12 de març de 2019
12.03.2019

Judici al procés: Tornem-hi amb el tal Toni

?La sessió més curta se centra en els testimonis dels encarregats d'imprimir els cartells de l'1-O

13.03.2019 | 06:30
El dissenyador gràfic Enric Vidal declara com a testimoni.

er segon dia consecutiu, el protagonista accidental del judici del procés no va ser Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont, ni tan sols la violència del 20-S o l'1-O, sinó un desconegut al qual, a poc a poc, se li va posant cara, «un tal Toni». La sessió més curta (amb prou feines una hora i mitja, entre matí i tarda) del que portem de judici ha deixat diàlegs dignes d'una escena dels germans Marx en l'interrogatori al dissenyador gràfic que va manar imprimir la publicitat del referèndum.

Al saló de plens del Suprem apareix el testimoni, Enric Vidal. Ulleres de pasta, barba, motxilla a l'espatlla i dessuadora, respon a les preguntes del fiscal Juan Moreno, que intenta desentranyar qui li va encarregar imprimir els famosos cartells de les vies de tren. Surrealisme judicial en estat pur, amb Toni com a epicentre:

-Qui li va trucar?

- Un tal Toni.

-I li diu que és un tal Toni?

-Sí.

Ja aquest dilluns va sortir aquest nom de pila de boca d'un responsable d'Unipost, l'empresa que enviaria les cartes censals de l'1-O, confiscades per la Guàrdia Civil igual que els cartells del Toni. Tampoc ell sabia el seu cognom, ni el seu telèfon, era només «aquell senyor que deia dir-se Toni» que contactava amb la gent per encarregar treballs de milers d'euros.

Ahir, «aquell senyor Toni» va passar a ser «un tal Toni». El fiscal, en cada pregunta de resposta imprecisa, torna a insistir en «l'un tal Toni», i el testimoni respon referint-se així també a ell, provocant el riure del públic.

-No li va preguntar alguna dada més?

-No, com ho faig amb molts clients el primer dia que quedo amb ells.

-És a dir, un tal Toni i ja està?

-Un tal Toni.


Antoni Molons

La Fiscalia sospita que Toni és Antoni Molons, exsecretari de Difusió de la Generalitat. Vidal va encarregar la feina a tres empreses que li havia donat el misteriós Toni. Ho va fer, sense donar-li gaires voltes, perquè li semblava «equitatiu que les tres imprimissin el mateix». Un treballador d'una d'elles que va parlar amb Vidal dels cartells declara just després i desbarata algunes de les afirmacions del dissenyador gràfic.

Diu Enric Marí, comercial d'Artyplan, que va rebre una trucada d'Òmnium, «client històric» de la impremta, per demanar el pressupost, «molt urgent». «Em va dir que era relacionat amb el referèndum». Després li va trucar el dissenyador gràfic i li va dir que la feina (17.250 euros) la pagaria la Generalitat. A més, li «va comentar per damunt» que la raó de dividir-ho entre tres impremtes era disminuir els riscos que ho confisqués la Guàrdia Civil.

Al final els cartells mai es van arribar a repartir, segons Marí. En qualsevol cas, no sap qui és Toni. La incògnita segueix en l'aire, potser el mateix Antoni Molons pugui resoldre-la quan acudeixi a testificar al Suprem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook