La sedició està regulada en l'article 544 i següents del Codi Penal i castiga amb penes de fins a quinze anys de presó aquells que «s'alcin pública i tumultuàriament» per «impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis» o per «impedir a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials». La pena de presó habitual per a aquest delicte, que són entre i quatre i vuit anys, es pot aplicar a qualsevol ciutadà. En el cas dels líders de la revolta, la pena pot arribar a ser d'entre vuit i deu anys. El tram de pena més elevat, de deu a quinze anys, està reservat per a les autoritats que incorrin en l'alçament públic i tumultuós. Aquest delicte contra l'ordre públic es pot aplicar no només als que impedeixin de fet l'aplicació de les lleis i resolucions governamentals i judicials, sinó també a aquells que participin en la «provocació, conspiració i proposició per a la sedició».
La rebel·lió és una versió més greu de la sedició, reservat a aquells que s'aixequin «violenta i públicament»per, entre altres objectius, «derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució» o «declarar la independència d'una part el territori nacional». Els caps de la rebel·lió, segons el Codi Penal, poden enfrontar-se a penes d'entre 15 i 25 anys de presó.
En cas que l'alçament fos armat o si es produeix un «combat entre la força de comandament i els sectors lleials a l'autoritat legítima», o si la rebel·lió hagués causat «violències greus contra les persones», les penes es podrien elevar fins als 30 anys de presó.
