Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 1970) és llicenciada en Filologia catalana i va ser consellera de Cultura de la Generalitat per Junts per Catalunya. Entre 2013 i 2018, havia estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

L'actual Presidenta del Parlament de Catalunya va aixecar la gent de Borrassà de les cadires durant la seva visita a Cal Governador, el 9 de juliol.

Com li va l’estrena a la presidència de la cambra catalana?

Tot just s’han complert poc més de cent dies, que han sigut molt intensos, perquè les eleccions del 14 de febrer arribaven en un moment complicat, amb la pandèmia, i ho volíem veure com una recuperació. A més, amb una novetat, la irrupció de l’extrema dreta i això ha marcat una mica l’inici d’aquesta legislatura. Des del primer moment, vaig voler donar al Parlament la dignitat i la centralitat que li correspon, per recuperar unes formes que fossin adients amb el que representa la institució. Això ha ocasionat un cert terrabastall i, també, hem començat la legislatura canviant la seva enumeració, després que commemoréssim la proclamació de la República i recuperéssim la Primera Legislatura amb la República que va proclamar Macià.

S’ha fet més complicada la feina després de l’octubre del 2017?

Sí, és inevitable que la judicialització de la política, després de l’octubre del 2017. La repressió és generalitzada i les persones que som a la primera línia de la política també patim les amenaces permanents. El meu cas és insòlit, ja que tinc dues querelles, quatre reprovacions i una denúncia davant del Tribunal Suprem, amb poc més de cent dies. Per tant, és una mostra objectivable d’aquesta judicialització i d’aquesta tensió permanent que alguns volen estendre en tots els àmbits de les nostres vides.

L’entrada de l’extrema dreta al Parlament complica les coses?

La irrupció de Vox a la Cambra genera una determinada manera de fer que hem de trobar els mecanismes perquè els partits que voldrien subvertir l’ordre democràtic utilitzen les regles de la democràcia per entrar dins de les institucions. Volen tancar TV3, però es presenten a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Voldrien tancar el Parlament, però es presenten a les eleccions al Parlament. Això representa un nivell de dificultat, però això no és nou del tot.

De diputada al Congrés a presidenta del Parlament català. Què ha suposat aquest pas?

Tinc una vida professional al marge de la política. Soc al servei d’un projecte col·lectiu i vull materialitzar la voluntat de l’1 d’octubre del 2017. Les posicions que ocupes en cada moment són les que es pensen que són les més adequades per al conjunt del nostre espai polític. És veritat que he tornat amb la constitució del partit polític de Junts, guanyant unes primàries d’una manera molt folgada, però la meva estada a Madrid, de dos anys, era provisional.

Què ha dificultat, la pandèmia, en la seva feina al Parlament?

La pandèmia modifica les maneres de fer habituals, com els plens, que encara són reduïts. Hi ha votacions que són delegades i posa de manifest que el Parlament necessita actualitzar-se en diverses coses. El Parlament no pot aturar-se sota cap circumstància, ja que, quan s’han de fer decrets-lleis, el Parlament ha d’estar obert. La vida estava tancada per qüestions sanitàries i, per tant, hi ha una anormalitat al Parlament, que encara és visible. No es poden fer els actes en què volem que la ciutadania en formi part. La normalitat s’intenta amb la vacunació.

Què detecta als llocs que visita que fa?

Em sento molt ben rebuda i tinc el Parlament obert. Convido molt a la societat civil a venir allà a la cambra. He fet unes setanta audiències i he participat en uns noranta actes. La gent em demana que formi part de molts actes i he fet més de quinze visites territorials. Vull ser l’ambaixadora del Parlament. Percebo molt d’agraïment.