David Vargas, excapellà de Sant Vicenç de Castellet, va ser detingut el desembre de 2019 acusat d'estafar més de 3,5 milions d'euros a sis ancianes valent-se de la relació de confiança que mantenien. Aquest dijous serà jutjat a l'Audiència de Barcelona per un dels casos, juntament amb altres dues persones, també acusades d'estafa. El fiscal demana 8 anys de presó per a cada un.

Segons el fiscal, una de les acusades va mantenir una relació sentimental amb un home, que va morir al novembre de l'any 2008, sense haver atorgat testament i sense descendència directa. Per això, aquesta acusada i Vargas, en connivència, van estampar en dues ocasions la signatura del mort en un expedient matrimonial, pel qual el mort atorgava el seu consentiment a l'enllaç i van fingir haver celebrat una cerimònia en la parròquia el mes de juliol, actuant en qualitat de testimoni l'altra acusada, filla de la primera. D'aquesta manera, van aconseguir la inscripció del matrimoni en el Registre Civil l'any 2009 i amb això la declaració d'hereva de la primera acusada. El valor total dels béns de l'home ascendia a gairebé mig milió d'euros.

En el marc d'un altre cas, per presumpta estava a dones d'edat avançada, el desembre del 2019 el jutge va ordenar l'ingrés a presó de l'excapellà. Tot i això, arran de la situació generada per la pandèmia i al no tramitar-se la causa com a urgent, mesos després el jutge el va deixar en llibertat, segons va informar Regió7.

Altres casos: "Quan ens en vam adonar ja li havia entregat 80.000 euros"

El magatzem de la casa on la policia va descobrir la gran quantitat de diners, joies i obres d'art que atresorava l'excapellà de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, era propietat de la María Luisa. Ella era una dona gran, "molt de missa", ha explicat la seva cosina, Gemma Homs. Segons ha relatat, el mossèn va començar a tenir-hi moltes atencions "i a organitzar moltes coses pagant sempre ella". De fet, quan se'n van adonar, la María Luisa ja els havia entregat més de 80.000 euros. A ella li deia que necessitava els diners per pagar les vidrieres i restaurar imatges de l'església, però segons la família li va acabar cedint tot, fins i tot la casa que ara té al seu nom. No content amb això també en va fer fora una senyora gran que vivia de lloguer al pis de dalt.

La María Luisa era una persona de missa diària i el mossèn, David Vargas, s'hi va començar a apropar. Li feia molt de cas i organitzava actes que sempre pagava la dona. La seva única parenta era la cosina, la Gemma Homs, i quan la visitava a casa va començar a veure que hi tenia extractes de retirades de diners que havia anat a fer a la caixa.

Davant les preguntes de la seva cosina, la María Luisa li responia que les retirades eren pel mossèn, perquè s'havia de pagar la restauració d'imatges o de vidrieres de l'església. "Ell no se n'enduia res, era tot per l'església", deia la María Luisa defensant el capellà.

Quan van començar a fer els comptes i a sumar els extractes, la Gemma Humet i el seu home, en Joaquim Casamitjana, es van adonar que la María Luisa li havia donat al mossèn més de 80.000 euros.

"El capellà es va anar ficant a casa seva, el van fer tutor i li va demanar la casa a canvi que ell la cuidés i li donés de menjar i vestir fins que morís. Va viure poc". Humet ha lamentat que la influència del mossèn sobre la María Luisa fos mes gran que la seva força com a família. "Al final el capellà ja no ens deixava ni entrar a casa a parlar amb ella. Havíem de parlar-hi a través de la finestra", ha explicat.

Casamitjana també ha relatat que la María Luisa tenia una veïna de tota la vida que vivia al pis de dalt. "Ella l'ajudava, estaven molt juntes i es feien companyia", ha explicat. "Però el mossèn no va parar fins que la va fotre fora de la cada on havia viscut tants anys". Ara, el domicili de la María Luisa, propietat de David Vargas, està tancat i barrat.

L'arribada del mossèn a Sant Vicenç de Castellet va despertar les primeres sospites quan uns feligresos, que després es van constituir en col·lectiu, van descobrir que el capellà havia fet retirar un mural de dins l'església valorat en 50.000 euros i que també pretenia treure un baldaquí d'alt valor. Des del col·lectiu, Assumpta Morilla explica que els veïns, preocupats pel patrimoni de Sant Vicenç, van començar a investigar i a posar en coneixement de les administracions, també el bisbat, tot allò que estaven veient i que no els quadrava. Amb tot, però, "ningú ens va fer cas". "El bisbat estava avisat des del 2007", ha assenyalat.

Un altre dels aspectes que va cridar l'atenció a alguns dels feligresos era el to que utilitzava el capellà a les misses o el fet que estipulés uns preus de 100 euros per casar o fer la comunió. "Hi ha un preu però és totalment voluntari i la gent normalment dona allò que li sembla. N'hi ha que no donen res", ha explicat Assumpta Morilla. Segons aquesta veïna, una altra de les coses que feia era anar a la residència dels avis del poble i demanar joies. "Els deia a les àvies que després fondria les joies i que en faria una corona per una verge important", ha afegit.

L'Associació Santvicentina de Serveis d'Enterrament s'encarrega de pagar els enterraments dels seus socis veïns del poble. La seva presidenta, Rosa Serra, ha criticat que el capellà es volgués apropiar de l'associació i es quedés la llibreta d'estalvis que servia per pagar les funeràries i on s'hi va arribar a acumular 90.000 euros. Al final es va aconseguir que el compte quedés bloquejat i que el mossèn no pogués retirar diners però malgrat hi ha dues sentències que els donen la raó, l'associació encara no pot retirar els estalvis.

Serra destaca que l'excapellà era una persona "molt ben parlada", però no se li podia portar la contrària "perquè es transformava i es girava com un mitjó".