01 de novembre de 2017
01.11.2017

Puigdemont, més sol a Bèlgica

?El president destituït roman a Brussel·les, des d'on procura amplificar l'impacte internacional del procés i exhibir una actitud de resistència a l'aplicació de l'article 155 ?L'Audiència Nacional cita el Govern destituït a declarar demà com a investigats per la comissió de presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació; la jutgessa ordena detencions en cas d'incompareixences ?Com a mínim dos exconsellers, Dolors Bassa i Joquim Forn, tornen a Barcelona ?La presència del Govern cessat incomoda el primer ministre belga, Charles Michel

01.11.2017 | 06:30

Com a mínim dos consellers, la de Treball, Dolors Bassa, i el d'Interior, Joaquim Forn, van tornar ahir a la nit a Barcelona.


Cita a l'Audiència Nacional

L'expresident preveia romandre «uns quants dies» a Bèlgica, fins que tingui les «garanties» que a Espanya tindrà un «judici just». Ara bé, la decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela pot escurçar l'aventura: demà i demà passat l'expresident i els tretze exconsellers hauran d'anar a Madrid en qualitat d'investigats per donar explicacions sobre la presumpta comissió dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació que els atribueix la Fiscalia General de l'Estat. Lamela ja ha donat instruccions als cossos policials de procedir a la detenció immediata dels querellats en cas d'incompareixença. «Estem aquí [a Bèlgica] en perfecta legalitat i sense incomplir res, per tant no ens hem hagut d'amagar de res», declarava Puigdemont en un intent de deixar clar que no fugia. En qualsevol cas té molt poc marge de temps per valorar si la justícia espanyola –que considera presonera de la «politització» i de l'«absència d'imparcialitat»– li ofereix les «garanties» que reclama.


Extradició?

La decisió de l'expresident determinarà si s'acaba produint la petició d'extradició per part de l'Estat, amb tot el rebombori polític i diplomàtic que aquesta eventual situació podria desencadenar.

L'eina de què es doten els Vint-i-Vuit és l'Ordre Europea de Detenció i Entrega («Euroordre»), que agilitza el procediment: en el supòsit que Puigdemont, que assegura que no té intenció d'«escapar de la justícia», demà no es presentés a l'Audiència Nacional, la Fiscalia podria sol·licitar a la jutgessa l'aprovació i el lliurament de les «euroordres» a les autoritats belgues, que haurien de procedir a la detenció de l'expresident, informa l'agència Efe. L'«euroordre» redueix els motius de denegació d'extradicions i suprimeix, en determinats casos, el principi de doble incriminació, que estableix com a requisit essencial per a l'extradició que el delicte atribuït sigui considerat il·lícit pels ordenaments de l'Estat que emet la petició (Espanya, en el cas que afecta a Puigdemont) i del que la rep (Bèlgica). En tant que la regulació europea no eximeix les causes per rebel·lió i sedició del principi de doble incriminació, només una hipotètica extradició s'aplicaria en cas que les lleis belgues tipifiquin aquests delictes. L'«euroordre», en canvi, sí que es pot emetre per delictes de corrupció; que la Fiscalia també acusi el Govern català destituït de malversació obre aquesta possibilitat.


Asil: «totes les opcions obertes»

«Ens volen ficar a la presó 30 anys» i «això acabarà amb la idea d'Europa», es queixava ahir Carles Puigdemont en una sala de premsa plena com un ou. Sosté l'expresident que no contempla demanar asil polític a la pàtria dels musclos amb patates fregides, el plat nacional belga, tot i que el seu advocat, Paul Bekaert, afirmava ahir a l'emissora belga Radio 1, que «mantenim totes les opcions obertes i estudiem totes les vies». «Tenim temps», afegia Bekaert abans que transcendís la citació de l'Audiència Nacional; a diferència del seu client, l'advocat «no descarta definitivament l'opció d'una demanda d'asil», informa el diari belga L'Echo.


Eleccions acceptades

Amb un nou cop d'efecte de notable repercussió mediàtica, Puigdemont encetava oficiosament, a 1.300 quilòmetres de distància de Catalunya, la llarga campanya de les eleccions del 21 de desembre. El president cessat acata la convocatòria de comicis feta per Mariano Rajoy –«defensarem la idea de la demanda política i del projecte», diu–, però inquireix al Govern central si acceptarà els «resultats majoritaris» dels independentistes. La incògnita que ara es planteja és quin abast polític (i jurídic) acabarà tenint l'escapada de l'expresident a Bèlgica.


«Amb el seu poble», millor

La presència d'una part del Consell Executiu cessat va incomodar el govern belga, temerós que l'afer provoqui un conflicte amb Espanya. «Puigdemont no és al Bèlgica per invitació nostra», precisava el primer ministre, Charles Michel. Més malestar transmetien les paraules del viceprimer ministre i responsable d'Economia, Kris Peeters: quan un líder polític proclama la independència d'un territori «més val quedar-se a prop del poble», etzibava. En un to diferent s'expressava el líder de la Nova Aliança Flamenca, Bart De Wever: «És un amic i serà sempre benvingut».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema