El Tribunal Suprem va revocar ahir el tercer grau penitenciari (o règim de semillibertat) concedit per la Generalitat als nou líders independentistes condemnats pel procés en considerar-lo prematur. La sala entén que cal més temps per avaluar adequadament l´evolució de l´intern i el tractament penitenciari, més quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys) de les quals cap ha complert la meitat i només n´han cobert una quarta part Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Això exigiria «una justificació reforçada» de la progressió de grau que no s´ha produït.
Els magistrats són molt crítics amb l´administració penitenciària catalana, a la qual indiquen que «no pot buidar la resposta penal proclamada per un tribunal, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent». Ha de garantir l´execució de les penes imposades pels tribunals, perquè «el seu acatament de la legalitat no s´ha de fer dependre del seu grau d´identificació o desacord amb l´argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna» per no convertir-se «en una extravagant tercera instància que s´arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges».
Els reus homes van tornar a presó quan la fiscalia va recórrer el seu tercer grau, com preveu la llei, però Dolors Bassa i Carme Forcadell mantenien fins ahir el tercer grau per decisió d´un jutge diferent. Les dues van entrar als seus centre penitenciaris a la nit. Instants abans, Bassa assegurava en un vídeo que «tornem a la gran repressió». Els únics recursos encara en mans del Suprem són els presentats pel fiscal contra el que ha passat respecte d´elles, perquè es van rebre la setmana passada.
La sala torna els presos al segon grau, en què ja gaudien del règim flexibilitzat que permet l´article 100.2 del reglament penitenciari. Però el tribunal, com va fer al juliol amb Forcadell, també el revoca. «La sala no dubta del bon comportament de l´intern, la seva actitud plenament col·laboradora i la seva implicació respecte a la correcta assistència a les diferents activitats. Tampoc la seva trajectòria acadèmica i professional prèvia a la comissió dels delictes. Però res d´això permet salvar aquesta absència absoluta d´enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social del penat que no pot ser aliè als delictes comesos de sedició i malversació», justifica.
En un to pedagògic, les resolucions insisteixen: «Cap ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya. Les idees de reforma, fins i tot ruptura, del sistema constitucional no són, per descomptat, delictives. El pacte de convivència no persegueix el discrepant. Empara i protegeix la seva ideologia».
«Venjança», «càstig», «injustícia». Són algunes de les paraules que van utilitzar l´independentisme i els comuns per avaluar la decisió del Tribunal Suprem de revocar el tercer grau dels presos del procés. El PSC, per la seva banda, es va limitar a expressar el seu «respecte» per totes les resolucions judicials. Un dels principals afectats, el líder d´ERC, Oriol Junqueras, va acusar el Suprem de dictar «venjança de nou». En la mateixa línia, Jordi Sànchez i Jordi Turull van afirmar que es tracta d´una «venjança de l´Estat».
«L´escarment, la venjança d´Estat i l´aplicació del dret penitenciari de l´enemic no deixa cap marge per a les sorpreses», va manifestar Turull en un tuit, en què va afegir els hashtags «persistim» i «No surrender».
L´exconseller Josep Rull va titllar la decisió del Suprem de «càstig polític». «Ho vam dir des del primer dia: al TS no li preocupen ni la justícia ni els drets civils, només l´escarment. La revocació del tercer grau és un càstig polític per la nostra ideologia», va escriure en un tuit.
El també exconseller Raül Romeva va criticar així la sentència judicial: «A poc a poc aquest Estat va convertint-se en una gran presó, una democràcia fallida que estan creant ells mateixos».
Per part seva, Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i president substitut, va afirmar per la seva banda que la resolució del Suprem és «un insult a tots els demòcrates». «Són castigats per una justícia corcada, vella i caduca pel simple fet de defensar les seves idees. L´amnistia per a tots els represaliats és urgent», va dir.
