El sindicat de la plaça de Lladó torna a omplir els seus murs de caliu humà. Els somriures, els cafès i les partides de dòmino ja tornen a ocupar el mític espai ubicat al centre de la vila, gràcies a l'obertura d'un nou espai social.
Dijous passat a la tarda, la gent del poble es va reunir per inaugurar aquest espai, i es va comptar amb l'assistència de la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Teresa Jordà, que explicava que "avui, amb la recuperació d'aquest sindicat, m'adono que és un espai de memòria viva. Aquí hi ha molta gent que hi té records menjant a Cal Kiku o bé a la sala de cinema, on es va enamorar per primera vegada. Amb la reobertura recuperem història, valors, patrimoni i, el que és més important, fem poble".
Aquesta obertura torna a donar relleu a l'històric edifici inaugurat l'any 1905 sota el nom de Sindicat agrícol de la Garrotxa, que servia per donar cobertura al col·lectiu de pagesos de Lladó i dels pobles del voltant. A la planta baixa, es podien fer gestions o donar assessorament als productors locals. Entre altres coses, podien anar-hi a demanar un crèdit, comprar gra mancomunat o eines per treballar o fixar el preu de productes agrícoles com ara l'oli, un aliment molt produït al poble gràcies als set trulls que hi havia. El sindicat va arribar a un col·lectiu de fins a 130 associats.
Mentre la part de baix estava ocupada per aquest servei a la ciutadania, a dalt, hi havia una sala on es feia cinema els diumenges a la tarda i també s'hi representaven obres teatrals com ara els tradicionals Pastorets.
Després d'aquesta època, el local va passar a les mans de l'olotí Torres, i aquest va ser el moment en què el lladonenc Francesc Marcè, Kiku, va llogar-lo per establir-hi el seu restaurant. Can Kiku també va ser un altre local troncal, a la vila. En Kiku oferia als seus clients un maridatge entre les seves dues grans passions: la cuina tradicional catalana i el Barça. El seu càrrec de president de la Penya Blaugrana de l'Alt Empordà no passava desapercebut en passejar pel local, que estava ple de fotografies del propietari lluint somriures al costat de grans i històrics jugadors com ara Maradona, Quini o Schuster.
No es perd l'estructura original
Després que en Kiku pengés la bata de cuiner, l'edifici va quedar en venda. En aquell moment, l'Ajuntament va lluitar perquè l'edifici fos reconegut amb el distintiu BCIL (Bé Cultural d'Interès Local), i ho va aconseguir. Després del reconeixement, el consistori va tenir visió estratègica i va adquirir la propietat evitant, d'aquesta manera, que fos objecte d'especulació urbanística.
A continuació, es va fer un referèndum popular perquè els lladonencs escollissin quin projecte volien tirar endavant: l'arranjament de la riera, per convertir-la en un pàrquing públic i poder alliberar la plaça de vehicles, o bé habilitar el sindicat. El poble va escollir la primera opció, i es va executar. Després de la reforma del nou pàrquing, però, el consistori va decidir que igualment duria a terme la reforma del sindicat. "A Lladó, hi faltava un local públic i social on poder fer el cafè i la tertúlia amb els amics", argumenta l'alcalde Joaquim Tremoleda.
L'obra ha rebut diverses subvencions de la Diputació de Girona, i ha tingut un cost de 200.000 euros. Cal apuntar que, durant les quatre fases en què es va repartir la remodelació del local, s'ha comptat amb la implicació de treballadors locals.
El que es tenia molt clar des d'un primer moment és que no es volia modificar l'estructura ni la façana originals. Per aquest motiu, l'edifici manté el mateix aspecte de sempre, però aquesta vegada amb uns aires renovats. A l'interior, encara es pot veure la mítica barra antiga de marbre cubà i, al sostre, les bigues de fusta original. Amb aquest objectiu de mantenir l'essència històrica de l'establiment, El Sindicat de Lladó ha reobert amb el logo original.
Ara que s'ha tornat a donar vida a la part de baix de l'edifici, el consistori té la intenció de seguir endavant. En un futur, tenen pensat reformar la part de dalt per convertir l'espai en una sala cultural al servei del municipi.
Les parets del Sindicat tornen a omplir-se de vida i d'essència cohesionadora aplegant gent del poble, que hi va a passar la tarda fent tertúlia, jugar al dòmino o mirar el futbol. Amb aquesta reobertura, s'ha aconseguit recuperar l'emblemàtic espai que, des de fa mig segle, presideix la plaça de Lladó.
