05 de abril de 2018
05.04.2018
40 Años
40 Años
Figueres

L'avanç del POUM de Figueres aposta per mantenir les dues estacions i soterrar les vies al centre

El document considera que aquest model donaria millor resposta al futur creixement de la ciutat i planteja reduir densitat urbanística i "cohesionar" barris

05.04.2018 | 10:41

L'equip de govern de Figueres porta a aprovació al ple d'aquest dijous l'avanç del POUM, el pla que ha de substituir l'actual plantejament urbanístic datat del 1983. El document fa una diagnosi de la situació urbanística actual i posa sobre la taula tres opcions: seguir el model de creixement de l'actual planejament, un altre basat en una única estació de TAV i tren convencional a l'oest i una altra –la que els redactors veuen més factible- de dues estacions amb les vies soterrades al centre. Sigui com sigui, els redactors del projecte consideren que cal reduir densitat urbanística i "cohesionar" barris a través d'espais i zones verdes. L'alcaldessa, Marta Felip, ha explicat que si s'acabés de construir tot el que hi ha previst al pla del 83, d'aquí al 2026 es podria passar dels 46.000 habitants fins als més de 72.000. Felip afirma que no són partidaris de seguir aquesta línia i que aposten per construir poc i "esponjar més". "Una perspectiva de creixement de cares al 2050 seria arribar fins als 60.000 habitants", afirma. Felip espera que el document que es portarà a aprovació inicial estigui enllestit i consensuat a finals d'aquest any.

L'actual planejament de Figueres data de l'any 1983. Des d'aleshores fins ara s'hi ha fet incomptables modificacions que han anat adaptant la realitat urbana de la ciutat sobre el paper. De fet, s'hi s'executés en la seva totalitat, el pla permetria que la ciutat passés dels 46.000 habitants actuals als 72.000 en els propers 30 anys. A més, s'hi podrien construir fins a 13.882 nous habitatges.

Per elaborar un nou full de ruta, l'equip de govern va decidir tirar endavant l'any 2014 la redacció del POUM, que ha de substituir aquest pla elaborat fa més de 30 anys. L'equip redactor del nou POUM considera que les previsions i potencialitats previstes al planejament actual no són realistes i que, tot i que la ciutat encara pot créixer, l'estructura urbana actual no podria suportar-ho tal i com està configurada.

El document d'avanç de POUM que el govern portarà a aprovació aquest vespre fa una diagnosi de la situació actual i planteja tres possibles escenaris. El primer (que anomenen 0) preveu com a escenari de futur l'actual planejament local i territorial. Aquesta alternativa, a banda de la potencialitat de creixement de fins a 72.843 habitants, contemplaria la possibilitat de construir 14.127 habitatges nous.

El segon (1) planteja situar el creixement centrant les infraestructures a la banda oest, amb una estació del TAV intermodal i amb el desplaçament de la línia del tren convencional. Això implicaria fer desaparèixer l'actual estació del centre i construir una variant a nord per sobre del castell per enllaçar les dues línies. Si se seguís aquest model, la població es podria enfilar fins als 61.638 habitants i es podrien construir fins a 8.363 habitatges nous.

La tercera opció (2) –i la més viable, segons els redactors- passaria per mantenir les dues estacions soterrant les vies al centre. Això permetria, segons el document, reforçar el paper de la ciutat en la "vertebració territorial". El soterrament de les vies, a més, permetria "relligar" les trames urbanes a banda i banda, eliminar els passos a nivell, transformar el sector industrial a l'entorn de l'actual estació depuradora i una millor vinculació amb els barris perifèrics de la Marca de l'Ham i el nucli urbà.

Des del punt de vista paisatgístic, aquest model també ajudaria a la protecció dels entorns del castell de Sant Ferran perquè s'evitaria la construcció de la circumval·lació ferroviària a nord.

Pel què fa als costos, el document remarca que, tot i no disposar de projectes ni de pressupost, "s'estima que serien similars entre les dues alternatives (1 i 2) ja que el soterrament complet de la via (2,5 km) es podria assimilar al traçat de la circumval·lació nord (5,9 km)", que contemplen tant l'alternativa 0 com la 1. En aquest sentit, diu que el soterrament de les vies es podria executar per fases en funció de les possibilitats pressupostàries.

Aquest escenari preveu unes potencialitats de creixement poblacional de fins a 61.150 habitants i uns 8.112 habitatges nous, que se sumarien als 20.937 que actualment hi ha a la ciutat.

Sigui com sigui, el document planteja que reduir la densitat urbanística i "cohesionar" els barris de la ciutat a través d'espais públics o zones verdes. L'alcaldessa, Marta Felip, assegura que totes les opcions estan sobre la taula i que haurà de ser el document que surti de la nova ronda de participació ciutadana el que defineixi per quina via s'ha de projectar el futur urbà de Figueres. Malgrat això, admet que tenen clar que aquest futur no ha de passar per crear nou sòl residencial sinó per "esponjar" zones.

"Som partidaris de que no quedin espais buits entre barris, que no es produeixin talls com el que hi ha al Poble Nou i l'Olivar Gran", remarca Felip. Això no vol dir, insisteix, construir més. "Una perspectiva de creixement de cares al 2050 seria arribar fins als 60.000 habitants però l'objectiu no és créixer per créixer, sinó fer-ho de manera sostenible", remarca.

Els equipaments i les connexions viàries

El document també aborda les necessitats d'equipaments que té la ciutat. En aquest sentit, l'avanç considera que la ciutat està ben dotada en aquest sentit però planteja, per exemple, que cal el trasllat de l'escola Carme Guasch, crear una biblioteca al centre, completar els equipament esportius (amb el tercer pavelló o la construcció de piscines cobertes i descobertes) o explorar les possibilitats de l'entorn del castell de Sant Ferran, entre d'altres.

Pel què fa a les connexions viàries, les rondes nord i est continuen essent l'assignatura pendent. També apunta a la possibilitat de "pacificar" l'avinguda Salvador Dalí, la potenciació del carrer Avinyonet com a "eix centre-TAV" o completar una "xarxa d'aparcaments dissuasoris".

En l'àmbit d'espais lliures, planteja fer accessibles els espais del castell i el Manol així com dels quatre parcs urbans existents com el Parc de les Aigües, el de l'Olivar Gran, el Parc d'Europa i el de La Figuerola, entre d'altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook