03 de desembre de 2018
03.12.2018

Mas i Ortega recorren al Tribunal de Comptes per evitar pagar els 4,9 milions per organitzar el 9-N

Defensen que les despeses estaven justificades i que el procés participatiu s'ajustava a la legalitat

03.12.2018 | 13:26
Mas, Ortega, Rigau i Homs, junts l'octubre passat

L'advocat de l'expresident Artur Mas i de l'exvicepresidenta Joana Ortega ha presentat un recurs a la condemna de 4,9 MEUR al Tribunal de Comptes per organitzar el 9-N. En l'escrit, defensa que de la seva actuació no es pot derivar cap responsabilitat comptable perquè totes les despeses estaven justificades en el pressupost i que es van formalitzar abans de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre les votacions. A més, remarca que els 7.000 ordinadors que es van comprar encara es fan servir a les aules i que si ara els condemnats els han de pagar de la seva butxaca suposarà un "enriquiment injust" per a la Generalitat. El recurs també es presenta en nom d'una altra de les condemnades, Josefina Valls.

El passat 12 de novembre, el Tribunal de Comptes va condemnar Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. El tribunal considera que han tingut una responsabilitat comptable i que van usar diner públic. La condemna és solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners entre tots, tot i que l'expresident Artur Mas està considerat el màxim responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats.

Consulta i procés participatiu, dues coses diferents


La defensa de Mas i Ortega ja va anunciar que recorreria la decisió i, amb data 29 de novembre, ha registrat el recurs davant el Tribunal de Comptes. En l'escrit, el lletrat Rafael Entrena sosté que la consulta popular (que es va deixar en suspens) i el procés participatiu del 9-N eren "dos processos plenament independents que gaudeixen de naturalesa jurídica diferent" i creu que la sentència que ara recorre així ho acredita.

Sobre el 9-N, l'advocat defensa que no se'n pot derivar cap responsabilitat comptable perquè té "base pressupostària, jurídica, organitzava, logística, administrativa i econòmica diversa". "La suposada il·legalitat de les despeses vinculades al procés participatiu no és sostenible", manté l'advocat.

En el recurs, també recorda que el TC no va acordar la suspensió del procés fins al 4 de novembre i que totes les despeses vinculades a la votació "es van formalitzar i comprometre o facturar amb anterioritat el 4 de novembre". A més, sosté que es van fer "de conformitat amb el que preveu la legislació relativa als procediments administratius i de contractació, així com en matèria de control i intervenció".

A més, argumenta que les votacions s'ajustaven a la llei tot i les resolucions del TC. "En cap cas es va convocar un referèndum sinó una consulta, inicialment, i un procés participatiu posteriorment, els quals a priori tenen encaix en les competències que atribueix l'Estatut a la Generalitat", escriu el lletrat.

Despeses formalitzades abans de la decisió del TC


Considera que, a més, aplicar de manera retroactiva els efectes d'una sentència sobre responsabilitat comptable vulnera la jurisprudència del mateix Tribunal de Comptes. "Són múltiples les sentències que estableixen que el dret de que un acte sigui anul·lat per un tribunal no implica que els efectes econòmics del mateix desenvolupats abans de la declaració comportin, necessàriament, l'existència de responsabilitat comptable", recull l'escrit.

Entre els arguments, l'advocat recorda que ni als procediments penals al Tribunal Suprem (Homs) ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va apreciar indicis de malversació i l'acusació va decaure abans del judici. Per això, creu que tampoc es pot ara condemnar els mateixos actors per responsabilitat comptable davant el Tribunal de Comptes.

Ordinadors per necessitats educatives


Aprofita el recurs també per reincidir en què comprar els 7.000 ordinadors estava justificat per informes sobre les necessitats a les aules (i la ràtio per ordinador) i que hi havia un contracte amb el CTTI on es contractaven altres serveis. Per tot plegat, el lletrat remarca que es posa "clarament de manifest" que l'objectiu del contracte no es limitava a la compra d'ordinadors sinó també a prestació d'altres serveix "per a finalitats clarament públiques amb vocació de continuïtat".

I sosté també que no hi ha hagut "prejudici comptable" derivat de la compra dels ordinadors. Afegeix que només es van fer servir un únic dia (el 9-N) per a les votacions i que posteriorment van anar als centres educatius i, fins a dia d'avui, es fan servir "per a finalitats públiques" i que això ha generat un "benefici per a l'administració catalana" i que, per tant, si han de pagar ara l'impost dels ordinadors de la seva butxaca suposaria "un enriquiment injust" per a la Generalitat. En cas que la condemna es confirmi, els diners es reemborsaran a les arques del Govern.

A l'escrit, l'advocat diu que els seus representats "no són llicenciats en dret" i que van actuar d'acord al "judici de constitucionalitat i legalitat" que havien generat el Consell de Garanties Estatutàries i els serveis jurídics de la Generalitat.

A banda del recurs davant el propi Tribunal de Comptes, la sentència encara es pot recórrer al Tribunal Suprem.

Pendents del recurs del 9-N al Suprem


D'altra banda, Mas, Ortega i també Rigau estan pendents de conèixer la decisió del Tribunal Suprem sobre les seves condemnes per desobediència que els podrien suposar la inhabilitació. El divendres, la Sala Penal del Tribunal Suprem va donar-se 30 dies més per dictar sentència sobre el 9-N. En una providència, els magistrats argumenten que necessiten més temps per la complexitat del tema, el volum de documentació i el bomber de recurrents.

El passat 7 de novembre es va celebrar una vista al Tribunal Suprem per estudiar els recursos presentats per l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Educació Irene Rigau contra la decisió del TSJC d'inhabilitar-los per haver organitzat el 9-N l'any 2014. Ara, el Suprem ha de decidir si confirma la condemna (tal com va sol·licitar la Fiscalia durant la vista) o si la modifica. Aquesta sentència ja serà ferma.

El TSJC els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. Tot i que la condemna no és ferma, actualment cap dels tres ocupa càrrecs públics. També els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook