11 de febrer de 2019
11.02.2019

El Suprem jutja el procés

?El judici al procés independentista i als responsables de l'1-O comença en ple clima preelectoral i enmig d'una gran expectació

12.02.2019 | 06:30

El Tribunal Suprem comença avui un dels judicis més esperats i importants de la seva història recent i el desenllaç afectarà de ben segur el clima polític a Madrid i a Barcelona, així com el de la resta d'una Espanya que ja respira ambient preelectoral, amb uns comicis locals, autonòmics i europeus en poc més de tres mesos que el bloc de dretes -PP, Cs i Vox-, entén com una «moció de censura ciutadana» al Govern de Pedro Sánchez.

El procés independentista culminat a la tardor de 2017 amb una consulta -la de l'1-O-, i amb una declaració unilateral d'independència suspesa (DUI), arriba, doncs, al Suprem amb la vista posada també en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE), per a l'aprovació dels quals el Govern necessita el cada vegada més difícil suport de PDeCAT i ERC.

Nou exconsellers, una expresidenta del Parlament i dos dirigents de moviments socials convertits en autèntic símbol de l'independentisme s'asseuran a la banqueta, acusats bona part d'ells d'un delicte de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició segons l'Advocacia de l'Estat.

Es tracta de Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs. Al capdavant de tots ells l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, a qui la Fiscalia demana 25 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació i l'Advocacia de l'Estat 12 anys de presó per sedició i malversació. En absència de Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica, és el cap visible del Govern que va impulsar l'1-O i la DUI.

Considerat com el principal promotor del procés dins del Govern, Junqueras és considerat per l'acusació el responsable últim de la preparació i execució de l'1-O i, diu la Guàrdia Civil, va decidir anar fins al final tot i les advertències del Govern i dels Mossos de d'Esquadra.


Hi va haver violència?

Va haver-hi realment violència al procés o va ser només una «actitud hostil»? La qüestió no és intranscendent i, de fet, la resposta del tribunal marcarà el futur de bona part dels acusats, ja que és precisament la qüestió de la violència la que determinarà l'element central del judici: Rebel·lió o sedició?

Les al·lusions a la violència impregnen tota la causa i la seva existència o no condiciona les estratègies de les parts.

«La clau, al meu parer fonamental, per al desenvolupament del judici és dilucidar si hi va haver violència o no, atès que això significa passar d'un delicte de rebel·lió a un altre de sedició, la qual cosa implicaria una rebaixa de penes important. Aquí s'enfrontaran els relats de la Fiscalia davant els de les defenses, i serà el tema fonamental per a la destinació dels presos sobiranistes», sosté Ernesto Pascual, politòleg i expert en Dret Constitucional de la Universitat Oberta de Catalunya (OUC) .

La Fiscalia ho té clar. En la seva opinió el procés va ser la «crònica d'una rebel·lió anunciada» perquè alguns acusats sabien que podria deslligar la violència i no ho van impedir malgrat les advertències dels Mossos d'Esquadra.

I és per això que atribueix aquest delicte a nou acusats, entre ells Junqueras. La seva actuació va més enllà de «l'aixecament públic i tumultuari» propi d'un delicte de sedició i encaixaria de ple en la rebel·lió, que castiga, segons l'article 472 i següents del Codi Penal a «els que s'alcin violentament i públicament per, entre altres objectius, declarar la independència».

El Ministeri Públic no va dubtar gens ni mica, principalment arran dels «violents successos» a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre de 2017 o de les agressions contra agents de l'1-O, que són les dues actuacions que sustenten la base de la violència, entesa des d'un punt de vista físic, és a dir, amb incidents. Tot i que la Fiscalia va més enllà i defensa un concepte més ampli de violència, entesa com una forma de pressió per obligar l'Estat a «capitular» a la independència de Catalunya.


Estratègies de defensa

Una visió, per cert, als antípodes de la de les defenses, que parlen de violència policial unidireccional, la que van patir els ciutadans que només volien votar l'1-O, i d'uns dirigents pacífics dirigint un procés igual de pacífic.

Tant el Govern com la Generalitat són conscients de la importància del judici per «vendre» el seu relat.

Afirma Pascual que «hi haurà dos tipus d'estratègies» de defensa. La primera, «la que parla de judici polític i per tant és una desacreditació general del sistema polític i judicial espanyol». La segona, «més tècnica, com ha avançat l'advocat de Joaquim Forn, que consistirà en el fet que no hi va haver mai violència ni conspiració i que intentarà desmuntar així l'argumentari de la Fiscalia».


La «batalla» del relat

Part de l'estratègia del sobiranisme s'ha basat a donar una projecció internacional al seu enfrontament amb l'Estat espanyol. La presència de Puigdemont i altres exconsellers fugits a Bèlgica i els frecs que això ha provocat entre els executius belga i espanyol en són una bona mostra. És per això que aquest judici pot servir de plataforma per «vendre» el seu missatge a l'estranger: la idea d'una Espanya de baixa qualitat democràtica i repressora del dret a la lliure autodeterminació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook