08 de agost de 2018
08.08.2018
Girona / Llançà

Pere Vila: «Assumeixo aquesta feina com un repte per treballar pel país»

Carles Puigdemont va demanar personalment a l'alcalde de Llançà ser el màxim responsable de la Generalitat a Girona

08.08.2018 | 11:09
Pere Vila, al seu despatx de l´edifici de la Generalitat a Girona.

Nascut a Girona el 1973, Pere Vila Fulcarà acaba d'estrenar-se com a delegat del Govern de la Generalitat a Girona. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya en la X legislatura (2012-2015). També va ser president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà entre el 2007 i el 2009, i vicepresident primer d'aquesta institució del 2009 al 2011. Des del 2015 fins fa uns dies, ocupava la presidència de la Diputació de Girona. I és alcalde de Llançà.

De quina forma li van comunicar que seria delegat del Govern?

Va ser en una conversa amb el president Carles Puigdemont fa moltes setmanes. En un primer moment, en vaig continuar parlant amb el conseller Josep Rull, en aquell impàs en què va estar fora de la presó, i les darreres setmanes la confirmació va venir de part del president Quim Torra i també de la consellera Elsa Artadi.

Com va ser el context de les converses amb Puigdemont?

En una de les visites que vaig fer al president, a Bèlgica, em va manifestar si m'agradaria ser delegat. Tot i que al principi li vaig dir que m'ho pensaria, ben aviat, quan ell estava a Berlín, vaig dir-li que sí. I aquí estic.

Com defineix el moment en què ha assumit aquesta responsabilitat?

Assumeixo aquesta feina com un repte important per poder treballar pel país. He tingut la sort de poder estar al Consell Comarcal, a la Diputació, al Parlament, a l'Ajuntament de Llançà i, finalment, em fa molta il·lusió ser delegat del Govern pel moment polític que estem vivint.

Ha estat fàcil familiaritzar-se amb el nou càrrec?

D'una manera indirecta, tots hem tingut relació amb la Generalitat i, al llarg d'aquests anys, en podem conèixer el funcionament una mica. Molts ajuntaments depenen de moltes decisions que es prenen en departaments de la Generalitat. És una administració que està molt present en la vida diària de la població. I, d'acord amb aquesta responsabilitat de servei que tenim, des d'un primer moment, vull mantenir l'atenció personalitzada, que ja havia conegut com a usuari i que és excel·lent.

Quina és la primera acció que s'ha trobat a la taula?

Tinc clar quin és el meu paper de representació i tot allò que el Govern vagi marcant ho haurem de realitzar. Un delegat del Govern és la perllongació de la política de la Generalitat al territori. Això no obstant, cadascú té el seu estil, té la seva manera d'afrontar els problemes i de resoldre els conflictes. Porto pràcticament sis dies [l'entrevista va tenir lloc el 31 de juliol] i és poc temps per tenir valorada la feina feta. Vinc a ser un continuador de tota aquesta feina.

Quin és el seu estil?

Els últims dies he escoltat companys teus que parlaven d'una manera de fer meva. A mi mateix, no em resulta còmode parlar d'un estil, us ho deixo a vosaltres.

Tot i això, per què li agradaria ser recordat del seu pas per la presidència de la Diputació?

Si fem un salt a tres anys enrere, quan vaig entrar a la Diputació, era una casa que tenia uns problemes d'imatge importants i unes tensions internes que estaven a l'ordre del dia. Crec, humilment, que aquesta imatge s'ha revertit. Segons qui opini no ho veurà així, però em quedo amb tot allò que m'ha fet arribar, aquests últims dies, molta gent amb la qual he tractat, sobretot alcaldes, representants d'entitats i persones vinculades al món associatiu. No és fàcil sortir dels llocs en què tens responsabilitat política amb agraïments. També soc conscient que s'han comès errors, i d'això també se n'ha d'aprendre. Però, sincerament, crec que hem deixat la casa millor que la vam trobar i aquesta ha estat una feina col·lectiva.

D'entre l'allau de felicitacions que deu haver rebut, se m'acut preguntar-li com va ser la de Josep Maria Salvatella.

Em va trucar personalment, i li vaig agrair, perquè tenim una relació excel·lent. En els darrers quinze anys que fa que vam deixar d'estar junts, perquè ell es va jubilar de la política i jo vaig començar a ser alcalde, quan he tingut ocasió de tenir una nova responsabilitat sempre l'he tingut al costat.

L'alcaldia requereix, igual que el càrrec a la Generalitat, de dedicació. Com ho gestiona?

Sempre he intentat aplicar una fórmula personal que és posar-hi moltes hores; envoltar-te d'un bon equip, tant en un lloc com en l'altre, i treballar amb sentit comú. Crec que amb aquestes tres coses hem anat tirant endavant.

Quines accions del mandat a l'Ajuntament de Llançà destaca?

Ara estem en plena temporada turística i, per a nosaltres, són els mesos més importants. A més, estem molt il·lusionats perquè comencem a veure que, després de molts anys de crisi econòmica podem començar a fer inversions. Aquest any, un milió d'euros; a partir de setembre, comencem a preparar el pressupost de l'any que ve amb el punt d'il·lusió d'incorporar una partida important. Tenim projectes grans i projectes no tan grans que es compaginen bé i el cert és que estem moderadament contents, conscients que venim d'una època en què gairebé no es podia fer res. Ara podem fer coses, de forma ponderada i moderada, que ens ajudin a tornar a tenir acció de govern.

Pot concretar-ne algun exemple?

Hem fet l'asfaltatge de carrers; millores urbanístiques; nova se­nyalització; intentem acabar, als nostres set i mig quilòmetres de costa, el camí de ronda de punta a punta; hem fet més aparcaments gratuïts, i, des de les àrees de Turisme i Cultura, potenciem l'oferta lúdica i turística perquè tothom entengui Llançà com un referent de turisme familiar i cultural. Hem començat a treballar en grans inversions, com ara el projecte del centre geriàtric i centre de dia, una de les obres més reivindicades; hem fet l'adquisició d'un terreny per a la nova biblioteca; en el pressupost del 2019, tenim la idea de posar una partida per fer la sala polivalent, i moltes altres obres que també són importants per a Llançà.

Quin sentiment li genera la situació dels presos i els exiliats polítics?

Com a ciutadà, vull dir que el que està passant és una ignomínia absoluta. A més, la comparativa amb la legislació de diferents països d'Europa demostra que tot això és un gran globus que s'emmarca dins d'una gran mentida. Estic convençut que el globus es desinflarà i que la gent que es troba a l'exili o a la presó podrà ser lliure. Em trobo molt dolgut perquè totes aquestes persones afectades són amics i amigues, que han dedicat els seus esforços al servei públic, que van complir allò que demanava el poble, que van fer la seva feina i, malgrat tot, es troben en una situació incomprensible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema