04 de juliol de 2019
04.07.2019
L'Empordŕ

L'Audičncia Nacional jutjarŕ Trapero i l'excúpula dels Mossos per l'1-O

La Sala d'Apel·lació de l'AN ratifica la competčncia per processar el major de la policia autonňmica per un delicte de rebel·lió pel referčndum i pel 20-S

04.07.2019 | 06:30
Josep lluís Trapero, abans de declarar a l'Audičncia el 2018.

La Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional va confirmar la competència d'aquest tribunal per jutjar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero per l'1-O i a la cúpula de la policia catalana per un delicte de rebel·lió en relació amb la seva actuació en aquesta jornada i en el setge a la conselleria d'Economia el 20 de setembre.

En la seva sentència, la Sala rebutja el recurs de l'exdirector dels Mossos Pere Soler i de l'exsecretari general d'Interior César Puig -segon de l'exconseller Joaquim Forn, que ha estat jutjat al Suprem- contra l'acte de la secció segona que el 22 de febrer va considerar competent a l'Audiència Nacional per jutjar-los després de resoldre l'incident de previ pronunciament que van plantejar.

A més de Trapero, Soler i Puig, a la banqueta de l'Audiència Nacional s'asseurà també la intendent dels Mossos Teresa Laplana, que igual que el major dels Mossos va renunciar a qüestionar la competència d'aquest tribunal per enjudiciar-los.

Segons la sentència, de la qual va ser ponent Eloy Velasco, «l'acte recorregut funda la competència de l'Audiència Nacional correctament» dins la normativa «una manifestació clara de l'especialització de l'Audiència Nacional en matèria de delinqüència grupal organitzada».

Recorda que la competència es basa en què la rebel·lió, per ser un delicte contra la Constitució, forma part dels que correspon jutjar a l'Audiència Nacional, i segons la LO 2/1981 el coneixement d'aquest tipus de delictes correspon «en la jurisdicció ordinària als Jutjats Centrals d'Instrucció i a l'Audiència Nacional».


«Bandes armades i rebels»

Afegeix també que la LO 4/1988 va establir que l'Audiència Nacional és competent «en les causes comeses per persones integrades en bandes armades i relacionades amb elements terroristes o rebels quan la comissió del delicte contribueixi a la seva activitat, i pels que de qualsevol manera cooperin o col·laborin» en això, a més d'assumir també «els delictes connexos».

«En conseqüència, la seva doctrina, única impugnable en aquest recurs que versa sobre delicte de rebel·lió i connexos a ell (les sedicions que persegueixen fins rebels són igualment competència d'aquesta Audiència Nacional) és plenament encertada», exposen els magistrats. Per això consideren que ha de «procedir-se a la seva confirmació, precisament per exercir la funció unificadora a què respon el recurs d'apel·lació davant aquesta Sala d'Apel·lació, que és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest tema».

Les defenses de Puig i Soler van qüestionar la competència en considerar que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos entre les matèries atribuïdes a l'Audiència Nacional i que la Llei Orgànica de 1988 només li atribueix la competència per conèixer delictes de rebel·lió si fossin executats per bandes armades o terroristes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook