18 de octubre de 2019
18.10.2019
L'Empordà

Vosaltres sou els infiltrats

18.10.2019 | 06:30
Vosaltres sou els infiltrats

No són infiltrats i l'argument de Quim Torra és racista. Aquesta idea d'atribuir el que no ens agrada als espanyols, o a qualsevol que no comparteixi la teva bogeria, no és de fet ni racista i és simplement ridícula. He vist –he hagut de veure– els nois de la violència, i són tan catalans i tan independentistes com Torra, i són tan poc violents com Torra, que és qui els ha incitat a fer el que estan fent.

L'independentisme ha usat fins ara la intimidació –volent imposar el seu criteri sabent que no era legal ni tan sols majoritari–; les manifestacions de les diades, la presa del carrer indiscriminada, les lleis de desconnexió i tantes d'altres demostracions de força, que no de fortalesa, i quan s'ha vist arraconat en la derrota ha usat la violència. És en les situacions límit en què descobrim el nostre amor, la nostra violència, la nostra fidelitat, les coses que realment ens importen.

Tothom és pacífic quan tot li escau. Tothom és pacífic quan és convocat a fer sanefes un festiu a la tarda. No podem ser tan infantils, ni tan estúpids, de fer-nos un retrat ideal i de negar el que no ens hi encaixa quan ens veiem reflectits al mirall. No podem ser tan poca cosa, no podem ser tan covards. L'independentisme ha estat derrotat pels seus propis errors, que han estat molts i molt grossos, i comesos per persones molt poc intel·ligents. Els líders, d'una banda. I les persones que els han continuat votant, amb cega militància, de l'altra. El president Torra jugant a fer l'equívoc amb els Mossos, i els independentistes que creuen que en l'aldarull i la trencadissa defensen Catalunya quan no fan més que perjudicar-la i humiliar-la. L'independentisme ha estat derrotat per les seves mancances, i perquè s'ha anat desplaçant a la marginalitat criminal, fins que no li ha quedat més espai en l'extrem i s'ha posat violent i incendiari. És clar que sou violents, és clar que heu trepitjat Barcelona d'una manera indigna i que us hauria d'avergonyir, i que no us permetrà mai més de dir-vos patriotes sense cinisme, sense que sigueu un insult a qualsevol causa. És clar que sou uns bàrbars: i en l'hora greu en què cada home es comporta com és en realitat, us ha sortit el monstre i tothom l'ha pogut veure.

Sou violents i sou indignes de la convivència de qualsevol poble civilitzat. I a més a més, sou el recital dels incapaços.

També sou –com tots ho som– la part de vosaltres que no us agrada. També sou els vostres defectes, les vostres limitacions, les vostres atrocitats que ja omplen un catàleg.

Si ho aprenguéssiu a acceptar, potser sabríeu defensar les vostres idees i el vostre país sense fer tant el ridícul i sense fer-vos tant de mal. Si aprenguéssiu a mirar-vos al mirall i a créixer en l'acceptació, i en l'intent de ser millors, potser aleshores podríeu entendre com es mena el destí d'un poble i com se l'empeny a ser més lliure, i no encara més esclau. És clar que sou violents, i d'una violència estèril. És clar que sou espanyols i esteu espanyolitzant el que hi havia de genuí en l'independentisme: de genuí, de realment lliure. I és clar que la derrota és tota vostra, perquè esteu tan avesats a perdre que heu tendit a la derrota tal com jo tendeixo al Nobu.

És clar que no serviu per al salt que Catalunya hauria de fer per aconseguir el que vosaltres dieu que voleu, i que en acabat ho finalitzeu sempre malvenent a la menuda. És clar que sou uns mediocres i que tot ho heu empeltat de mediocritat, i que aquesta mediocritat explica la dissort. Una altra vegada la dissort, com esteu a punt d'experimentar. També els vostres malsons sou vosaltres, i el que és brut, i el que feu malament. També quan renuncieu sou vosaltres, i quan mercadegeu, i quan preferiu salvar els mobles que sacrificar-vos pel destí que tant vau dir que estimàveu. Quina altra cosa heu fet fins ara? Quina altra cosa has fet, Quim? A mi no pots enganyar-me. També quan feu trampes sou vosaltres, quan robeu, quan ens corrompeu, quan ens enredeu perquè us continuem votant sabent que no mereixeu res més, i que aquest paper d'estrassa que esteu fent és el que millor us defineix.

És clar que els aldarulls d'aquests dies són el vostre mirall, i el vostre totalitarisme us defineix molt més que les vostres patètiques fabulacions sobre una raça diferent de les altres: els catalans, deslliurats de qualsevol taca, també del pecat original. Infiltrats? Sou vosaltres. Agitadors? Sou vosaltres. Provocadors? Però per l'amor de Déu, si porteu 10 anys provocant Espanya, jugant només a provocar-la, perquè no sou valents per pagar el preu d'un enfrontament real i tot ho arrossegueu entre contenidors. De veritat crèieu que incendiant-los ens faríeu passar bou per bèstia grossa? De veritat us sentiu còmodes amb la broma dels infiltrats?

En aquestes mans esteu: Torra, Carles Puigdemont, i el premi de consolació, que tornarà a ser Artur Mas si no hi ha res de nou, i em faré un gran tip de riure. Ara és igual, perquè ja heu fet el ridícul, i ja heu perdut, i només ens falta saber com gestionarem els residus. Però fora bo que la pròxima vegada us demanéssiu quin recorregut té la militància sense geni, quina inspiració pot haver-hi sense talent i si l'adscripció pot substituir la intel·ligència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook