17 de desembre de 2019
17.12.2019

Bèlgica ajorna la decisió d'extradir Puigdemont fins a saber si té immunitat

La justícia trasllada al 3 de febrer la vista per prendre una determinació sobre l'euroordre contra l'expresident Borrell: «Un etarra viu tranquil·lament a Bèlgica, no m'estranya que passin altres coses»

17.12.2019 | 06:30
Puigdemont, amb els exconsellers de Cultura Lluís Puig (esquerra) i Salut, Toni Comín, ahir, a Brussel·les.

El Tribunal de primera instància de Brussel·les, que ha de decidir sobre el lliurament a Espanya de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, va ajornar la vista fins al 3 de febrer per conèixer abans el pronunciament de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si Puigdemont i Comín tenen dret a immunitat com a eurodiputats.

Els tres polítics independentistes, declarats formalment en rebel·lia per fugir a Bèlgica, estaven citats davant la Cambra del Consell (el Tribunal de primera instància de Brussel·les) a partir de les 14 hores per la vista sobre les tres euroordres reactivades pel jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena. Espanya demana el lliurament de Puigdemont i Comín per sedició i malversació, mentre que en el cas de Puig només pel delicte de malversació. En els tres casos, la Fiscalia de Brussel·les dona suport a les peticions cursades pel Suprem.


«El procés segueix»

Els advocats belgues dels dirigents sobiranistes, Paul Bekaert i Christophe Marchand, van informar després de la vista que el magistrat neerlandòfon que examina els tres casos va decidir seguir el procediment conjunt, tot i que en el cas de Puig no afecta la qüestió de la immunitat europarlamentària. «Les mesures cautelars que ens van dictar es mantenen intactes, evidentment el procés segueix», va resumir Puigdemont en declaracions a la premsa a la sortida de la vista, recordant que tot i que la Justícia belga va dictar llibertat per als tres reclamats, no els permet abandonar el país sense permís del jutge. També va respondre l'expresident català a les informacions que apuntaven un possible trasllat a Perpinyà per titllar de «rumors» i assegurar que no preveu «canviar de residència».


La sentència de Junqueras

En aquesta línia, Puigdemont, Comín i Puig hauran de comparèixer de nou davant del jutjat el dia 3 de febrer perquè el jutge vol «esperar a les diferents decisions» que estan pendents a Luxemburg. També està pendent de resolució el recurs que tots dos van presentar davant del TJUE per negar les mesures cautelars que els permetessin ocupar el seu escó en l'inici de la nova legislatura de l'Eurocambra el passat mes de juliol.

En les seves al·legacions escrites en el cas de les euroordres, la defensa de Puigdemont i Comín van demanar a la Justícia belga que plantegés diverses qüestions prejudicials davant del TJUE pel que fa a la seva immunitat però el jutge, de moment, no ha fet aquest pas, a l'espera de veure com es resolen els assumptes ja oberts.

En aquesta línia, aquesta mateixa setmana el TJUE haurà de pronunciar-se ja sobre l'abast de la immunitat com a eurodiputat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, amb una sentència que pot influir en els casos de Puigdemont i Comín. «Faran el seu treball lliures de pressions, decidiran, i el que decideixin ho analitzarem i veurem quines conseqüències hi ha», va dir Puigdemont sobre la sentència de dijous. En paral·lel, la justícia belga va convocar per al 20 de febrer una nova vista per la demanda civil de l'expresident i els exconsellers contra el jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, per considerar que el magistrat va violar la «llibertat d'expressió, els procediments judicials i la presumpció d'innocència» en la instrucció del cas de l'1-O.


El cas de Natividad Jauregui

Per la seva banda, el vicepresident de la Comissió Europea Josep Borrell, exministre d'Afers Exteriors espanyol, va afirmar ahir que no el sorprèn la situació en què es troba Puigdemont. L'extitular d'Exteriors va posar com a exemple el cas d'una etarra –Natividad Jauregui–, que no ha estat entregada i està «tranquil·lament» en aquest país. «Si les autoritats judicials de Flandes encara no han tingut a bé fer cas a l'ordre europea d'una coneguda etarra a la qual es reclamen delictes de sang i continua a Bèlgica tranquil·lament perquè els jutges no han considerat oportú que sigui jutjada a Espanya, si això passa des de fa anys, no ens ha d'estranyar que ocorrin altres coses», va dir l'exministre d'Exteriors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook