"Pensen que som exhibicionistes"

Si la comunitat naturista ja representa una minoria entre els usuaris de les platges, els joves que practiquen nudisme ho són encara més. No obstant, com les meigues, existir existeixen i a més tenen molt estudiats els estigmes i clixés que aquesta pràctica genera entre la gent de la seva edat. 

«Vaig descobrir el nudisme per internet quan tenia 15 anys. Sempre havia disfrutat del fet d’estar despullat i després vaig veure que hi havia gent que feia el mateix de manera recurrent», explica Iván Vera, de 24 anys, un dels coordinadors del grup de joves del Club Català de Naturisme. Aquest jove lamenta la visió «errònia» que hi ha sobre què és el nudisme. «És una de les principals causes que fan que els joves rebutgin aquesta pràctica», explica. «És un moviment estigmatitzat i molt poc comprès, se sol relacionar amb promiscuïtat sexual i amb exhibicionisme. I no hi té res a veure».

De fet, la sexualització del moviment seria una de les raons per les quals els joves s’allunyen cada vegada més d’aquestes pràctiques, però no és l’única. «Moltes persones joves tenen insatisfaccions profundes amb el seu propi cos. Hi ha uns estàndards de bellesa molt rígids establerts socialment que des del nudisme volem mirar de trencar, tot i que és una tasca molt difícil», prossegueix Vera, per a qui el naturisme promou la relació sana amb el cos i el físic personal. «La nuesa no és censurable per si mateixa i per descomptat no és una invitació al sexe», afegeix. 

Dones i sexualització

«Les dones, al seu torn, són una minoria dins dels joves nudistes. Han rebut molta més violència cap al seu cos», prossegueix. Tant la sexualització com la insatisfacció amb el mateix cos s’intensifica en elles, com confirma la Mireia, de 25 anys i que practica nudisme des de petita. «Vaig començar en el naturisme pel meu pare. Ell formava part del Club Català de Naturisme, com jo ara», explica. 

Durant l’adolescència, aquesta jove es va allunyar del moviment. No obstant, quan va fer 18 anys, va començar a tenir ganes de nou de practicar el naturisme. «Al viure en una societat patriarcal, veure despullada una dona es relaciona directament amb el sexe», afegeix la Mireia, que coincideix amb Vera en el fet que la sexualització del nu allunya els joves del nudisme. «Fins i tot a les meves amigues feministes els costa sortir d’aquest paradigma», explica. 

La pregunta que més se li sol fer és si se sent còmoda estant sense roba amb homes. Segons ella, en l’entorn naturista no se sent en absolut sexualitzada, però entén que moltes dones temin sentir-se violentades o cosificades, tenint en compte que això passa també amb la roba posada. Tot i així, anima altres joves i dones a practicar el naturisme recorrent a diversos arguments. «Genera un benestar psicològic i físic, desapareixen els complexos corporals, trobes un espai segur per ser tu mateix». 

Pes de les pantalles

Livia Motterle, antropòloga experta en estudis de gènere i sexualitat i autora del recent assaig I tenia cor. Treball sexual, violències i resistències (Bellaterra Edicions, 2023), afegeix un altre factor que podria explicar el distanciament de les noves generacions i el nudisme: «Elles i ells exposen els seus cossos i les seves vides a les xarxes socials». No és qüestió que tinguin menys seguretat en el seu aspecte, sinó que trien un altre escenari i una altra manera per reivindicar-ho.

A més, afegeix, amplificat per la pandèmia de la covid, els joves trien camins més individualistes i s’allunyen de les lluites més col·lectives d’altres èpoques. I les mateixes xarxes també alimenten els cànons de bellesa i la pressió estètica que dificulta una relació sana amb el seu cos. «Compten amb potencial per impulsar lluites socials», explica l’antropòloga, però tenen «molts més problemes a l’hora de comunicar-se entre ells fora de la pantalla». Considera que el retrocés del nudisme també es pot explicar per un canvi de tendències al ser vist com una cosa d’una altra època. 

Per a Vera, el naturisme és també una espècie de reivindicació social. «Es tracta d’una ideologia paraigua, n’incorpora moltes altres com el feminisme i l’ecologisme», sosté. «Hi ha molts joves involucrats en les lluites socials per la igualtat, però no entenen el naturisme». 

Subscriu-te per seguir llegint