La sequera està afectant greument el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà, que està en una situació «crítica», segons el director, Sergi Romero. Les llacunes estan seques i on hi ha aigua és a les zones per sota el nivell del mar. Això ha comportat que els ocells marxin buscant altres refugis, com els rius. Els responsables no havien vist mai una situació similar que només revertirà si plou amb força.

«Uns aiguamolls sense aigua ja no són aiguamolls», constata Romero, i per això les aus «no tenen la zona de refugi adient, busquen altres zones amb aigua, com els rius». El Ter és un dels entorns naturals on s´ha vist incrementada la presència de més aus de les habituals. Les dades del darrer cens elaborat al Parc Natural confirmen la situació. S´han censat 2.500 ànecs, quan la mitjana dels darrers anys és de 5.000. I les xifres són similars en altres espècies, explica Romero.

Pel que fa a l´aigua, les llacunes no s´han omplert. El Cortalet, les reserves integrals dels Estanys, Vilaüt o els Tres Ponts haurien d´estar plenes i només disposen de petits punts amb aigua embassada amb petites quantitats o bé no n´hi ha.

Només se´n troba amb més quantitat a les llacunes litorals, com a la zona de les Llaunes, que estan per sota el nivell del mar i per això no queden mai seques. Tot i això, l´absència de llevantades i temporals de mar també ha fet que ni tan sols aquestes estiguin en els nivells d´altres anys i només es vegi aigua a les zones més fondes.

Romero constata que, si almenys aquestes tinguessin aigua, es crearia un hàbitat que és l´habitual en aquests punts amb aigua dolça i salada.

Des del Parc Natural reutilitzen l´aigua de la depuradora de Castelló d´Empúries, «però no és ni molt menys suficient, no fem res per a les necessitats hídriques perquè no és ni un 5%».

Per tant, l´única solució perquè l´entorn recuperi la normalitat és que tornin les pluges i amb abundància. Si això es produís, els aiguamolls es recuperarien sense que la sequera hagués deixat cicatrius. Romero constata que es recuperarien fàcilment.

La situació que es viu aquest hivern és conseqüència de diversos factors. «Jo soc al parc des de l´any 92 i no havia vist mai una cosa igual».

«Hem tingut molta calor al juny, juliol, agost i setembre i no hi ha hagut pluges, amb la qual cosa l´aigua de la primavera passada no ha donat per més». Per tant, l´estrés hídric acumulat no s´ha pogut resoldre amb les pluges de tardor perquè no n´hi ha hagut.

Tramuntanades fortes

A més, la comarca ha patit tramuntanades molt fortes que encara han secat més l´entorn. El conjunt ha deixat un panorama que no li agrada al visitant que s´apropa al parc perquè pot observar pocs ocells. El director constata que molts mostren la seva soprresa. Les aus han optat per buscar altres entorns en els que trobin aigua, a diferència d´altres animals com els peixos que sí que es veuen afectats.