de presentar-hi un recurs en un termini de cinc dies. Després d'això, el cas passaria a mans de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la qual decidiria sobre el cas en qüestió.