02 de agost de 2020
02.08.2020
L'Empordà

L'aturada turística amenaça d'ensorrar el PIB català en dos dígits aquest any

La recomanació de diversos països europeus de no visitar Catalunya aquest estiu enfosqueix unes previsions econòmiques que ja eren pessimistes a causa de la pandèmia La Generalitat ja reconeix que la patacada d'enguany serà més profunda del que s'havia calculat inicialment

02.08.2020 | 06:30
Banyistes a Palamós aquesta setmana.

La recomanació de diversos països europeus de no visitar Catalunya aquest estiu, que ha provocat una nova aturada turística, amenaça amb accentuar la caiguda del PIB català per la crisi de la covid-19, que ja es presumia històrica i ara pot arribar a superar àmpliament el 10%.

Així es desprèn tant de les previsions financeres amb què treballen diversos organismes, entre els quals el servei d'estudis de BBVA o la Cambra de Comerç de Barcelona, com també de l'anàlisi del Govern català, que ja admet en públic que la patacada del PIB serà aquest any més profunda del que s'havia calculat inicialment.

A finals d'abril, el Govern va presentar una primera estimació macroeconòmica de la covid-19 i va augurar que la crisi faria caure el PIB català aquest any entre el 7,6 i el 8,8%. En presentar aquelles previsions, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que caldria remuntar-se «a la Guerra Civil» per trobar un descens d'aquestes característiques.

Malgrat això, el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, ja va admetre el passat 11 de juliol que aquestes previsions ja s'havien quedat curtes i va afegir: «Ens aproximarem més als dos dígits [de caiguda] que a un dígit». Precisament divendres, l'Idescat va estimar que el PIB català podria haver-se enfonsat un 20,1% interanual en el segon trimestre de l'any, després de recular un 4,9% en el primer.

En aquest sentit, fonts del Departament d'Economia de la Generalitat van assegurar que ja estan treballant en una nova actualització de les previsions per al 2020 per adaptar-les a l'evolució de la crisi.


Previsions empitjorades

El passat 16 de juliol, la Cambra de Comerç de Barcelona va empitjorar les seves previsions i va estimar que el PIB català pot caure un 10,3% aquest any, una caiguda que va assegurar que podria arribar fins i tot el 13% en cas d'un segon rebrot de la pandèmia que obligués a prendre mesures estrictes de confinament i restriccions de mobilitat.

El passat 23 de juliol, BBVA Research, el servei d'estudis d'aquest banc, va augurar que el PIB català pot caure fins a un 12% el 2020 i que entre aquest any i el que ve es podrien perdre uns 110.000 llocs de treball en aquesta comunitat.

I tot això sense calcular les restriccions de mobilitat anunciades el 17 de juliol a l'àrea metropolitana de Barcelona per contenir la pandèmia. «Si aquestes restriccions s'allarguen en el temps, això seria un biaix a la baixa en les previsions per al PIB català», va dir llavors l'economista en cap de BBVA Research, Miguel Cardoso.

Per la seva banda, el professor de l'IESE Antonio Argandoña ha assegurat que la caiguda del PIB català pot ser «probablement superior al 10%» enguany, ja que tant la caiguda de les exportacions com de l'activitat turística poden tenir un «impacte fortament negatiu» sobre l'economia catalana aquest any.

I és que després de les restriccions de mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona, que han condicionat l'activitat econòmica, van venir les recomanacions dels principals països emissors de turistes estrangers de no viatjar a Catalunya i altres parts d'Espanya. El primer pas el va fer França, en recomanar no viatjar a Catalunya, i els següents cops al turisme català han vingut de la mà del Regne Unit, Alemanya i Holanda, entre d'altres països.


Efecte «arrossegament»

Argandoña ha assegurat que «tot i que la segona meitat de l'any no serà tan dolenta com la primera», l'efecte «arrossegament» del turisme sobre altres activitats, com la restauració o l'hostaleria, «és molt gran». Preguntat per si aquest any Catalunya pot engrandir la seva bretxa amb la Comunitat de Madrid, que el 2019 va ser de nou la primera economia regional, el professor de l'IESE es remet a la trajectòria de Catalunya en els últims anys.

«L'economia catalana va tenir una recuperació brillant en 2016 i des de llavors ha anat reduint el seu ritme de creixement. Els nostres governants han estat distrets i preocupats per altres coses [...]. No he vist un programa agressiu de sortida de la recessió per part del Govern català», va considerar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook