L'Ajuntament de Barcelona va acordar ahir demanar al Congrés dels Diputats que creï una comissió d'investigació per aclarir la relació de l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, cervell dels atemptats terroristes a Catalunya del 17-A, amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

Així ho va decidir el Plenari del Consell Municipal de Barcelona, reunit en sessió extraordinària, en aprovar-se una declaració institucional presentada pels grups d'ERC i JxCat que va tenir el suport dels regidors de Barcelona en Comú i el vot en contra dels seus socis de govern del PSC, a més dels de Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP.

El text també reclama al Congrés que impulsi «un grup de treball d'experts independents i de representants dels cossos d'informació de seguretat i informació dels països amb víctimes en aquests atemptats» i insta les autoritats judicials i en especial la Fiscalia a investigar «els dubtes generats» al voltant d'aquest succés.

En la votació -que a petició de Ciutadans ha estat nominal- hi van participar 31 regidors dels 41 que formen el consistori, ja que a l'absència del regidor de JxCat Quim Forn -a la presó a l'espera de la sentència que dicti el Tribunal Suprem- s'hi ha sumat la de nou regidors més, entre ells l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.

Per part d'ERC, Jordi Coronas va lamentar que en els gairebé dos anys que fa des que Barcelona va patir l'atemptat «ningú a l'Estat ha donat la cara» i va reclamar un «exercici de qualitat democràtica», desmarcant-se diverses vegades de la «teoria de la conspiració».

Elsa Artadi, de JxCat, es va preguntar per què «hi ha gent que té por de conèixer les respostes» a les preguntes que s'han generat i va declarar tenir «por d'un Estat que decideix amagar informació a la ciutadania».

Teoria de la conspiració

Janet Sanz, que va exercir d'alcaldessa accidental i va parlar en representació de BComú, es va preguntar «si calia» celebrar aquest ple extraordinari pocs dies abans del segon aniversari dels atemptats i ha demanat «evitar convertir aquest saló en un plató de televisió».

Malgrat això, es va posicionar «a favor de la transparència i de la protecció de les víctimes» i va justificar així el vot afirmatiu del seu grup.

Per la seva banda, la regidora del PSC Laia Bonet va assegurar que, encara que hagin dit el contrari, els grups independentistes van demostrar ahir al matí voler «donar ales» a la teoria de la conspiració i va lamentar la seva poca «responsabilitat», a la vegada que va dir que els dubtes que hi pugui haver en relació amb els fets d'agost del 2017 «ja s'estan investigant». María Luz Guilarte, de Ciutadans, ha censurat "l'objectiu infame i vergonyós" que segons ella tenen els "senyors separatistes", que no és cap altre, segons el seu parer, que "seguir degradant les institucions de tots", cosa que "posa de manifest la seva profunda misèria política i moral".

L'ex-primer ministre francès Manuel Valls ha dit que els independentistes i els comuns en realitat "no tenen cap interès a clarificar" el que va succeir l'agost del 2017 i ha sostingut que "una vegada més, el món independentista intenta posar la ciutat al servei de la seva causa minoritària": "No tenen el sentit més mínim d'Estat, però tampoc del ridícul", ha dit.

Mentre que Josep Bou, del PP, ha indicat que aquest és "un cas de terrorisme que excedeix la política municipal" i ha rememorat la celebració del primer aniversari dels atemptats, a la que va acudir el Rei Felip VI i en la que segons ell l'independentisme va voler "muntar un aquelarre, una manifestació separatista envoltant el Rei d'estelades".